Què aporten Castellà i Demòcrates?

"L'aportació de més pes, segurament, és la figura d'Antoni Castellà. Perquè aquests tres anys Castellà ha estat un polític contundent en la defensa de la ruptura i en reclamar un exercici d'unilateralitat sense contemplacions"

Vicent Partal
Vicent Partal
29.12.2020 - 20:51
Actualització: 29.12.2020 - 20:19
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Ahir comentava en aquesta columna editorial l’esclat de possibles candidatures independentistes i avui ja s’ha resolt una de les principals incògnites, amb l’anunci que Demòcrates s’incorpora a la candidatura de Junts.

L’aportació més evident d’aquest acord és la de la pluralitat. Perquè Junts es pot reivindicar com a pal de paller de la unitat entre els partidaris de la ruptura. I retorna a Esquerra l’opció que va fer el 2017. En aquelles eleccions, Esquerra va aconseguir d’integrar en la seua llista, per una banda, Demòcrates i, per una altra, MES i Avancem, els dos grups de socialistes independentistes. Ara Demòcrates va amb Junts i sembla que MES és a prop de fer el pas, també. No és que siga res decisiu en termes electorals, però és significatiu, sobretot, després de la trencadissa final entre Demòcrates i ERC, amb un intens debat polític.

Ara bé, l’aportació de més pes, segurament, és la de les persones, de Titón Laïlla i, sobretot, d’Antoni Castellà. Perquè aquests tres anys Castellà ha estat un polític contundent en la defensa de la ruptura i en reclamar un exercici d’unilateralitat sense contemplacions. En aquest sentit, s’ha guanyat un respecte. I en un moment de desprestigi generalitzat dels partits, suma com a personalitat en un projecte que ja d’entrada es basa molt en aquesta mena de perfil, començant per Laura Borràs i Joan Canadell.

Una altra cosa, com ja comentava en l’editorial d’ahir, és la credibilitat que puga tenir la proposta i el fet que hi ha un sector de la població que ja no confia en els partits tradicionals ni hi confiarà. Ja veurem si la decisió de Demòcrates té cap influència en això, però cal remarcar un element que crec que s’ha destacat molt poc, que és el contingut de l’acord signat entre tots dos partits.

Perquè he de dir que m’ha sorprès. Per la concreció. Un dels perills més evidents d’aquestes eleccions és la grandiloqüència, les promeses buides i impossibles de comprovar respecte del procés, aquelles promeses tan vagues que no es podrien contrastar amb la pràctica diària.L’acord signat posa sobre la taula que cal implementar d’una vegada la república, però al mateix temps marca uns quants objectius molt concrets que, en cas que Junts puga formar una coalició de govern –cosa que ja veurem si passa–, es podran fiscalitzar clarament des del primer minut.

Diu, per exemple, que cal impedir “que actes de desobediència cívica impulsats des de la ciutadania siguin reprimits per aquelles institucions pròpies a qui justament es pretén dirigir el compromís en els objectius comuns”. Això significa un compromís gens abstracte per a posar fi a les denúncies dels Mossos a manifestants i a la repressió exercida per la policia de Catalunya. També s’hi diu que no es tolerarà cap ingerència externa en el funcionament del Parlament de Catalunya. No especifica com ho pensen aconseguir, però siga com siga és un compromís que se’ls pot exigir passades les eleccions, quan el seu grup parlamentari, si més no, no podrà continuar actuant com fins ara, acceptant-ho tot al final. L’acord parla també de redactar una constitució de Catalunya i sotmetre-la a referèndum, que és també una condició que es pot fiscalitzar i reclamar, i reconeix el Consell per la República i l’Assemblea de Representants com l’autoritat nacional catalana des d’on s’ha de dirigir el procés d’independència, amb totes les conseqüències que això té i que reclama passos concrets.

És evident que els electors no solen valorar la credibilitat d’una proposta política basant-se tan sols en les promeses electorals, sinó també en el passat. Per això, Junts ha de resoldre uns quants temes espinosos, d’una manera molt especial i urgent l’ignominiós pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, que no té ni excusa ni explicació possible i menys encara després de l’afer de corrupció que implica la presidenta Núria Marín. Siga com siga, seran els electors els qui acabaran decidint què pesa més en la balança. Amb el seu vot.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Almar
Josep Almar
29.12.2020  ·  22:13

Una bona notícia en la direcció correcte. Endevant i a incorporar Mes gent per la ruptura

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
29.12.2020  ·  22:20

I sant tornem-hi amb el pacte diba.
Ja no sé com dir-ho. Perqué no es demana la mateixa coherencia amb la mateixa contundencia a Erc? I també val per la Cup que també ha fet pactes vergonyosos.
Que hem de fer amb tots els ignominiosos pactes fets arreu del pais contra junts, amb malaptesa i autèntic odi?
El pacte de la Diputacio va ser obligat per l’actitud dels comuns.
En tot cas, quan el pacte caigui pel seu propi pes, encara haurem de sentir comentaris com “ara ja no té mèrit” o “s’hauria d’haver fet abans’.
Es com si Junts fos el fill que ha de demostrar sempre que val, mentre el germà predilecte pot fer totes kes malifetes possibles sabent que tot li será perdonat.
Potser que s’acabi la cançoneta, eh? Que ja cansa

Josep Usó
Josep Usó
29.12.2020  ·  22:35

Sembla que els fils es van trenant per a fer una corda més forta. Una mica com aquella corda que alguns imaginàvem quan sentíem “L’estaca” del gran Lluís Llach. Peruquè, al capdavall, el problema és el mateix que era. La llosa espanyola pesa cada vegada més.

Guillem Canet
Guillem Canet
29.12.2020  ·  22:35

M’agrada que Democrates s’afegeixi a Junts i que Castellà i Canadell comparteixin llista.

Gemma R.
Gemma R.
29.12.2020  ·  22:43

Per a mí ha estat una gran noticia. Es comença a veure un canvi d’ etapa. Fa temps que dic que aquest any serà decisiu. Deulofeu es va equivocar d’ una legislatura.

Josep Gualló
Josep Gualló
29.12.2020  ·  22:43

ESTIC D’ACORT AMB TOT EL QUE DIUS. TANT SOLS UNA PETITA CONSIDERACIÓ

Al final de l’editorial, dius que el pacte de Junts amb el PSOE per la Diputació de Barcelona no te “ni excusa ni explicació possible”.

Jo ho caviaria per, no te ni excusa ni perdó posible. Pero te una explicació. Es van comportar com una criatura mal criada i consetida. Aquest pacte vegonyós va ser una venjança impropia d’un partit serios.

Una venjança contra esquerra per no havet acceptat un pacte que donava la batllia de Barcelona a Ernest Maragall. Esquerra no el va acceptar perque ells no pacten amb la dreta.

I aixo va donar la Alcaldia a Colau. Aquesta és l’explicació.

Joan Verdera
Joan Verdera
29.12.2020  ·  22:44

Els partits hauran d’afinar molt en campanya, si no l’elector fugirà, potser al Pacma. El sr Castellà és del morro fort i va d’esquerra a dreta, talment una bola de billar. No se sap si és ajuda o llast. Qui votarà qui diu que farà allò que no ha fet al govern? Govern incompetent quan calia un govern competent per eixamplar la base. La legislatura de la restitució no ho ha estat. L’independentisme camina per la fulla del ganivet. Que li vagi bé, que li cal

JORDI SEGURA
JORDI SEGURA
29.12.2020  ·  23:14

“Per això, Junts ha de resoldre uns quants temes espinosos, d’una manera molt especial i urgent l’ignominiós pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, que no té ni excusa ni explicació possible” , crec que l’explicació rau en què aquest pacte es va fer dins l’àmbit municipal que no “controla” JUNTS, sinó el PDCat.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
29.12.2020  ·  23:18

Bé, sembla que seré la primera en escriure un comentari.
Seré breu, aplaudeixo que Democrates s’hagi incorporat a Junts.

Tenim un bon tàndem Laura Borràs, en Canadell i en Castellà, a més dels altres representants i caps de llista per Lleida, Girona i Tarragona.

Sí tenen un repte, i és un gran repte: aconseguir ser els primers en la cursa del 14-F.

Tant de bo esdevingui una realitat, ja que amb ells és més possible encaminar-nos cap a la República Catalana que amb qualsevol altre partit independentista.

Ens toca pensar bé a qui votem el 14-F si realment volem la LLIBERTAT de Catalunya. I dir adéu a Ñ ja.

Berta Carulla
Berta Carulla
29.12.2020  ·  23:23

Avui llegint l’editorial gaudia com fa temps que no em passava. Però a l’últim paràgraf la cabra ha tirat muntanya amunt.

La vergonya hauria estat deixar-nos perdre també la Diba com va passar amb l’Ajuntament. Gràcies sr. Partal per la rebaixa.

Espero que no desfacin el pacte. Espero que retinguin aquella institució fins a guanyar-la completament. Si no veieu que estem envoltats de bitxos sense escrúpols potser caldrà refrescar-nos la visió.

Albert Tomàs
Albert Tomàs
29.12.2020  ·  23:25

Respecte del pacte de JxCat i PSC a la DIBA cal aclarir si fruït d’aquest acord la dona del President Puigdemont, Marcela Topor, s’ha vist beneficiada en presentar un programa per a la xarxa de televisions locals. Estaria bé, una major transparència i explicar o desmentir aquesta incòmode situació.

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
29.12.2020  ·  23:29

Amb tots els respectes cap els liders de JxC I Demócretes una consideració no ja de democràcia si no senzillament de 《savoir fer》que també és important: a Alemanya els partits no es poden presentar a les eleccions en coalició. Les coalicions s’han de fer després de coneixa els resultats I així queda clar qui és qui devant del poble. Algú pot dir quí és el PSC i quí és el PSOE o qui even CDC o UDC o cada un de les CUP …. ? Perquè aquesta mania d’amagar les realitats al poble? Ah! I fiscalitzar el govern des de el primer moment es diu Parlament de lliure elecció de representants pel pble i…

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
29.12.2020  ·  23:31

Toda contribución es positiva cuando se trata de deroccar la España franquista y sus cómplices en Catalunya (ER) que tienen el declarado objetivo de hundir el Pueblo Catalán y someterlo a la opresión de la bestialidad autoritaria.

Antoni Morell
Antoni Morell
29.12.2020  ·  23:34

Ara seria bo que, uns i altres, es definissin si després de les eleccions, en cas de resultar inclosos entre els elegits al Parlament, un cop aconseguit l’escó, es constituiran en corrent dins del partit o corrent aniran a partir-se en un col·lectiu en “sensibilitat pròpia (algú, ens hauria de dir que entenen aquest adjectiu)per intrigar per fer “mèrits propis” i no remar en equip amb l’objectiu ESSENCIAL d’exercir el dret a decidir el futur de tots els catalans. Aconseguida la gran fita,. tot s’haurà d’escriure de bell nou. Llavors, en encetar una nova època serà quan caldrà dirimir propostes, per encarrilar el futur partint de l’honradesa i la meritocràcia.
D’aquestes maniobres ja n’hem vist suficients. Els oportunistes i trepes són els que prefereixen seguir sent cua de ratolí quan no arriben ni a ser cadells de lleons.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
30.12.2020  ·  00:39

Es parla d’independentisme rupturista i d’independentisme reformista. Vegem tot seguit què poden voler dir.

¿Què deu voler dir independentisme rupturista? Tot independentisme n’és, de rupturista, car pretén trencar —rompre— un estat en dos, en un de nou i en el que quedi del vell. Per tant, dir independentisme rupturista són ganes de parlar per parlar, amb dir independentisme n’hi ha prou.

¿Què deu voler dir independentisme reformista? ¿Què és el que pretén reformar? Només pot ser el vell estat, no pas el nou, car encara ha de néixer. I, si el pretén reformar, deu ser perquè els ciutadans corresponents s’hi trobin més bé. I, si arriben a aconseguir de reformar el vell estat en aquest sentit i els ciutadans corresponents s’hi troben més bé, aquests ciutadans no voldran pas trencar-lo per a separar-se’n i crear un nou estat, Per tant, el que el reformisme pretén és integrar els ciutadans corresponents en el vell estat, cosa que es contradiu amb voler-se’n independitzar. Parlar d’independentisme reformista és parlar per no dir res.

Per tant, o s’és independentista, o s’és reformista (del vell estat). No es pot ser les dues coses alhora.

Així, cal parlar d’independentisme i d’espanyolisme reformista.

Em sembla evident.

jaume vall
jaume vall
30.12.2020  ·  01:17

1. De nou, i ja m’ha passat unes quantes vegades, la lectura dels comentaris serveix per -no dic esmenar la plana- anivellar algun tema de l’editorial. Avui, en concret, Ma. Angels Fita, Josep Gualló, Jordi Segura i Berta Carulla, matisen i contextualitzen amb un pinzell més acurat un apunt que el director fa passar amb brotxa gruixuda, el pacte “ignominiós” de JxCat amb PSC. Ho van fer pèssimament ? De ben segur. Però, com definim la pèrdua de l’alcaldia de la capital del país, per la miopia d’ERC ? micro-ignominiós, mini-justificable, dolentet, inofensiu, pecat de joventut ?
Si us plau, utilitzem tots, TOTS, un pinzell més fi.

2. Respecte a etiquetes que defineixen. Bé per Jordi Buïl. Encara afegiria, potser cal afegir un adjectiu al substantiu dreta i esquerra. Vist el que veiem, qualifica més l’adjectiu “regenerador”, “reformista”, “integrador” al costat de (centre-)dreta i (centre-)esquerra, o els seus antònims “immobilista” “conservador” “excloent”, perquè en assumptes com la privacitat, l’ecologisme, la immigració, la “accountability” i la dignitat, l’eix dreta-esquerra és insuficient per definir-nos.

Podemos pot ser molt d’esquerres. Però si accepta els gripaus que accepta, per continuar en el poder, passa a ser “conservador”. El PSOE pot ser una mica d’esquerres, però si vota amb PP i VOX amb temes crítics, resulta excloent, reaccionari, i gens progressita. La baldufa ballarina no pot ser progressita ni renovadora si fa 40 anys que no es mou dels càrrecs oficials. La maga equilibrista no pot ser regeneradora de res, si espera a veure les enquestes per posicionar-se en qüestions de drets humans.

Tinguem-ho present.

Núria Castells
Núria Castells
30.12.2020  ·  04:09

Totalment d’acord amb Jaume Vall. Mentre ens resignem a utilitzar els substantius i els qualificatius com ho fa la neollengua imperant, no ens aclarirem pas.
Hauria de ser la nostra primera preocupació, d’utilitzar les paraules amb propietat i fugir dels tòpics interessats a confondre.
Quan deixarem de dir que el PSOE és un partit d’esquerra? El PSOE NO és “esquerra”. Les seves polítiques ho deixen prou clar de fa anys i panys!
Hi ha partits que, diguin què diguin, tampoc no són “republicans”… posat que donen suport inequívoc a una monarquia i demanen a Felip VI que faci les reformes necessàries “para convertirla en una institución del siglo XXI”. Que no queda prou clar que volen que DURI ANYS i ANYS? On és el “republicanisme” d’aquesta gent?
I això mateix passa amb l’independentisme. No n’hi ha prou amb dir que s’és independentista per a ser-ho.
O afinem més i som més crítics o bé contribuïm inexorablement al garbuix que molta gent té al cap. I a la pervivència dels aprofitats.

Josep Salart
Josep Salart
30.12.2020  ·  05:44

Es tracta de sumar cap al projecte més seriós. Tots els partidets que volen l’independència, hauríen de fer el mateix.

Albert Miret
Albert Miret
30.12.2020  ·  07:38

Ara comencem a anar bé. És la participació en la unió el que el poble ha de premiar, perquè ha estat el poble qui l’ha estat exigint durant aquests darrers anys enfosquits pels pactadors sense preu amb la bèstia.  No volem ni acceptarem la retroacció per tornar on érem amb en Jordi Pujol. Si el seu somni era ser la segona Convergència, ho podien haver fet en aquell temps, i haguera estat menys escandalós. Però ara, els que ens volen confinar altra vegada en un estat de les autonomies amb l’únic interès de governar-nos ells per seguir fent pactes pel rés, i que volen imposar-nos a un religiós en comptes d’un polític, estarien millor en estats islàmics, que ja tenen implantat aquest exemple i on la gent està farta d’aguantar Aiatol·làs que utilitzen als seus deus per a esclavitzar al poble i no deixar-lo evolucionar. No necessitem persones que pretenguin ser els millors ni els més bons de tots, aquests colltorts ajudants de les dictadures ja els coneixem prou bé. Necessitem bons polítics que defensin Catalunya d’aquest ocupa lladre i genocida que té com a únic projecte la nostra desaparició. Ens neguem a pactar la nostra mort com a poble. Com més  grups pactin  la UNITAT, més possibilitats tindrem de ser lliures, i l’estaca acabarà tombant. 

Joan Cuscó
Joan Cuscó
30.12.2020  ·  07:51

Junts acaba de néixer i estructurar-se, per tan partit tradicional tradicional ,no.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
30.12.2020  ·  08:24

Sr. Tomas, crec que la Sra. Marcela Topor ja feia aquest programa abans del pacte.
Ens podriem informar

Pep Agulló
Pep Agulló
30.12.2020  ·  08:45

QUE VOLEN DIR TANTES OBVIETATS EN L’EXIGÈNCIA D’AQUESTA CANDIDATURA’?
¿COM TOTES NO?

“En cas que Junts puga formar una coalició de govern –cosa que ja veurem si passa–”; Certament…

“…redactar una constitució de Catalunya i sotmetre-la a referèndum, que és també una condició que es pot fiscalitzar i reclamar…” Certament…

Sí, perquè, p. ex. el referèndum de la CUP pel 2025, reclamar-lo, sortiria de legislatura…

“També s’hi diu que no es tolerarà cap ingerència externa en el funcionament del Parlament de Catalunya. No especifica com ho pensen aconseguir, però siga com siga és un compromís que se’ls pot exigir passades les eleccions…” Certament…

“Junts ha de resoldre uns quants temes espinosos, d’una manera molt especial i urgent l’ignominiós pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, que no té ni excusa ni explicació possible…”

Molt d’acord! Certament, com tots els altres pactes d’alcaldies d’ERC i la CUP amb PSCs i demés…

josep soler
josep soler
30.12.2020  ·  08:48

Votar per la candidatura de JUNTS és la més d’esquerres pels que entenem l’esquerra com a contrapoder.

Els que entenen l’esquerra com a etiquetes dels tòpics de manual i com a manaires de funcionaris en les administracions autonòmiques regionals: és més lògic votar a l’esquerra burocràtica d’ERConvergencia i ComunsPsoeCiudadanos com a l’Ajuntament de BCN. Son l’esquerra d’etiqueta però de dreta de fets.

El cas de la Diputació de BCN, no em preocupa gent ni mica: no li veig la diferència de pactar amb el PSOE o amb ERC, tots dos partits són dependentistes. El que em frena és l’acusació de la Generalitat contra el noi que va posar la cara contra el puny d’un mosso amb antecedents de molta violència.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
30.12.2020  ·  09:11

Sr. Partal, trobo parcial el seu recordatori sobre el pacte de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona, i no dit, ni tan sols insinuar, altres pactes igual de reprovables d’ERConvergent, com ara
Ajuntament de Sant Cugat, Ajuntament de Figueres, Ajuntament de Cervera.

Si treu una cosa ha de treure l’altre i potser afegint que lo dels ajuntaments va ser abans que lo de la DIBA. Es a dir, ERConvergent va obrir foc pactant amb PSOE/PSC i foragitant el partit més votat als ajuntaments.

Respecte d’anar junts Demòcrates i JxCat, és el camí que hauria de ser fins aconseguir la independència, únic objectiu principal en aquests moments.
Camí al que ERConvergent ha posat pals a les rodes ja des del 2017 amb la seva cantarella d’eixamplar la base. Si eixamplar-la cap a espanya és el que realment ha volgut fer.

Pere Grau
Pere Grau
30.12.2020  ·  09:46

Sr. Tomas: a part de què com diu la Sra. Brasó, Marcela Topor sembla que ja tenia aquests programes abans, crec que la integritat que ha demostrat Puigdemont sempre, fa absurd pensar en qualsevol mena de nepotisme, per altra banda tan estés entre molts professionals de la politiqueta. I, Sr. Campanyà, sisplau no barregem coses que no es poden comparar. A Alemanya crec que no està prohibit enlloc que es presenti a les eleccions una llista electoral que pugui recollir un mínim de firmes d’electors per demanar-ho. El que no pot passar és que llavors a la llista hi figurin noms dels partits o entitats dels que provenen els candidats. I que jo sàpiga a la llista de JxCat no serà aquest el cas, sinó que se sobreentendrà que els candidats tenen l’objectiu comú i clar del camí rupturista.
Potser en les sis setmanes que queden fins al 14F la gent s’adonarà de qui parla sense embuts i qui encara somnia truites.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
30.12.2020  ·  09:49

Si les eleccions les guanya ERC, com vaticinen les enquestes, seguirem sent una autonomia per molts anys i immersos en el ‘processisme’. Si guanya JxCat, poc probable segons les enquestes, haurà de governar amb ERC per tenir una majoria independentista i, en aquest cas, tampoc podrà complir amb el seu programa perquè, amb el mateix objectiu, presenta un camí radicalment oposat als republicans i aquests no deixaran transitar-lo. Aleshores què?. El que hagi de passar, si passa, passarà fora de l’àmbit dels partits i del Parlament. Passarà al carrer i hauria d’estar liderat pel Consell per la República i les entitats cíviques del país. Ens ha tocat fer el camí més difícil. L’estat espanyol només deixa pas amb la confrontació i, en aquest embat, no ens acompanyaran els nostres (?) polítics.

Arnau Boronat
Arnau Boronat
30.12.2020  ·  10:15

Sóc una persona jove que sempre he vist els mitjans de comunicació com una font d’intoxicació del criteri propi en lloc d’una font d’informació. Tanmateix, sempre havia vist en Vilaweb un diari amb certa independència i credibilitat, tant és així que fa temps que me’n vaig fer subscriptor. Malauradament, des de fa un temps, però sobretot amb l’editorial d’avui, veig que això s’ha acabat. Els últims tres anys del govern JxC i ERC amb majoria absoluta han sigut ignominiosos pel país: s’han acceptat totes les intromissions espanyoles al Parlament de Catalunya, s’han banalitzat les institucions i la presidència de la Generalitat, s’han posat a la presó (sí a la presó) independentistes i s’en han perseguit centenars, han incomplert totes les promeses amb les que es van presentar a les eleccions, especialment Junts a qui vaig votar el 21D de 2017 i que no a fet res del que es va comprometre amb els votants tenint un resultat d’un referèndum vàlid i vigent a les seves mans, a més d’una declaració d’independència. Sr Partal que ara vostè defensi, avali i faci creure als lectors que per un pacte de despatx, passant-se pel forro els processos de primàries de ambdos partits (mal senyal que compliran quelcom si ja no respecten els seus propis resultats interns) amb un partit que l’únic que busca és el millor postor per donar una cadira al seu president Toni Castellà (a qui no he vist ni a l’aeroport, ni a Urquinaona, ni a la Junquera, ni en cap acte unilateral que se li assembli), resulta que ara gràcies a aquest pacte ja compliran tot el que prometen i duran a terme la independència. Jo, que no tinc tanta experiència com vostè en processos d’independència, veig clarament que això és política de la dolenta, de la que fa mal al país, de la que ens enganya a tots plegats em fa sospitar, i molt, que vostè no ho vegi i encara més que no ho critiqui. Sr Partal, vostè a perdut la independència periodística i per tant la credibilitat. El jovent no ho tenim fàcil, els últims tres anys hem perdut tot referent que tinguéssim al país de la lluita per la independència. És decebedor, però per sort som inconformistes i això ens està adobant per ser millors i no tenir por a res ni a ningú. Reflexioneu tots plegats perquè ens estan traient la victòria de país del 1o per la seva cadira i els seus interessos partidistes. Hi una manera de canviar les coses, votant diferent el proper 14F. Visca Catalunya lliure!

Daniel Farré
Daniel Farré
30.12.2020  ·  10:20

M’ha alegrat aquesta entesa i desitjaria que en vinguessin molts d’altres, tots els que tinguin per prioritat fer efectiu el Referendum que la ciutadania va guanyar, que no és altra cosa que fer el que s’havien compomès a fer.
L’editorial molt bé, nomès un comentari, els qualificatius al Pacte Diputació, quins hauríen de ser per no complir el pacte d’investir el President elegit a canvi de rebre la Presidència del Parlament, o de donar l’alcaldia de Barcelona, o de les conseqüències que ha tingut no voler, ni permetre la unitat, etc. A hores d’ara ja quasi qualificaria el dit pacte d’útil, perquè ha ajudat a anar clarificant i descobrint alguns personatges que encara són massa intocables.
Que tinguem un ANY, SALUT.

PERE SIO
PERE SIO
30.12.2020  ·  10:47

L’unió sempre fa la força i per tant l’acord de JXCAT amb Demòcrates és una molt bona i aclaridora notícia.
Als catalans ens agrada massa buscar sempre els tres peus al gat i ara li toca el torn a JXCAT i al Pacte de la Diputació amb el PSC.Però els que ho fan sovint ignoren la situació, circumstancies i les persones que el van fer possible. I per això convé refrescar la memòria.
JXCAT no ha sigut un partit polític fins fa pocs dies i per tant res té a veure amb aquella coalició del 2017. Va néixer quan el MHP Puigdemont, des de l’exili, a corre cuita, amb les enquestes clarament perdedores, quan es va aplicar el 155 i Rajoy ja havia convocat les eleccions. Una coalició sense infraestructura estava condemnada al fracàs i es va tenir que recolzar amb el PDCAT que era qui, des de feia anys tenia la força i la implantació en el territori.
El pacte amb el PSC a la Diputació, no el va fer el MHP Puigdemont des de Bèlgica, i sempre ha estat criticat per les persones independents de JXCAT, com Torra, Borrás i molts d’altres. Aquest pacte el van cuinar i fer la Marta Pascal avui al PNC, Bonvehí, Bel, amb el vist-i-plau d’Artur Mas, tots ells avui al PDCAT. I per tant és roí voler empastifar a l’actual JXCAT per aquest pacte.
Tots els que ara busquen els treus peus al gat no diuen que ERC, perdedora imprevista de les eleccions, va ser qui va refusar fer candidatures conjuntes dels independentistes a Catalunya i tampoc expliquen els vergonyants pactes fets per ERC a molts Ajuntaments, amb l’únic objectiu de foragitar als membres i adversaris de JXCAT.
Si a les properes eleccions no guanya folgadament la llista del MHP Puigdemont, tots aquells que volem la independència, ja es poden anar oblidant de tenir-la. El que veuran i tindrem a Catalunya serà un nou tripartit d’ ERC i els Comuns amb el suport entusiasta del PSC.

David Mascarella
David Mascarella
30.12.2020  ·  10:48

Rupturisme versus Reformisme, massa fàcil i enganyós aquest punt de partida. Un parany per arrogar-se la raó absoluta i culpar als altres. Però donant el carnet de bona conducta si s’acosten (transversalitat, ser més forts, pal de paller…)

Com deia un contertulià: HEMEROTECA! I UN MIRALL

Robert Mora
Robert Mora
30.12.2020  ·  10:49

L’espai independentista i en general l’espai polític català, es va reconfigurant després d’un període de confusió. I els moviments que s’estan produint semblen suggerir una ordenació nova i més potent amb estratègies clarament dissenyades en base a objectius clars i nítida. Tan de bo aquest procés que s’enceta de clarificació arriben a bon port per bé de tota la ciutadania, i ep! la ciutadania dels Països Catalans (no sol del Principat), d’arreu de l’Estat, i fins i tot de tot l’àmbit de la Unió Europea, perquè sovint perdem de vista la dimensió europea del conflicte català que pot influir i canviar moltes de les dinàmiques socio econòmiques d’abast europeu.

Carles Viñals
Carles Viñals
30.12.2020  ·  10:50

Sóc dels convençuts que els independentistes hauríem de disposar d’una única candidatura on dipositar el nostre vot, independentment de la nostra orientació ideològica, i que aquesta hauría de ser al meu parer JxCat, liderada per Carles Puigdemont. I tanmateix sóc conscient que la idiosincràsia dels catalans “tants caps, tants barrets”, ho fa sistemàticament impossible. Sembla evident que tota crida a la unitat operativa està condemnada a l’esterilitat.

També ha contribuit a la proliferació de candidatures i no pas en menor grau, la decepció provocada entre molts independentistes per l’actuació, al llarg dels darrers tres anys d’ERC i JxCat, si bé la responsabilitat principal recau damunt del primer i, en menor grau, en el segon. És un fet; les coses han succeit així i la reacció d’alguns ha estat cercar en noves formacions el que ja no esperen dels partits majoritaris actuals; aquesta sembla ser la nostra realitat. Podem rabejar-nos contra ella i engegar-ho tot a rodar… o persistir en la lluita acceptant-nos tal com som i mirant de veure la cara positiva d’aquesta realitat.

Perquè penso que la part positiva hi és, i es concreta en la persistència, encara que dispersa i descoordinada, de la voluntat i sentiment independentistes. Tot plegat podría arribar a traduir-se, al marge dels escons assolits en un Parlament intervingut i controlat per l’Estat i per tant de poca o nul.la operativitat, en un augment significatiu del vot independentista global, que desmuntés definitivament l’argument dels qui no perden ocasió de dir que no arribem al 50%.

No és impossible, ni sería poc.

ramon Feixas
ramon Feixas
30.12.2020  ·  10:58

És ben cert que el pacte de la Diputació de Barcelona, almenys pels pels profans del joc de la política és bastant incomprensible a nivell del grup independentista i si no hi haguessin presos i exiliats polítics fins i tot portaria a pensar en interessos habituals del joc mafiós d ela política. Reforçar l’apoderament del poble i desitjar que els polítics no simulin, sinó que tinguin sintonia amb aquest apoderament és el camí ral a on al final han convé que conflueixin els viaranys escollits pels polítics com a partit. El partidisme en les pseudo-democràcies capitalistes és un virus potent, ja que les sistema d’interessos i intercanvis de valor està instal·lat a la medul·la del sistema i temptador pels polítics a l’hora de triar parella entre societat i usura. Però si la trista situació de les víctimes de la malurada causa persecutòria contra l’independentisme, l’equitat i els dreta humans no serveix de de vaccí, què podem esperar de l’aberració de les les pràctiques polítiques a la religió capitalista?

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
30.12.2020  ·  11:06

Tenim autonomia restringida per molts anys mentre els independentistes no siguin molt més conscients de que Espanya té decidit fer-nos desaparèixer com nació.
Mentre no vegin que tot estaria igual de malament si no hagués existit Franco.

La decisió de destruir tot vestigi de catalanitat la van pendre fa tres o quatre segles. I dir que és una qüestió franquista és d’una ceguesa suïcida. La República Espanyola (1931-1936) actuava igual que els franquistes actuals.

Junts, ERC, Demòcrates no ens portaran a bon port mentre no canviïn la seva visió infantilment innocent I confiada perquè en el fons tenen cert grau de confiança dipositada en que el nostre enemic, Espanya, anirà canviant i comprenent la situació de Catalunya.
SANTA INNOCENCIA !!!

Gerber van
Gerber van
30.12.2020  ·  11:12

Això de Joan Canadell no veig tan clar, Vicent. Des de primera ma he sentit d’un extreballador a l’ANC com ell va gestionar l’oficina de l’ANC i no va ser precisament exemplar.

Aquí explica l’extreballador en els seus tweets: https://twitter.com/chrisbostyn/status/1268324174453407744

Estic concient això és una opinió personal de l’extreballador de l’ANC després de tenir una mala experiència laboral, però és ben argumentada i fundada que em sembla no és pot negar ni amagar. La meva intenció és aportar transparència qui és el segon a la llista de JxCat. Que tothom tingui molt clar que no és la meva intenció a desacreditzar JxCat en general, però crec que JxCat es va equivocar.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
30.12.2020  ·  11:29

Gràcies, Arnau Boronat. Moltes gràcies per la seva lucidesa, concreció i sinceritat. Res més a afegir. Visca Catalunya lliure! Amb persones com vostè, ho aconseguirem, no tinc cap mena de dubte.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
30.12.2020  ·  11:36

A mi em sembla una excel·lent maniobra. 1. Perquè fan efectiva una unitat q l’independentisme fa temps q reclama (esperem q davant la iniciativa s’hi sumin més partits). 2. Perquè d’alguna manera retorna un bri d’esperança a la desgastada fe dels votants independentistes. 3. Perquè d’aquesta manera posa en evidència els altres partits que no es volen sumar a la unitat. 4. Perquè és l’unic cami çer anar guanyant la desgastada dignitat.

Ara toca recolzar la iniciativa i posar de manifest les gràcies i, si cal, silenciar els desenceets. Una cosa és ser crític i una altta, ser estúpid. A veure com reacciona la resta de partits. Si la rrsposta és virulenta és que és un encert. Endavant!

Maria Villarroya
Maria Villarroya
30.12.2020  ·  12:21

Acabo de veure que Iceta no serà el cap de llista.
Aquí hi ha molts moviments.
Benvolgut Partal el que sí va ser imperdonable que el Torrent o sigui ER parés la investidura del MHP Puigdemont. Llavors jo no vaig entendre com és que JxC ho va acceptar. Actualment sóc militant de Junts i ja ho entenc….l’enemic a dins….començant per la Pascal….que desitjaria que els mitjans que jo pago fessin alguna investigació…qui passava informació.
MHP Puigdemont és el legítim President de Catalunya
Si el 14F no treu majoria absoluta, a mi em quedarà la consciència ben tranquil·la i el seguiré recolzant sempre.
Ara si no és així….penso ajudar a rebentar el tripartit i a fer ingovernable Catalunya

Joan Royo
Joan Royo
30.12.2020  ·  13:04

Vist el panorama actual, convindria concentrar els vots en Junts, si presenta un programa per completar allò que no es va fer al setembre del 2017. Posar en pràctica la independència defenent-la des de les institucions, Generalitat, Parlament, ajuntaments, diputacions, mitjans de comunicació, mossos d’esquadra (ningú sap quina seria la seua actitud, però cal recordar que hi ha mossos per la independència) i la ciutadania al carrer de forma organitzada i permanent. Les nombroses candidatures que han aparegut farien bé de retirar-se abans de les eleccions i demanar el vot per Junts, però això només serà possible si Junts presenta un programa valent i amb compromisos clars. ERC es veuria obligada a canviar de rumb si Junts guanya per una majoria qualificada. Que guanye ERC ho veig impossible, no voldria enganyar-me però crec que els votants independentistes no estan disposats a esperar no se sap bé quines majories poden convéncer Espanya per fer un referendum acordat, pura fantasia, pura màgia…

Rafael Benavent
Rafael Benavent
30.12.2020  ·  13:04

Potser – sempre és-, convenient mirar l’espill retrovisor per avançar. Però allò bàsic en aquests moments és que tots els partits, a més dels “partidets”, com diu en Josep Salart, s’unifiquen en un. Fomaria part de no cometre els errors, que el “retrovisor” delata. Fins i tot, afegiria, renunciar a cap sigla partidista del moment. Assolida la independència, ja es decidirà.

Maria Terré
Maria Terré
30.12.2020  ·  14:14

Atenció:
Arnau Boronat Cabestany, 11è a les llistes de Barcelona de Primàries Catalunya.

Creia que la guerra bruta només era a les clavegueres de l’estat.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
30.12.2020  ·  14:54

Miri Sr. Partal, el seu comentari final denota mala fe. Vostè sap o hauria de saber que en el pacte de la Diputació hi ha tanta ignomínia com en tots els pactes contra natura que ha signat ER. Però encara hi ha un factor més determinant i es que a la Diputació de BCN juntsxcat i ER no sumen els diputats suficients per fer coalició de govern.
Què és el que vostè proposa: una coalició de PSC i ERC?. Això no és ignomínia?.
Va home, deixi de pendren’s per idiotes, que vostè ja sembla TV3!

david graupere
david graupere
30.12.2020  ·  15:04

Excel·lent notícia, havia de votar demòcrates, ara a més a més serà vot útil.

Jesús salius
Jesús salius
30.12.2020  ·  15:06

Com sempre el Castellà seguirà vivint de la política… Primer xuclant del pacte d’Unió amb CDC, on ell era la mà dreta del Duran i Lleida, durant molts anys, després buscant l’espai propi escenificant un independentisme mai vist abans i pactant amb el diable i enemic etern (ERC), per després intentar seguint vivint de les institucions de la mà de Puigdemont. Tot plegat és vergonyós. Aquest tipus de persona hauria de deixar la política per tal de dignificar-la.

Roser Caminals
Roser Caminals
30.12.2020  ·  16:00

Crec que ja s’ha dit prou sobre el pacte diba com per posar-lo en la perspectiva que li correspon.
Espero que Demòcrates arrossegui altres formacions.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
30.12.2020  ·  19:11

Vicent, ja estem amb allò de sempre, promeses pre-electorals que ens hem de creure, com si fossin constitutives de ser autèntiques i creïbles només perquè ara són unes promeses que venen de politics que toquen més de peus a terra. Mira, després de les eleccions en parlarem a bastament i, desgraciadament, les promeses fetes poden ser incomplides com d’altres precedents. Si, perquè si observes amb atenció, veuràs que, ja d’entrada hi han aspectes quasi impossibles de complir. Sostenir la inviolabilitat del parlament i protegir-lo d’ingerències, és molt bonic i necessari, però pensa com acostuma a procedir el estado español i te’n daràs compte del que pot succeir i, probablement, succeirà.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
30.12.2020  ·  19:19

No hiha projecte, ni proposta, ni res. Ni a JXCAT ni molt menys al pdcat que va aprovar els PGE (junt amb ERC i HB Bildu) a canvi de res x CAT, però sí pel seus partits

Els partits dits independentistes han renunciat a la DUI si guanyen per més del 50%, per tant, quin sentit té cotar-los x mantenir vividors de la política? Per mí cap

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €