Article d’opinió de Guillem Carreras

 

El debat sobre la possible instal·lació de l’Hermitage al port de Barcelona ha generat rius de tinta entre museòlegs, crítics, gestors culturals, periodistes, i també tertulians. En un article publicat a principis de 2019, ja vaig manifestar el meu escepticisme respecte dels grans projectes culturals que no responen a un desig o necessitat de la ciutadania. Llavors vaig insistir, i per tant no ho faré avui, en el nefast impacte socioeconòmic que molt sovint tenen aquesta mena d’iniciatives.

Gairebé ningú s’atreveix a afirmar que la cultura no és una eina necessària per construir una societat més crítica. El corol·lari d’aquesta afirmació hauria de ser l’aposta decidida per una cultura accessible a tothom, però moltes vegades no és així. En aquest sentit, em faig meves les paraules que la periodista Clàudia Rius escrivia en l’article This is Art i la societat que cuidava els seus mínimsLa nova cap de comunicació del Departament de Cultura hi defensa que la prioritat d’una societat que aspira a ser culte hauria de ser que el nivell mínim (o estàndard) de la població sigui com més elevat millor. A tall d’exemple: en les polítiques educatives d’un país, les universitats d’excel·lència no són tan importants com disposar d’una xarxa d’escoles i instituts ben equipada.

Llegeix l’article d’opinió sencer a Tornaveu fent clic aquí

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.