L’Audiència espanyola té sobre la taula una querella criminal contra ex-ministres espanyols, antics càrrecs públics i empresaris que van impulsar el projecte Castor pels suposats delictes de prevaricació, frau a l’administració pública i malversació de cabals públics. Presentada dijous passat per la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que exerceix l’acusació popular, aquesta nova acció judicial posa el focus de l’exigència de responsabilitats sobre el negoci i el deute fruit del fracàs del magatzem de gas submarí –que pot superar els 3.300 milions d’euros. Concretament, l’acció va adreçada contra els ex-ministres d’Indústria socialistes Joan Clos i Miguel Sebastián i el del PP José Manuel Soria; l’ex-secretari general d’Indústria Ignasi Nieto; l’ex-ministra de Foment del PSOE i ex-vice-presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), Magdalena Álvarez; l’ex-ministra socialista d’Agricultura i Medi Ambient Elena Espinosa; l’ex-conseller d’Urbanisme valencià Juan Cotino; el president d’Escal UGS, Recaredo del Potro; i el d’ACS, Florentino Pérez.

La querella, precisament, responsabilitza el màxim dirigent d’ACS d’haver ordit, entre els anys 2007 i 2008, ‘un pla delictiu dirigit a obtenir, mitjançant el desenvolupament del projecte Castor, un altíssim benefici empresarial il·lícit derivat de la construcció de la infrastructura, la seva explotació i la materialització del seu finançament sense risc per a l’empresa’. Aquesta tesi principal abona la idea que el magatzem de gas submarí es va concebre, essencialment, com un negoci especulatiu centrat en la seva construcció i blindat administrativament. Els querellants recorden que, des del punt de vista energètic, el Castor va passar de ser estratègic a innecessari a ulls dels responsables de la planificació gasista estatal –la Comissió de l’Energia espanyola–, que l’any 2012 ja reclamaven mesures per a garantir l’estabilitat econòmica del sistema davant models retributius que oferien ‘incentius als promotors per a construir aquests instal·lacions quan la retribució es prou atractiva encara que no siguin necessàries per error de la planificació’.

Considera que, per fer realitat aquest pla, l’empresari necessitava la ‘concertació dels principals responsables de les polítiques energètiques i d’infrastructures del govern espanyol’ des del moment esmentat fins l’actualitat. En aquest sentit, els ministres i càrrecs querellats no tan sols no van ser suposadament coneixedors d’aquests objectius, sinó que van ‘facilitar tots i cadascun dels actes administratius necessaris per a l’èxit de l’operació’. Són decisions qualificades de ‘criminals’ dels poders públics, ‘adoptades al marge de la llei, arbitràries i injustes, amb risc per a la seguretat i la salut pública i contràries a l’interès general’. Entre els principals aspectes, l’ODG recorda el decret de concessió aprovat pel govern espanyol del PSOE l’any 2008, en el qual es preveia, per primera vegada en una infrastructura d’aquesta mena, d’indemnitzar l’empresa concessionària malgrat que arribés a actuar de manera dolosa o negligent. Una norma que es va gestar durant el mandat de Joan Clos al Ministeri d’Indústria espanyol i que va aprovar el seu successor Miguel Sebastián. La querella assenyala també que Ignasi Nieto, secretari general d’Indústria amb Clos, va ser soci en una empresa amb el president d’Escal UGS, Recaredo del Potro.

També detallen l’aprovació de l’avaluació d’impacte ambiental, amb Elena Espinosa de ministra d’Agricultura i Medi Ambient, que va ser aprovada sense exigir a l’empresa cap estudi de risc sísmic –tal com havien reclamat institucions científiques. Retreuen al ministeri també que no sotmetés a avaluació d’impacte ambiental el gasoducte de connexió de la planta terrestre amb la xarxa general, una obra que ha acabat essent anul·lada, per aquest motiu, per l’Audiència espanyola. Totes dues resolucions, asseguren, pretenien evitar de sotmetre l’activitat d’Escal UGS als ‘controls necessaris’ perquè l’empresa pogués engegar l’activitat i garantir el beneficis econòmics prevists, eludint el control de l’administració. En aquest punt, acusen a l’exconseller de Medi Ambient valencià, Juan Cotino, d’haver emès l’autorització ambiental de la planta terrestre sense haver respost a les al·legacions d’ajuntaments i la Generalitat de Catalunya. La querella recorda també la decisió del Ministeri de Foment espanyol, el març del 2008, de corregir –poc després d’haver-los publicat– els límits marítims perquè la superfície de la concessió del projecte Castor passés a dependre íntegrament de la Generalitat Valenciana, fet que dificultava la intervenció de l’administració catalana, crítica amb el projecte.

