El matí del 26 d’octubre de 2017, agents de la policia espanyola van interceptar un comboi dels Mossos d’Esquadra que anava a la incineradora de Sant Adrià de Besòs a destruir-hi documentació interna, un procediment rutinari. La policia espanyola no tenia cap autorització judicial. Hi va haver uns moments de força tensió, durant els quals els agents espanyols van identificar els mossos i els van enregistrar en vídeo. Finalment, van aportar una ordre de la magistrada de l’Audiència espanyola Carmen Lamela, que és precisament la jutgessa que ha instruït la causa contra el major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos per la seva gestió durant el referèndum. Avui, el titular del jutjat 22 de Barcelona ha arxivat la investigació contra els Mossos per aquell incident, en què se’ls va acusar d’espionatge polític. Diu el jutge que els Mossos van actuar dins la legalitat i que tal com ho havien de fer.

La policia espanyola va decomissar aquella documentació dels mossos i, des de la direcció, van anar filtrant amb comptagotes alguns dels suposats documents a diversos mitjans de comunicació. Això va servir per a farcir la branca mediàtica de l’ofensiva contra la direcció dels Mossos d’Esquadra que encapçalava Trapero. La policia feia una tria dels documents, l’enviava a Lamela i l’anava filtrant. D’aquesta manera, es van anar publicant notícies falses i difamatòries contra el cos de la policia catalana.

Per exemple, va servir per a construir aquest article publicat a El Confidencial: ‘El govern va captar mossos com a espies en un pis franc després d’haver-ne recollit dades personals’. Una notícia que avui encara no ha estat rectificada per més que es va demostrar que era falsa.

Però no tan sols això. Hi ha molts titulars de mitjans que van fer servir les filtracions interessades de la policia espanyola per atacar els Mossos. Com la notícia que el 21 de gener de l’any passat va publicar El Periódico: ‘Els Mossos van intentar destruir l’alerta dels EUA sobre la Rambla‘, signada pel director del diari, Enric Hernández. Ja aleshores, VilaWeb va demostrar que el document de què parlava El Periódico no era pas autèntic.

 

Un altre diari, El País, deia: ‘Els papers que els Mossos volien cremar compliquen el futur de Trapero i Sànchez‘. La notícia deia coses com ara que ‘els documents que els Mossos pretenien cremar contenien informació altament comprometedora per al cos’ i agreujaven ‘la situació judicial del seu anterior cap, Josep Lluís Trapero, i dels dirigents de les entitats sobiranistes ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart’. I afegia: ‘Els papers reforcen els indicis que ja hi havia de la col·laboració de la policia de la Generalitat amb l’independentisme i fan sortir a la llum una suposada trama d’espionatge.’ Un any després, sobre aquesta qüestió, el jutge diu: ‘Tota la informació s’ha obtingut amb mitjans legals, no hi ha cap intromissió en cap fitxer secret, no s’ha intervingut cap telèfon, no s’ha interceptat cap correspondència ni s’ha entrat a cap domicili.’

Més titulars. Aquest de La Razón, basant-se en una filtració feta a l’agència Efe: ‘Els Mossos van intentar cremar arxius sobre seguiments a dirigents del PP‘.

En la mateixa línia, El Mundo publicava que ‘els mossos que escortaven dirigents del PP i Ciutadans els espiaven per a la Generalitat.

També El Mundo: ‘Els Mossos pretenien destruir proves de l’1-O que els incriminaven’. Aquest diari citava una font de la policia que deia que hi havia ‘material molt sensible i clau’, i que es podien ‘apuntar comportaments delictius amb noms i cognoms tant de comandaments com d’agents dels Mossos’. I l’article concloïa que els documents corroboraven ‘que hi va haver seguiments sense autorització judicial, cobertura de vigilàncies i fins i tot dades sobre intervencions telefòniques que estarien sota sospita’. Tot això, totes aquestes afirmacions, avui les ha desmentides el jutge que va assumir la querella que van presentar contra els Mossos una quinzena dels suposats afectats, entre els quals personalitats destacades vinculades a Ciutadans i a entitats unionistes.

D’aquelles caixes de documentació, suposadament, en va sortir de tot a la premsa espanyola. A Ok Diario van titular: ‘Els Mossos van intentar destruir a la incineradora dues caixes amb documents sobre la casa reial‘.

A l’agència Europa Press, hi van filtrar una altra intoxicació: ‘Els papers dels Mossos d’Esquadra revelen que fins i tot van captar informació al Marroc en un casament d’un amic de Mohamed VI‘.

Els Mossos van portar les caixes de documentació interna a incinerar, tal com mana el protocol. Però la policia espanyola les va intervenir, les va analitzar, les va fer arribar a la jutgessa Lamela perquè bastís una instrucció acusatòria contra Trapero i la cúpula dels Mossos, i a la premsa espanyola perquè difamés. I aquella documentació interna es va acabar fent pública de manera parcial, manipulada i interessada. La pregunta ara és a qui s’hauria de denunciar per haver fet públic i filtrat tot això. De moment, el jutge del 22 no hi ha volgut entrar. I els titulars de la notícia de l’arxivament de la denúncia contra els Mossos no ocupen pas el mateix espai en tots aquests diaris que van ocupar els titulars acusatoris que hem repassat ací.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb