El MNAC també es mou i passa a Sixena la factura per les obres que va conservar

El Museu Nacional d’Art de Catalunya també ha fet el pas, al mateix temps que la Generalitat, i ha enviat set burofaxos a les persones responsables del conflicte judicial que va propiciar el trasllat a l’Aragó l’any 2016, per sentència judicial, d’obres de Sixena que tenia exposades perquè les va comprar el 1994 a les monges representants l’orde de Sant de Jerusalem de Santa Maria de Sixena. Ara el MNAC reclama els diners de la compra-venda de les obres que la justícia espanyola va anul·lar, a més de les despeses de manteniment i conservació durant més de trenta anys.

Els burofaxos van adreçats a l’orde de Sant Joan de Santa Maria de Sixena, al monestir de Sixena, a l’orde de Malta, al Bisbat de Barbastre-Montsó i a la monja Virginia Calatayud Aleixandre, que viu a Àlaba, que el Vaticà va nomenar, en ple litigi pel trasllat dels béns de Sixena, representant legal del monestir, i que va acabar atorgant la competència al govern de l’Aragó perquè actués en nom de l’orde.

El museu reclama l’inici d’una negociació de “bona fe” en relació amb les conseqüències econòmiques derivades de la nul·litat de l’adquisició de béns realitzada en virtut del contracte de compravenda del 20 de juny de 1994. Perquè invoca el dret a la devolució del preu que va pagar per la compra dels béns i pel fet d’haver-los mantingut.

La Generalitat també ha enviat burofaxos a totes aquestes parts, i hi ha afegit, a més, el govern d’Aragó. Ara, el MNAC, a diferència del govern, no posa una xifra sobre la taula (la Generalitat reclama 790.000 euros) i diu que ja es determinarà l’import que el museu té dret a percebre per aquests dos conceptes tot calculant el preu que va pagar bo i actualitzat amb la variació de l’IVA i el cost del manteniment.