Més cost, més benefici
D’acord amb documents del govern espanyol, els beneficis d’ACS per la construcció del projecte Castor van arribar pràcticament als 203 milions d’euros, un 17,2% del total del contracte clau en mà –1.179 milions–, tot i que la inversió total va acabar pujant a 1.461 milions. Per a l’ODG, els treballs de construcció van ser ‘farcits d’irregularitats’, que es van traduir en un augment de costs i l’adjudicació de la major part dels treballs a ACS o a empreses del seu grup. És a dir, el contractista s’acabava subcontractant ell mateix i els beneficis propis es disparaven a mesura que l’import creixia. La querella reclama, de fet, que s’esbrinin ‘exactament’ les quantitats de ‘negoci il·lícit’ per part del grup empresarial amb la concertació de la resta de querellats i amb els beneficis generats en la fase constructiva, on es va multiplicar el cost del projecte arran de la manca de control de les autoritats estatals, fet que revelaria un ‘acord delictiu’. El grup empresarial de Florentino Pérez, que va acabar essent soci majoritari i constructor, va guanyar el concurs públic de l’obra sense concurrència ni competidors i, fins i tot, essent vice-presidenta del Banc Europeu d’Inversions l’ex-ministra Magdalena Álvarez, va rebre una emissió de bons amb l’empara i la participació d’aquesta institució financera per valor de 1.440 milions d’euros, que li van permetre de millorar substancialment les condicions de finançament que fins llavors tenia amb un crèdit sindicat amb dinou bancs estatals i europeus. Uns recursos ‘clau’ en la materialització del projecte.

Després del fracàs de les proves d’injecció el setembre de 2013, que van acabar provocant més d’un miler de terratrèmols durant les setmanes i mesos següents, Escal UGS va renunciar a la concessió el juliol del 2014. Aquest va ser el preludi del reial decret de l’octubre del 2014, amb el qual el govern espanyol acceptava aquesta renúncia i compensava l’ex-concessionària amb 1.350 milions d’euros. Sobre això, la querella recorda que en el moment de pronunciar-se sobre la lesivitat d’aquesta compensació, si bé el Tribunal Suprem no va considerar nul l’article de la concessió concret, matisava que el seu pagament depenia de les causes d’extinció de la concessió: així, la conducta dolosa o negligent podia afectar o anul·lar aquest dret. En aquest context, l’ODG que creu que els querellats van voler ‘blindar’ l’enriquiment il·lícit d’ACS i recorden que l’ex-ministre d’Indústria, José Manuel Soria, havia ampliat de 5 anys a 25 el període per a renunciar a la concessió.

Enagás recapta per pagar el Castor
Més encara, la querella considera obertament el reial decret de Soria i el govern del PP com una acció per a afavorir de manera injusta, arbitrària i il·legal Escal UGS i ACS. Argumenta que la hibernació ordenada pel govern espanyol manté la utilitat pública del projecte i va permetre d’imputar-ne els costs al sistema gasista. Així doncs, el govern espanyol, a través d’Enagás, com a gestor tècnic del sistema, va voler traslladar el cost del Castor a la factura del gas dels consumidors amb una operació financera que establia una devolució a trenta anys i a un interès del 4,3%, que disparava el cost de la mesura fins a 2.420 milions. També veu malversació en l’acció d’utilitzar Enagás per recaptar, a través dels peatges de la tarifa, el cost de mantenir el Castor. D’aquesta manera, Enagás s’aparta de la seva tasca de recaptar recursos per cobrir finalitats públiques. El pagament d’aquesta operació de crèdit i del manteniment, però, han estat anul·lats per una sentència recent del Tribunal Constitucional espanyol, que no va veure motius extraordinaris ni de necessitat urgent per part del govern espanyol a l’hora d’imposar el pagament de la indemnització per decret.

Però l’ODG va més enllà i qüestiona també l’actuació de Soria de compensar l’empresa ex-concessionària i els bonistes sense la necessitat d’assumir els riscs inherents a aquesta mena de negocis pel ‘tracte de favor de les institucions’. Recorda que en el prospecte editat per captar inversors arran de l’emissió de bons del BEI, l’empresa reconeixia que el govern espanyol podia rebutjar la renúncia a la concessió i que, per fer-la efectiva, calia que les instal·lacions fossin operatives, situació que no es va arribar a produir. Si la concessionària vulnerava les seves obligacions essencials, el govern espanyol podia revertir les instal·lacions sense dret de compensació, un dret que, sigui com sigui, podia variar segons la causa i que podia no arribar a cobrir les obligacions amb els accionistes. En canvi, Soria, ‘actuant d’esquena a l’interès públic i exclusivament al servei de la defensa de l’operació d’ACS’, va acabar afavorint el pagament abans del 30 de novembre de 2014, data que el BEI havia posat de límit per recuperar la inversió si les instal·lacions no s’engegaven.

Procés paral·lel a l’obert a Vinaròs
L’acció judicial de l’ODG contra els impulsors polítics i empresarials del projecte Castor s’adreça a l’Audiència espanyola perquè entén que es tracta de la instància competent en casos de defraudació que puguin produir greus repercussions en la seguretat del tràfic mercantil i en l’economia espanyola o bé perjudici patrimonial general. Paral·lelament, el jutjat número 4 de Vinaròs manté oberta com a causa complexa la investigació pels terratrèmols que van causar les injeccions de gas al magatzem submarí i en la qual són investigades per suposats delictes contra el medi i prevaricació ambiental una vintena de persones, entre alts càrrecs i funcionaris dels ministeris d’Indústria i Agricultura espanyols, a més dels directius de l’empresa Escal UGS. El 17 de juny proppassat, l’ODG va organitzar un judici popular a Barcelona en què va condemnar simbòlicament els responsables del projecte Castor.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb