Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Un dels efectes més evidents de la pandèmia en el terreny econòmic és l’asimetria que demostra en termes sectorials i geogràfics. Això passa perquè les mesures de contenció contra la crisi sanitària no han estat les mateixes arreu i tenen efectes molt diferents per sectors, principalment segons el paper que hi exerceix la interacció social. L’impacte és més gran en les activitats en què aquesta interacció és més intensa, com ara l’hoteleria, el transport i la cultura. En canvi, en el sector primari, algunes branques del sector industrial i els serveis d’administracions públiques, sanitat i educació, pràcticament no han retrocedit.

Això té una traducció directa en els ritmes d’evolució dels PIB segons zones de l’estat espanyol. En veient les diferències geogràfiques que es registren entre demarcacions i comunitats de tot l’estat, el Banc d’Espanya ha mirat de fer un pas més i, després de calcular el creixement del PIB provincial, analitza els factors que tenen més influència en aquestes diferències territorials. L’anàlisi és ben feta, les variables ben trobades –cosa que té molt mèrit amb la pobra base estatística de l’estat espanyol– i la manera de calcular-ho és ocurrent, si bé en alguns casos arriba al límit de la línia de la validesa estatística. Amb tot això, arriba a un seguit de conclusions que, si bé no són sempre noves, tenen la virtut de mantenir una base més o menys científica, que sempre és d’agrair.

El primer pas és comprovar que la diversa situació prioritària dels sectors ha derivat en evolucions molt diferents del PIB per províncies a tot l’estat espanyol, amb una mitjana del -11%. Entre els retrocessos més forts, el document destaca els de les Balears (-27%) i les províncies canàries de Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife (-21% i -19%). Els segueixen els de Màlaga (-17), Girona (-14%) i Alacant (-13,5%). La característica d’aquestes sis províncies és que el pes del sector turístic en l’activitat –sobretot el que va lligat a la demanda estrangera–, és especialment alt. Per contra, les províncies amb descensos més moderats són les d’Extremadura (amb caigudes del -5,3% tant a Càceres com a Badajoz) i Castella – la Manxa, a més de Zamora i Terol, amb un denominador comú: menys exposició al turisme i més pes dels sectors menys afectats per la covid-19, com ara l’agricultura i el sector públic. A Catalunya, hi tenim la demarcació de Lleida, on la caiguda del PIB ha estat del -8%, molt per sota de les de Barcelona i Tarragona (entre el -11% i el -12%).

Quins són els factors determinants de l’heterogeneïtat en l’evolució de l’activitat provincial? L’informe analitza dues menes de factors: d’una banda, els relacionats amb l’efecte de la pandèmia, en termes de restriccions a la mobilitat i incidència de la malaltia i, d’una altra, els de naturalesa estructural, que es basen en les característiques econòmiques de cada província.

Una de les troballes de l’informe és que la dispersió en l’evolució del PIB provincial ha estat més petita mentre hi ha hagut un model centralitzat –en el context de l’estat d’alarma que començà el 14 març de 2020–, perquè gairebé no hi havia diferències territorials en les restriccions. En canvi, a partir de l’estiu, quan els governs autonòmics van tenir més capacitat d’establir mesures de relaxació i de contenció, segons la incidència del virus a cada territori, les diferències cresqueren. I fou al segon semestre quan la dispersió de dades provincial va augmentar més. La clau és com afecten les restriccions la mobilitat. A més, la pandèmia ha tingut una incidència econòmica molt desigual per territoris d’acord amb les restriccions imposades a cada un. Així mateix, l’estudi examina la mortalitat, que el primer semestre es va concentrar en un grup limitat de províncies, mentre que en el segon es va repartir de manera més homogènia.

Quant a la resta de variables explicatives, que tenen un caràcter més estructural i no van directament relacionades amb la pandèmia, es destaca el cas del turisme, que ja hem vist que resulta important. L’informe considera més factors estructurals, com ara l’ocupació pública, la temporalitat, les pimes i l’entorn rural.

Els resultats de l’anàlisi factorial indiquen que les províncies que van experimentar una caiguda més forta de l’activitat el 2020 van ser les que també van registrar un descens més pronunciat de la mobilitat, les que tenen més pes del turisme (sobretot estranger) i de l’ocupació temporal, conjuntament amb una proporció menor de treballadors del sector públic. Cal assenyalar que, una vegada controlats aquests efectes de comportament i estructura econòmica, tres variables –el pes de les pimes, de la població rural i l’excés de mortalitat– no resulten estatísticament significatives en les diferències d’evolució del PIB per províncies.

En definitiva, la mobilitat és la variable més important, perquè explica un 35% de les diferències en les caigudes dels PIB provincials. Addicionalment, la importància del turisme –sobretot estranger– n’explica, en conjunt, una mica més del 20%, mentre que les contribucions del pes de l’ocupació pública i la temporalitat en l’ocupació assalariada total són d’un 3% i un 1%, aproximadament. La resta de les diferències (és a dir, prop del 40%) són explicades pels efectes fixos trimestrals.

De tot plegat, l’informe conclou que la diferència en l’impacte territorial de la pandèmia el 2020 ha respost més a diferències en l’especialització sectorial i a canvis en les restriccions de mobilitat de les persones –siguin voluntaris o imposats per les restriccions– que no a la diversitat de la incidència de la malaltia. Ara que cadascú en tregui les seves conclusions.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.