En tot el llarg procés de presa de decisions de la CUP-CC sobre un acord amb Junts pel Sí (JxS), hi ha una dada desconeguda: què va votar la militància la CUP tant el 27 de desembre a Sabadell com a les territorials plenàries del dia 2 de gener.

Tot i la demanda d’alguna assemblea local de separar els vots dels militants d’aquesta organització de la resta d’organitzacions i de col·lectius, a l’assemblea de la CUP-CC de Sabadell es va optar per no fer- ho. Recordem que en aquesta assemblea podien votar militants i simpatitzants de la CUP i també de les onze organitzacions i col·lectius que formen part del Grup d’Acció Parlamentària (GAP).

Després de l’empat a 1.515, algunes persones van proposar un referèndum dins l’organització com a mecanisme més adequat per a prendre la decisió final. S’hi van oposar els contraris a facilitar l’acord amb JxS si el president era Artur Mas. La seva alternativa era fer servir un mecanisme representatiu: prendrien la decisió els representants al consell polític de la CUP i els de les organitzacions i col·lectius que formen part del GAP. Els representants al consell polític de la CUP portaven un vot delegat, que es basava en les votacions fetes el dia 2 de gener a les Assemblees Territorials Plenàries, on podia participar i votar tota la militància de la CUP.

Aquest mecanisme, que esquivava la consulta interna directa i optava per un sistema representatiu (56 representants al consell polític), es reforçava amb els onze vots dels col·lectius i organitzacions del GAP, sovint sobrerepresentats.

En conjunt, el sistema era dissenyat per fer impossible dins la CUP el principi ‘una persona, un vot’, atès que la representació territorial dins aquesta organització no és proporcional a la militància. Per exemple, qualsevol territorial té assignats d’entrada tres representants, independentment de la seva grandària. Així, si mirem les dades de participació de les assemblees territorials del dia 2 de gener, la més petita, Terres de l’Ebre, té tres representants, mentre que la més gran, la nord-oriental, amb gairebé sis vegades més militants, en té sis. Comptat i debatut, en una decisió tan important calia una lògica referendària i no pas territorial, per fer realment efectiu el principi d’una persona, un vot.

Ha passat més d’un mes des de les assemblees territorials plenàries i tot i que des d’una territorial s’ha demanat aquesta informació al secretariat nacional de la CUP, fins ara no s’ha dignat a facilitar-la. Per tant, ha calgut anar preguntant a persones que van assistir-hi i que haguessin apuntat les dades. Per manca de dades en alguna territorial no es poden oferir els quadres dels vots blancs i en contra.

Un cop recollides lentament i pacient les dades dels vots individuals de les assemblees territorials plenàries, podem saber què va votar majoritàriament la militància de la CUP el dia 2 de gener. Hi van participar gairebé mil dues-centes persones, una xifra alta, però inferior a la que s’hauria produït si s’hagués permès també el vot telemàtic. De fet, tot i l’oposició a fer servir aquest mecanisme, s’acceptà que la territorial del País Valencià no es reunís presencialment i votés telemàticament. Per què no s’escollí aquest sistema per a tota l’organització per dur-hi a terme un referèndum?

Recordem que a les assembles territorials plenàries la militància s’havia de pronunciar en favor, en contra o en blanc sobre sis propostes:

PROPOSTA A DEL SECRETARIAT NACIONAL (ATA): Traslladar el resultat de l’assemblea nacional a un possible nou ple d’investidura a través, o bé de cinc vots favorables i cinc vots en contra, o bé a través de l’abstenció dels deu diputats de la CUP-CC.

PROPOSTA B DEL SECRETARIAT NACIONAL (SNB): Donar dos vots a favor i vuit abstencions, com a traducció de l’aposta de la CUP-CC per la independència i un procés constituent i popular i de l’oposició a la continuïtat de la política de retallades i privatitzacions.

PROPOSTES DE LES TERRITORIALS (ATA): Propostes que volien reflectir exactament les votacions de l’assemblea nacional donant-los un sentit polític.

PROPOSTES TERRITORIALS B (ATB): Propostes que volien traduir-les políticament a partir d’una investidura sense acord polític o a partir d’un acord molt limitat.

PROPOSTES DE LES TERRITORIALS C (ATC): Propostes que plantejaven continuar rebutjant la investidura d’Artur Mas.

PROPOSTA DE LES TERRITORIALS D: Proposta que plantejava donar llibertat de vot al grup parlamentari.

El quadre següent, en què s’exclou la proposta D de les territorials (rebutjada en massa), mostra els vots en favor de cada territorial a les diferents propostes:

 

quadre assemblea cup

Del quadre es dedueix que les dues propostes més votades (la B del secretariat nacional i la B de les territorials) són les que implicaven la investidura del candidat proposat per JxS. Per contra, les propostes menys votades van ser les que s’hi oposaven (A del secretariat nacional, i A i C de les territorials). En percentatges, seria si fa no fa un 53,6 contra un 44,1.

Tot plegat ens reafirma en la idea que calia haver fet una consulta o referèndum vinculant a la militància de la CUP i decidir segons els resultats. Si més no, hauríem pogut saber quina era l’opció més votada per la militància de la CUP, cosa que ara mateix no se sap.

Eudald Calvo, membre de la CUP i actualment batlle d’Argentona

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb