Prendre l’aigua d’un riu fins a assecar-lo, prendre aigua d’un riu que travessa una comarca de secà, on hi ha pobles que els mesos d’estiu tenen escassedat d’aigua de boca i que han de recórrer a camions cisterna. Prendre l’aigua d’un riu per al rec agrari, però que acaba abastint d’aigua poblacions de la Costa Daurada. Què passa amb el riu Siurana, el riu del Priorat? On va a parar l’aigua que hauria de passar pel seu llit? Qui se l’emporta? Per què es permet?

El riu Siurana neix al pantà del mateix nom, a les muntanyes de Prades, travessa el Priorat i desemboca al riu Ebre. És un afluent de l’Ebre que les darreres dècades poca aigua li ha aportat, perquè sovint, mesos sencers, és sec. Les conseqüències ambientals, per a la flora i la fauna, són insostenibles. Ja no hi ha llúdrigues, per exemple. I s’infringeix la normativa europea, que prohibeix el transvasament d’aigua entre dues conques i l’alteració del cabal ecològic dels rius. Però el fet és que la comunitat de regants del pantà de Riudecanyes, al Baix Camp, reivindica uns drets adquirits sobre el transvasament i el pantà de Siurana, que es va construir fa setanta anys, que controla i s’emporta pràcticament tota l’aigua del riu per a, legalment, usos de rec agrari, però a la pràctica, com va destacar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en un estudi el 2018, bona part d’aquesta aigua té uns altres usos i acaba abastint la població de Salou.

Tal com explica Sergi Franch a l’article “Riu Siurana, destinació Salou”, publicat a Media.cat, el cas del riu Siurana es remunta a l’any 1904, quan es va constituir una entitat que aplegava propietaris agrícoles i l’Ajuntament de Reus, per construir un embassament a Riudecanyes. Els accionistes passaven a ser copropietaris de l’embassament i les accions els donaven dret a l’aigua necessària per a regar un jornal i a l’Ajuntament de Reus per a abastir la població d’aigua de boca. Els pagesos propietaris es van constituir en la comunitat de regants de Riudecanyes. I quan el 1966, en ple franquisme, es va construir el pantà de Siurana, també van construir un canal que travessava l’aigua del Siurana cap al pantà de Riudecanyes i d’aquí cap als regants i cap a Reus.

L’informe de l’ACA, a partir d’un seguit d’inspeccions realitzades el 2018, va demostrar que l’aigua del Siurana acabava en una planta de compostatge de l’empresa pública SECOMSA a Botarell; que una empresa alimentària de Riudoms s’abastia d’aigua del Siurana i que hi havia ajuntaments com ara els de Maspujols, Constantí, la Selva del Camp i Salou, que també rebien aigua del pantà de Siurana.

Davant el deteriorament progressiu del riu, el 2015 es va crear la Plataforma pel Riu Siurana, que no s’ha arribat a constituir mai com a entitat jurídica, però que aplega un grup de gent preocupada pel riu. Una plataforma de defensa del territori, preocupada per l’entorn i per aquells que hi viuen.

Ara la plataforma viu un moment important, perquè la comunitat de regants del pantà de Riudecanyes va denunciar per la via penal tres activistes, els anys 2017 i 2018, per accions reivindicatives: Anaïs Estrems de la Plataforma del Riu Siurana; Andreu Escolà del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) i Santi Borràs (a qui el jutge no ha cridat a declarar). El 17 de març els dos primers s’hauran de presentar al jutjat de Falset. Aquest dia hi haurà una concentració de suport als encausats. I també s’ha obert una web per recollir diners per a les despeses de l’advocat i possibles recursos i multes.

Hem parlat amb Anaïs Estrems per entendre l’abast del conflicte i perquè ens expliqui quina va ser l’acció reivindicativa per la qual la comunitat de regants de Riudecanyes l’ha denunciada.

Viviu a Poboleda i sou remeiera. El riu és el vostre paisatge.
—Jo visc aquí des de fa onze anys, però ja hi venia de petita, cada estiu, perquè la meva família era de Poboleda i va marxar arran de la fil·loxera, un cas típic. Teníem casa al poble i sempre anàvem a banyar-nos al riu. Fins al dia que ja no vam poder banyar-nos-hi, perquè no hi havia riu. Això va ser cap a la dècada dels noranta, quan es va fer el tracte del Topograpo. En aquell moment van començar a passar per alt els dos-cents litres que havien de deixar anar riu avall.

