Quin sentit tenen els regals de Nadal?

L'antropologia ens ensenya que, si bé es poden considerar poc pràctics, els intercanvis de regals sovint no són pas allò que semblen

Dimitris Xygalatas
24.12.2021 - 18:38
Actualització: 24.12.2021 - 19:38
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Sigui per temor d’anar a parar a un centre comercial atapeït, per la dificultat d’escollir els regals adients, per la frustració pels retards en les entregues o per les repercussions en les finances personals, les compres nadalenques sovint són estressants.

Quin és el sentit de tot plegat? Al cap i a la fi, Nadal no hauria de centrar-se en la família, els amics i el menjar? I, ja que hi som, no seria millor que cadascú es gastés els seus diners en allò que sap que vol?

Certament, els intercanvis de regals sovint poden considerar-se balafiadors i poc pràctics. Però, tal com ens ensenya l’antropologia,  els costs i beneficis dels regals no són pas allò que semblen.

El “cercle kula”

Tot fent una investigació de camp a les illes orientals de Papua Nova Guinea, l’antropòleg Bronislaw Malinowski va documentar una elaborada tradició practicada pel poble massim –situat a la regió est del país. Aquestes comunitats insulars mantenien un sistema d’intercanvi cerimonial complex que girava entorn de regalar collarets i braçalets de petxina. Cada regal es transmetia primer d’individu a individu, i tot seguit viatjava d’illa a illa, en un procés conegut com el “cercle kula”.

Aquests artefactes no tenien cap utilitat pràctica, ni tampoc cap valor comercial; vendre’ls, de fet, estava estrictament prohibit segons el costum imperant. Com que estaven sempre en moviment, a més, els propietaris rarament els duien posats. No obstant això, els massim feien llargs viatges per a intercanviar-los, sovint arriscant la vida –o les extremitats– tot navegant en canoa per les traïdorenques aigües del Pacífic.

Res d’això sembla, a priori, un ús eficient del temps i els recursos. Però, tal com eventualment s’adonaren els antropòlegs, tot aquest procés tenia una funció fonamental a l’hora d’establir, o estrènyer, els vincles entre individus i comunitats.

Individualment, aquests regals no eren pas de franc, sinó que es feien amb l’expectativa d’un reemborsament futur. En conjunt, tanmateix, servien per a crear un cercle de responsabilitats mútues, i així establien una xarxa de relacions recíproques que abastava tota la comunitat.

Els beneficis de donar

Hi ha aquesta mena d’intercanvis en societats de tot el món. En moltes parts de l’Àsia, per exemple, l’entrega de regals forma part de la cultura empresarial. Així com en la cultura massim, aquests regals simbòlics faciliten les relacions comercials.

En gran part del món occidental, el costum d’intercanviar regals per festes és molt arrelat. En festivitats com ara Nadal, Hanukkah i Kwanzaa, moltes famílies dediquen temps, esforç i diners a comprar regals per als éssers estimats.

Si ens ho mirem del prisma fred de la lògica, la pràctica sembla poc menys que un gran malbaratament de recursos, en què tothom acaba pagant per les coses dels altres i en què molts regals acaben essent descartats o retornats. Si ningú no fes regals, doncs, es podria dir que tothom faria un ús més bo del temps i els diners.

Les investigacions psicològiques, tanmateix, suggereixen ben bé la cosa contrària: els estudis demostren que ens sentim més bé quan ens gastem diners en els altres que no pas en nosaltres mateixos. De fet, els científics han descobert que fer una donació estimula més els circuits neurològics de gratificació que no pas rebre un regal. A més, la joia de fer un regal és més duradora que no pas la de rebre’l.

Quan intercanviem regals, doncs, ens podem beneficiar tant de donar com de rebre i escampar la gratitud pertot. A més, com que les famílies i els amics saben els gusts, preferències i necessitats dels altres, és ben probable que la gran majoria acabi rebent allò que volia.

Teixir xarxes de vincles

L’intercanvi ritual no tan sols passa dins una família sinó també entre si. Penseu, per exemple, en les festes d’aniversari o en les noces. L’expectativa és que els convidats hi duguin un regal, sovint de gran valor. Tant els convidats com els amfitrions solen portar el compte del cost d’aquests regals, i s’espera que, quan l’oportunitat es presenti en el futur, els receptors els corresponguin amb un regal de vàlua similar.

Aquest intercanvi compleix unes quantes funcions. Per als amfitrions, és un ajut material, sovint en períodes de transició difícils, com ara el començament d’una nova família. I per als convidats, el procés té una funció similar a la de fer una inversió, que es recuperarà quan es converteixin en amfitrions. A més, els regals contribueixen a elevar l’estatus simbòlic tant dels donants com del receptor, que organitza una cerimònia fastuosa finançada parcialment o total pels primers. I, encara més important, aquests intercanvis contribueixen a crear una xarxa de vincles rituals entre famílies.

Algunes pràctiques similars s’estenen fins i tot a l’àmbit de la política: quan els diplomàtics o els dirigents visiten un país estranger, és costum d’intercanviar regals. Els funcionaris francesos solen lliurar ampolles de vi, per exemple, mentre que els dirigents italians són coneguts per regalar corbates elegants.

Uns altres regals diplomàtics poden ser més inusuals. Quan el president nord-americà Richard Nixon visità la Xina l’any 1972, Mao Zedong envià dos pandes gegants, anomenats Ling-Ling i Hsing-Hsing, al Zoològic Nacional de Washington. El govern dels Estats Units va correspondre Mao tot enviant dos bous a la Xina.

De les petxines que s’intercanvien els habitants del Pacífic a les joguines i jerseis que es regalen per Nadal, l’acte de compartir ha estat sempre al cor de moltes tradicions rituals. Això és una diferència fonamental respecte d’unes altres formes d’intercanvi material, com ara el comerç o la barata.

Pels massim, intercanviar un collaret de petxines per un braçalet de petxines no és equiparable a intercanviar hortalisses per peix, de la mateixa manera que, per nosaltres, fer un regal d’aniversari no és equiparable a lliurar diners a la dependenta del mercat quan li comprem queviures.

Això il·lustra un aspecte més essencial de les accions cerimonials: sovint, no són pas allò que semblen. A diferència de les accions ordinàries, les accions rituals no tenen una finalitat utilitària. És aquesta falta d’utilitat, precisament, allò que les fa especials.

és professor associat d’antropologia i psicologia a la Universitat de Connecticut. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes