24.04.2026 - 19:50
|
Actualització: 24.04.2026 - 19:53
“A Catalunya, el balanç provisional dels fons Next Generation mostra una elevada capacitat de captació. A final del 2025, s’havien captat prop de 9.900 milions d’euros, dels quals gairebé 9.000 milions ja estaven compromesos a beneficiaris finals. Aquesta xifra situa Catalunya com la comunitat autònoma de tot l’estat amb més volum de fons rebuts en termes absoluts. Les empreses han estat el principal col·lectiu beneficiari, i concentren més de la meitat dels recursos, amb una distribució que combina una forta presència de pimes –en nombre–, amb un pes rellevant de les grans empreses en volum d’ajuts.” Són paraules d’Aleix Cubells, director general de Fons Europeus i Ajuts d’Estat de la Generalitat, pronunciades dir abans-d’ahir a la conferència “Balanç provisional i impacte dels fons Next Generation EU a Catalunya”, organitzada per la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes (CEC).
En relació amb la gestió que n’ha fet la Generalitat, va destacar la complexitat del model, amb múltiples canals d’arribada dels fons (convocatòries, licitacions, assignacions directes) i una governança compartida entre administracions. El fet és que la Generalitat ha gestionat més de 4.000 milions d’euros, amb una distribució sectorial àmplia però amb especial incidència en àmbits com la transició ecològica, l’habitatge, l’educació i la digitalització. El grau de mobilització dels recursos és elevat, amb més del 75% dels fons assignats ja resolts, tot i que amb diferències segons les polítiques.
Del punt de vista de l’impacte que tenen sobre l’economia catalana, la valoració és encara provisional i Cruells no va aportar-ne cap dada. Segons que va dir a la conferència, “els fons van contribuint tant a la recuperació macroeconòmica com a la transformació de sectors clau i al reforç de la resiliència del sistema productiu”. I va afegir: “Tanmateix, molts dels efectes esperats –especialment els de caràcter estructural– tenen una maduració lenta, fet que obliga a mantenir una anàlisi prudent i a continuar aprofundint en els mecanismes d’avaluació.”
El fet és que el punt més esperat, que era saber quin és l’impacte real sobre l’economia catalana, va quedar a les fosques. No sabem encara quin és aquest impacte sobre la nostra economia. Caldrà esperar que s’acabin els càlculs necessaris –ja han començat– per a saber-ho. Esperem que no es facin esperar gaire, perquè són la clau per a poder valorar la importància que realment hauran tingut a casa nostra, més enllà de les bones paraules de les autoritats.
Les xifres que va apuntar el representant de la Generalitat són certes, però la manerea de presentar-les em va semblar una mica optimista. En valor absolut, som la primera comunitat a rebre volum de diners, però les coses canvien si mirem els diners en termes relatius a la població, per exemple. Ho demostra un estudi presentat la setmana passada per Esade, en què resulta que les dades per capita no són tan favorables a Catalunya: la comunitat més ben posicionada és el País Basc, amb un impacte d’euros per capita en fons Next Generation que és un 50% superior al que ha tingut Catalunya. L’Aragó i les Illes, també apleguen un 45% més, i ocupen la segona i tercera posició d’impacte per capita en el rànquing estatal. Cal baixar fins a la novena posició per trobar Catalunya. “És una relació que, d’alguna manera, recorda el que passa en el finançament autonòmic. És curiós”, em comenta Josep Reyner, president de la Comissió d’economia catalana del CEC.
Hi ha un aspecte de l’estudi d’Esade que cal destacar. Explica que el desplegament dels fons NextGenEU a l’estat espanyol avança a dues velocitats molt diferents. D’una banda, hi ha una via ràpida dels grans projectes estratègics (PERTE, infrastructures ferroviàries, grans consorcis), que absorbeix la major part del capital. Per una altra, una via capil·lar de microajuts (com el Kit Digital) que, encara que arriba a un gran nombre de beneficiaris (d’aquí, l’alt percentatge de convocatòries resoltes), representa una fracció molt minoritària dels diners mobilitzats.
En xifres, assenyala que l’1% dels beneficiaris que més fons rep acapara el 71,4% del valor total adjudicat, i l’empresa mitjana rep una fracció infinitesimal. Les entitats privades predominen com a receptores finals, i la participació limitada d’entitats locals presenta interrogants sobre la sostenibilitat de les transformacions a llarg termini.
Ahir, a Madrid, eren els analistes de Funcas, conjuntament amb els d’AFI, els qui presentaven una anàlisi més avançada sobre l’impacte dels fons europeus en l’economia estatal. Segons l’estudi presentat, aquests fons expliquen entre el 10% i el 14% de l’avanç del PIB espanyol registrat anualment en el període 2021-2025, resultat que reflecteix l’impacte net en el PIB de la despesa (principalment inversió) feta a compte del programa europeu. Això sí, apunta diferències anuals importants sobre la mitjana.
Les seves conclusions semblen menys optimistes que no pas allò (poc) que es comenta en l’àmbit oficial. Malgrat la canalització dels fons cap a l’economia, aquest estudi afirma que l’efecte transformador encara no s’ha materialitzat plenament. La monografia analitza el comportament de la inversió en maquinària i béns d’equip respecte dels seus precedents històrics i suggereix que els fons han contribuït, sobretot, a sostenir la inversió pública, i que l’impuls a la inversió empresarial ha estat inferior que no es preveia. La inversió pública es troba en nivells un 50% superiors als previs a la pandèmia, mentre que, a final del 2025, la inversió empresarial se situava encara 3,3 punts percentuals per sota del nivell pre-pandèmia en termes reals, si bé s’ha percebut un repunt darrerament.
Igualment, la productivitat, estimada, reflecteix un dinamisme encara limitat. Això sí, l’economia espanyola ha estat l’única de les quatre grans economies europees en què la productivitat real per hora sembla que s’ha accelerat, amb un creixement addicional de 0,4 punts, davant les caigudes d’Alemanya, França i Itàlia. No obstant això, aquest avanç és modest en termes absoluts i, segons que afirmen, “contrasta amb la magnitud de l’estímul rebut”.
Finalment, la valoració que fan Funcas i AFI dels resultats dels fons europeus posa en evidència una composició sectorial del suport públic que no reflecteix acuradament la naturalesa del cicle expansiu espanyol. La distribució dels fons compromesos es concentra, sobretot, en manufactures, informació i comunicacions i construcció, que reuneixen més del 60% del total. Però la intensitat de l’estímul no es tradueix proporcionalment en la resposta inversora esperada, la qual cosa suggereix que els fons no donen suport als sectors amb més tracció en aquests moments, en els quals resideix l’avantatge comparatiu de l’economia espanyola.
En definitiva, estem pendents de saber quin serà l’impacte d’aquests fons sobre l’economia catalana i si les estimacions d’Esade i Funcas-AFI, a escala estatal, acaben acostant-se a la realitat, i si els percentatges exposats seran extrapolables, o no, a la nostra. Qüestió de paciència.