Topograpo?
—(To)Torroja, (Po)Poboleda, (Gra)Gratallops, (Po)Porrera. L’aigua dels pobles del Priorat no tenia prou pressió i tothom anava amb bombes per fer-la arribar a les cases. Amb el pacte es va fer una instal·lació que venia del pantà i portava aigua a pressió als pobles. En el moment en què es va fer això, el batlle de Porrera i els tres presidents de la comunitat de regants de Poboleda, Torroja i Gratallops van signar un document amb la comunitat de regants de Riudecanyes pel qual renunciaven a aquest cabal. De fet, ells no tenien cap dret a signar aquesta condició, perquè el cabal ecològic d’un riu manté l’entorn i, alhora, jo entenc que una comunitat de regants no pot decidir sobre l’aigua d’una zona.

I és en aquest punt que el riu va començar a patir?
—Vés a saber si es respectava el cabal abans, perquè no hi havia cap control. El riu ja no era el mateix. Perquè una de les coses que vam fer a la plataforma va ser recollir imatges antigues del riu. I vam poder comparar l’abans amb l’ara. N’hi ha que són en època d’estiu i veus el nivell d’aigua que tenia el riu. Ara, a l’estiu, no hi ha riu. Tenim un vídeo d’una senyora de Torroja, on es veu gent que anava amb una barqueta enmig del riu.

La creació de la plataforma va generar alguna reacció per part de la comunitat de regants de Riudecanyes?
—Des de l’acte pel qual ara ens denuncien, la cosa va canviar. Ja no assecaven tant el riu a l’estiu. Deixaven córrer un filet d’aigua. No eren els dos-cents litres, però es comportaven una mica. Però sospitem que durant molts anys han fet el que han volgut amb l’aigua, sense respectar cap llei ni normativa, però quan van veure que algú els posava els ulls a sobre, no es van veure amb cor de continuar fent-ho de la mateixa manera.

El 2018 es va constituir la Taula de l’Aigua, amb representants de totes dues parts i la Generalitat. Per què ha quedat en un punt mort aquest espai de diàleg i negociació?
—La comunitat de regants de Riudecanyes va amenaçar de marxar de la taula i juntament amb l’Ajuntament de Reus van fer un comunicat dient que l’ACA s’havia posat a favor de la plataforma. L’ACA havia fet un informe on mostrava un seguit d’irregularitats.

Deu ser un informe important, en el sentit que mostra com es fa servir l’aigua del transvasament.
—En teoria aquesta aigua tan sols estava autoritzada per a usos agrícoles i per a l’Ajuntament de Reus. Però quan l’ACA va començar a mirar la situació, va veure que l’aigua del Siurana es feia servir per a uns altres usos. A la plataforma també ho sabíem perquè tenim gent que s’ha dedicat a cercar dades, com ara quines finques es reguen i quantes finques encara tenen conreu avui dia de totes les que tenien dret a reg. La majoria es troben abandonades. L’agricultura al Baix Camp ja no és com abans. Abans estava tot conreat i ara ja no. I a la majoria de llocs on hi havia conreus s’hi han fet fàbriques. Tot plegat feia pudor. I quan vam començar a gratar va aparèixer la planta de compostatge de Botarell, una indústria alimentària, pobles com ara Maspujol i Salou, que s’abasteixen d’aigua del Siurana. Perquè l’aigua del Siurana em sembla que és sis vegades més barata que l’aigua que puguin treure d’una altra banda, la que ve de l’Ebre, o si l’haguessin de depurar.

La plataforma proposa de reutilitzar l’aigua de la depuradora de Reus que ara es llença.
—Es llença al mar, aquesta aigua. I per a cultius arboris, com són els avellaners, ametllers, altres fruiters, vinya, sí que serviria per a regar. Però es llença al mar un raig d’aigua que és com un riu. A vegades el raig d’aigua que es llença de la depuradora és més gran que el del riu Siurana.

Parlàvem de la Taula de l’Aigua. Què va passar?
—Es van queixar dient que l’ACA no era imparcial. Nosaltres no hem vist mai que l’ACA estigués de part nostra. Tampoc no estàvem contents amb l’actitud de l’ACA. Ara, amb l’informe, l’ambient es va fer força tens i l’ACA va deixar de convocar la Taula de l’Aigua. No ens han explicat en cap moment per què. I fa ben bé un any i mig que no es convoca la taula.

Vau arribar a un punt mort.
—No vam arribar enlloc. Primer vam presentar la documentació i es va estudiar com estava la situació. Aquí havíem arribat. Aleshores havien de començar les negociacions, però no n’hi va haver en cap moment.

I ara, cap a on s’ha d’avançar?
—La nostra idea és que el Priorat es posi ben ferm amb la posició de què volen. Per això necessitem un posicionament clar d’entitats, ajuntaments, consells reguladors, consell comarcal… De fet, ajuntaments i consell comarcal ja s’havien posicionat. L’octubre del 2019, els batlles del Priorat van demanar que s’aclarís on anava a parar l’aigua, quins sistemes de rec es feien servir, quantes hores de rec… I aquestes dades no van arribar mai.

Perquè el 2019 va ser un any molt dur, d’una gran sequera, fins i tot hi va haver problemes d’abastiment d’aigua de boca en algunes poblacions.
—És que hi ha pobles com Gratallops, que es troba dalt d’un turó, al costat del riu Siurana, que el 2019 va haver de portar cisternes d’aigua. Un poble que es troba al costat d’un riu que té un pantà i va haver de comprar aigua!

De manera que ni el Topograpo no va solucionar l’abastiment d’aigua de boca.
—El Topograpo ha tingut un munt de problemes, perquè fins fa un parell o tres d’anys l’aigua que arribava, com a mínim a Poboleda, a banda de pagar un cànon, s’havia d’abocar al riu i després decantar-la per treure’n els sediments i bombar-la per netejar-la del manganès que duia. Perquè agafaven l’aigua del fons del pantà i anava tan carregada de manganès que no era potable. I això que l’aigua del riu Siurana té molta qualitat. Però nosaltres ens quedàvem les escorrialles del pantà.

Heu pensat que la solució podria ser Europa? De fet, el transvasament de conca a conca infringeix la normativa europea.
—Efectivament, la normativa europea no permet de fer transvasaments de conca a conca i encara menys no respectar el cabal ecològic d’un riu, que, a més, és un espai ecològic protegit. Però, és clar, pensa que a Espanya s’incompleixen tantes normatives europees! Hem pensat de portar-ho a Europa, però implica uns recursos econòmics que no tenim.

Quina va ser l’acció reivindicativa per la qual us han encausat?
—Quan fan un transvasament obren el pantà de Siurana i deixen baixar l’aigua. Però aquesta aigua no arriba al riu més enllà de l’assut, un embut del qual surt aquest canal que va fins al pantà de Riudecanyes. Nosaltres i membres del GEPEC vam posar unes fustes de conglomerat a les comportes. Fins que les fustes no es van desfer (no les van haver ni de treure), l’aigua no podia passar cap al canal i continuava baixant riu avall. Jo vaig sortir a parlar com a representant de la plataforma i Andreu Escolà com a representant del GEPEC. I va ser a nosaltres que ens van denunciar. Ara estem en fase d’instrucció. I el 2018, al mateix lloc, vam anar amb galledes i palanganes a agafar aigua de dins l’assut i abocar-la riu avall. Per això han denunciat Santi Borràs també, però suposo que el jutge deu haver trobat ridícul el fet de denunciar per la via penal una acció amb galledes i palanganes, i no l’ha citat a declarar.

Què pot passar a partir d’aquí?
—És una denúncia per la via penal. Ens acusen d’usurpació d’aigües, danys i coacció. Nosaltres entenem que no hi ha hagut usurpació, danys ni coacció. No sabem a què es refereixen, perquè allí no hi havia ningú ni es va trencar res. I d’usurpació d’aigües tampoc n’hi ha hagut, perquè no ens l’hem quedada, l’aigua, l’hem fet baixar pel riu. Com pot acabar? No ho sabem. Però entenem que no hem comès cap delicte, que tan sols era una acció de protesta. El problema tindrà més repercussió i continuarem la campanya per recuperar el riu Siurana.

Algú ha estudiat si el Priorat tindria prou aigua de boca i de rec si el riu Siurana baixés ple, sense que l’esmorteís cap transvasament?
—Això és evident, sempre que es pogués controlar l’aixeta del pantà. Controlant l’aixeta del pantà se solucionarien els problemes d’aigua de tots els pobles, dels pagesos i de Falset. I això seria molt important. Perquè ara es viuen situacions absurdes. Per exemple, molts restaurants del Priorat compren la verdura al Baix Camp, que és una verdura regada amb aigua del Priorat. I segurament, l’aigua que van comprar a Gratallops, si es va comprar al Baix Camp, tenia molts números de ser del Priorat. A veure, el riu ha de tenir aigua, però aquí tan sols som 10.000 habitants i no ens cal molta aigua. Fins i tot es podria continuar enviant aigua al Baix Camp, però l’aigua que realment fes falta i sobre la qual hi hagués un control.

Ella es diu Anaïs, i el riu, Siurana | Mail obert de Núria Cadenes 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.