Ens ho han demanat més d’una vegada: “Quan derogaran la llei d’amnistia del 1997 a Espanya?” La resposta era ben simple: “Quan ja no sigui viu ningú que pugui anar a la presó.” És llavors que anul·laran aquesta llei i ens diran que ha estat una pena no haver-la derogada abans, però ens ho diran quan tots ja reposin en la pau dels cementiris.

Els qui els darrers anys del franquisme van tenir una gran responsabilitat penal, mereixedora de ser jutjada i condemnada, han viscut còmodament, molt còmodament, aquestes últimes dècades. En la negociació del pressupost d’Espanya, ERC ha fet la petició d’abolir aquesta llei i ha coincidit amb la voluntat manifestada sovint per tota mena de gent, tant de Catalunya com de fora. Caldrà veure quina resposta hi dóna el “govern més progressista que hi ha hagut a la història Espanya”.

Recordo com solia respondre a aquestes situacions l’històric dirigent del PSE-EE Ramón Jauregi, sense envermellir gens ni mica: “No es poden jutjar aquests repressors, perquè ho impedeix la llei d’amnistia del 1977.” Com si les lleis fossin eternes, immodificables, indestructibles…

Les lleis es poden derogar amb la mateixa facilitat amb què es dicten. Que no ho fa, un govern, quan no li agrada una llei del govern anterior? La deroga o, si més no, la modifica; tal com sembla que farà el govern d’Espanya amb la llei mordassa i la de reforma laboral…

Molts polítics i juristes d’Espanya han mirat sovint amb desdeny els governs i els sistemes de justícia de l’Amèrica del Sud, perquè consideren que no tenen prou qualitat democràtica. Aquests espanyols amb tantes ínfules que aguaiten altivament tenen molt a aprendre de tot allò que s’ha fet aquests darrers anys a Mèxic, a Xile i, especialment, a l’Argentina. En aquell país han jutjat i condemnat molts dels responsables que van instaurar la dictadura durant el període 1976-1983. El president Carlos Menem va concedir-los indults el 1990, però el Tribunal Suprem els va anul·lar el 2007.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.