L’Informe de Política Lingüística 2015 de la Generalitat de Catalunya inclou un apartat en què s’analitza l’ús del català als territoris dels Països Catalans: el Principat de Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i l’Alguer comparteixen un mateix qüestionari i un tractament similar i, per tant, presenten resultats comparables. En el cas d’Andorra i el País Valencià, les preguntes són diferents i només es poden comparar parcialment amb la resta. Vegeu-ne algunes de les dades més interessants:

• La capacitat d’entendre el català és del 94,3% al Principat, entre el 77,7% i el 96,4% al País Valencià, del 96,8% a les Illes Balears, del 94,1% a la Franja, del 61,1% a Catalunya Nord i del 88,2% a l’Alguer. En el cas del País Valencià, el 77,7% suma les categories ‘bé’ i ‘perfectament’, i el 96,4% inclou ‘un poc’.

• Quant a les persones que el saben parlar, a Catalunya, les Illes Balears i la Franja es manté al voltant del 80%. A l’Alguer és del 50,5% i a Catalunya Nord del 35,4%. Al País Valencià, hi ha prop de la meitat de la població que declara no saber parlar el català: el 56,4 % suma les categories ‘bé’ i ‘perfectament’, i el 83,3% inclou ‘un poc’.

• En l’escriptura és on es registren els percentatges més baixos. A les Illes Balears i al Principat, un  60% el saben escriure, a la Franja un 40%, a Catalunya Nord un 14% i a l’Alguer només un 8%. Al País Valencià, un 38% considera que sap escriure ‘bé’ o ‘perfectament’, i un 63% creu que ‘un poc’.

• Els qui consideren que el català és la seva llengua habitual són el 49,6% a la Franja, el 45,6% a Andorra, el 36,8% a les Illes Balears i el 36,4% al Principat de Catalunya. A l’Alguer la xifra baixa fins al 9,1% i a Catalunya Nord es redueix a l’1,3%.
• El percentatge de població que diu que parla català a casa, per ordre descendent, és el següent: la Franja (50,6%), les Illes Balears (38,4%), Andorra (37,6%), Catalunya (32,1%), País Valencià (31,1%) i l’Alguer (7,7%). A Catalunya Nord les dades són exigües i no permeten de fixar un percentatge estatísticament significatiu.

Per una altra banda, el document exposa l’estat de salut del català al Principat, amb dades per a tots els gustos. N’hi ha que són del tot esperançadores, com ara que ha crescut d’un 7% el consum d’internet en català en un any. En el cantó oposat hi ha el cinema: del total de sessions que es fan a Catalunya, només el 3,7% són originals o han estat doblades o subtitulades al català. A continuació us desgranem les principals dades de l’informe:

Mitjans de comunicació i serveis

• El 57,1% de la població que llegeix diaris llegeix un diari en català i el 65% un en castellà. El consum de diaris en català ha disminuït de dos punts respecte del 2014, tot i que continua essent més alt que el 2013.
• El 54,5% de la població que ha consultat internet ha visitat pàgines en català; el 89,1% pàgines en castellà i el 29,0% en unes altres llengües. Respecte del 2014, el consum de webs en català ha augmentat d’un 7%; el consum en unes altres llengües, un 9%; i el consum en castellà, menys d’un punt.

• En el servei telefònic de les grans marques, el català és disponible en el 59% dels casos, però només en el 22,5% com a llengua inicial. Vegeu el gràfic.
• El català en les webs de les principals marques comercials: el català és disponible en un 28,9%; el castellà, en un 95,5%, i l’anglès, en un 32,6%.
• Un 82,3% veu televisió en espanyol, i televisió en català un 51,85. El consum en català ha disminuït respecte del 2014 (54,2%). En ràdio, un 64,1% l’escolta en català, i un 62% en castellà. En aquest cas, sí que hi ha hagut un augment respecte de l’últim estudi.

Cinema, teatre i llibres

• Al cinema, el català en surt molt malparat. Del total de sessions als cinemes de Catalunya, el 3,7% són originals o han estat doblades o subtitulades en català.
• Ben diferent és el cas del teatre. L’any 2015 el 59,5% dels espectadors de teatre i arts escèniques ha vist l’espectacle en català, el 35,7% en castellà i menys del 10% en llengües diferents.
• Quant a llibres, l’any 2015, el 26,5% de lectors van llegir un llibre en català, el 65,4% en castellà i el 8,2% en unes altres llengües.

Ensenyament

• Les proves de competència lingüística de l’alumnat de quart d’ESO demostren que el nivell més alt correspon al català, llengua en què el 72,4% dels alumnes ha mostrat un nivell mitjà-alt o alt. En llengua castellana, l’alumnat amb un nivell mitjà alt o alt també supera el 70%, tot i que el percentatge és lleugerament inferior (71%).
• A les universitats, el català és la llengua dominant. La mitjana d’ús es manté al voltant del 75%, mentre que la del castellà és del 15,6%.
• En els màsters, la situació canvia. La presència del català ha tingut una lleu disminució aquests darrers anys. La mitjana d’ús és del 54,5%, mentre que la del castellà i les terceres llengües és del 26% i 19,4% respectivament.

• Es fan estudis de llengua i literatura catalanes en 147 universitats de tot el món.
• El 2015 hi ha hagut 6.203 matrícules de llengua i cultura catalanes a les universitats estrangeres.
• El manteniment de la Xarxa d’Estudis Catalans a l’Exterior inclou 88 universitats de 26 països, de les quals 68 són a Europa, 16 a Amèrica, 3 a l’Àsia i 1 a Oceania.
• A l’estat espanyol hi ha dinou llocs on es pot aprendre català fora dels territoris de parla catalana.