L’aparença física, ser atractius, és un tema que amoïna a la  societat actual. Avui és freqüent veure gent amb un bronzejat d’estiu a qualsevol època de l’any. Tenir una pell daurada és tendència i una moda sobretot entre la classe alta. Però fins a quin punt aquesta propens pot esdevenir una obsessió? Algunes persones arriben a pensar solament en estar cada cop més i més morenos, és el cas dels tanorèctics. Fa 25 anys, la pell ja era una preocupació, tal com mostra l’estudi de la psiquiatra Katharine Philips.  

La tanorèxia, terme que prové de la paraula tan, que significa bronzejat en anglès, i orexia, apetit en grec, és la frenètica obsessió per assolir una tonalitat de pell cada vegada més obscura. Aconseguir una tonalitat color canyella implica hores d’exposició als raigs ultraviolats. Aquest bronzejat es pot aconseguir mitjançant la radiació solar natural o a través dels raigs ultraviolats. Els solàriums permeten un accés fàcil als interessats en augmentar el morè. De fet, existeixen paquets promocionals que poden arribar a incloure fins a 16 sessions per tal d’afermar al client a l’activitat i fer que aquesta esdevingui una pràctica regular. Si no es fa un ús adequat d’aquests serveis  la pell pot quedar profundament perjudicada de per vida.

La Senyora Rius, coneguda madame de Barcelona, és una usuària freqüent de les cabines de sol artificial. Ella va al solàrium des de fa molts anys, i hi sol acudir dos cops per setmana. Ella és conscient dels perills que pot tenir un abús dels raig UVA i considera que en fa un ús responsable.


A diferència d’altres trastorns, la tanorèxia encara no està acceptada per la comunitat mèdica com una patologia. Els recents estudis sobre aquesta addicció confirmen que els afectats són incapaços de marcar i controlar els seus límits. Aquest símptoma és comú en altres tipus d’addiccions com l’alcoholisme o el tabaquisme. En els tres casos,  tres substàncies distintes en excés allunyen a l’individu de la realitat, causant després un fort síndrome d’abstinència. En el cas concret de la tanorèxia, una forta exposició solar afavoreix l’alliberació d’hormones: concretament d’opioides i endorfines.

Trastorn dismòrfic corporal

La doctora Tania Borda, psicòloga del BioBehavioial Institute de Buenos Aires, explica que la tanorèxia és una forma de trastorn dismòrfic corporal (TDC) ja que comporta una alteració de la imatge corporal, així com també obsessions i compulsions. Els símptomes solen aparèixer durant edats adolescents. Ara bé, diverses investigacions del neurocientífic Richard Davidson, expert en desordres emocionals, han demostrat que la imatge ja preocupa a nens de cinc anys. Però, per què a nens i joves els pot angoixar la seva aparença? Això pot ser degut a una combinació de factors ambientals biològics,culturals i psicològics del seu passat o present.

El fet de creure’s que tenen un gran defecte (estar blancs) els impedeix la interacció i l’establiment de relacions socials amb altres individus amb normalitat. Els afectats, doncs, pensen que el seu defecte serà objecte de burla i, com a conseqüència, poden patir ansietat per por a ser rebutjats pels demés. En el cas dels tanorèctics,
el convenciment d’un to pàl·lid de pell genera competitivitat, disconformitat, frustració davant els resultats sempre insuficients i fins i tot, pèrdua de gana provocada per l’obsessió de no passar al sol les hores suficients per assolir un morè perfecte. Així doncs,  parlem d’un trastorn amb unes característiques similars als de l’anorèxia.

El TDC provoca un deteriorament en la qualitat de vida que pot derivar en un trastorn depressiu major i fòbia social. A més, la ideació suïcida d’aquestes persones és més alta que la de la resta de la població. Per tant, és molt important la detecció i el tractament psicològic o psiquiàtric per tal de no agreujar-ne els efectes.  

Conseqüències

Un dels principals problemes de la tanorèxia són les conseqüències derivades de la sobreexposició a la radiació solar natural o als raigs ultraviolats dels solàriums, destacant el risc de desenvolupar càncer de pell. Segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer, es detecten sobre uns 160.000 casos a l’any en tot el món. El melanoma apareix amb més freqüència a zones del cos exposades al sol, i, a més, apareix en major nombre a latituds més properes a l’equador. Les persones que utilitzen de forma excessiva les cabines bronzejadores també s’exposen a un risc major de contreure’l. Així doncs, els tanorèctics tenen probabilitats d’acabar patint el tipus de càncer més comú: el de pell.

Segons l’Institut Nacional de Càncer, aquesta malaltia apareix perquè l’epidermis, la capa més externa de la pell, queda desprotegida.  Ara bé, els estudis de l’AECC mostren que no només els afectats per la tanorèxia prenen el sol de manera irresponsable. Tot i les advertències dels dermatòlegs sobre els perills de l’exposició solar entre les 12h i les 16h, les hores on la intensitat és major , un 42,6% de la població espanyola reconeix que pren el sol en aquesta franja horària. La majoria dels ciutadans creuen tenir un risc baix o molt baix de desenvolupar un càncer de pell.

A més a més, segons l’Institut de Dermatologia Avançada (IDERMA), sis de cada deu espanyols no coneixen el seu fototip i per tant no utilitzen la protecció solar adequada. El fototip és la capacitat d’adaptació al sol que té cada persona, i depèn del to de la pell, el color del cabell i dels ulls. Aquestes característiques es divideixen en sis grups, de menor capacitat de bronzejar-se a major. Els fototips més baixos, és a dir amb pell més clara, tenen més possibilitats de contreure un melanoma. Per a evitar el seu desenvolupament, és imprescindible la crema de protecció solar. Les persones amb pells clares i sensibles han de procurar que el seu protector sigui més alt de 15 i, degut a la seva tonalitat pàl·lida, han d’aplicar-se la loció amb major freqüència. Encara que el dia sigui gris i el cel estigui tapat els raigs ultraviolats poden penetrar la pell amb gran facilitat.

Així doncs, és molt important saber el tipus de pell que es té per tal de poder prevenir-ne l’aparició. La loció protectora no ho és tot. És essencial que les zones més sensibles del cos es cobreixin ja que és on els tumors tenen més risc a aparèixer. Per altra banda, és aconsellable recórrer a  ulleres de sol d’absorció ultraviolada molt elevada perquè evitarà que els ulls pateixin.

Cada any augmenta el nombre d’aparicions de melanomes progressivament. L’Organització Mundial de la Salut considera que el problema ambiental del deteriorament de la capa d’ozó hi té a veure. Aquest no és l’únic factor ja que la falta de conscienciació per part de la societat és crucial. La falta de prevenció diària afavoreix el desenvolupament del càncer.  Els perills del sol s’haurien d’explicar des de la infantesa. De fet, està científicament demostrat que el 80 per cent dels danys que el sol pot causar a la pell tenen lloc abans de la majoria d’edat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.