Puigdemont, Sánchez i el verificador, al caire de l’abisme

  • Junts redobla la pressió al PSOE però evita de trencar-hi i acota l’intent de restablir la confiança a la taula de Suïssa

VilaWeb
Carles Puigdemont, en la roda de premsa d'ahir a Brussel·les (Fotografia: ACN)
17.01.2025 - 21:40
Actualització: 18.01.2025 - 21:02

Brussel·les, Bèlgica. La relació entre Junts i el PSOE és al caire de l’abisme i ara tot és en mans d’una convocatòria urgent de la taula de Suïssa. Carles Puigdemont ha interpretat la determinació dels socialistes d’ajornar la decisió de la mesa del congrés espanyol sobre l’admissió a tràmit de la proposició no de llei sobre la qüestió de confiança com la demostració que havien entès el missatge: que el risc de ruptura és real per part de Junts, no una catxa. En unes altres paraules: que el PSOE ha rectificat després d’haver anunciat que hi votaria en contra. I la resposta de Junts ha estat no trencar encara, congelar els moviments al congrés i donar una última oportunitat a les negociacions a Ginebra. Junts no té cap voluntat que la situació es dilati, per això al mateix temps va decidir de complicar la quotidianitat del govern espanyol al congrés i refusar de negociar les iniciatives sectorials, començant pel pressupost. Per al partit de Puigdemont, ha arribat l’hora del caixa o faixa: o es restableix la confiança amb els socialistes espanyols en la taula de Suïssa, es compleixen els acords pendents i es recupera la lletra i l’esperit de l’acord de Brussel·les, o l’intent d’entesa s’haurà acabat.

No és en els plans de Junts participar en una moció de censura amb el PP i Vox que tombi el govern espanyol. Més aviat confien que, si es constata que Sánchez ha perdut el suport parlamentari per a governar, es vegi forçat a convocar eleccions com ho faria qualsevol altre mandatari europeu en una situació anàloga, per molt que hagi dit que vol acabar la legislatura. Pedro Sánchez quedaria a la deriva, amb l’erosió afegida del cas Koldo i la resta de causes que amenacen el seu entorn.

Puigdemont ha acceptat, d’alguna manera, una treva temporal per a resoldre el nus, però limitada. Manté l’amenaça i insisteix en la gravetat de la situació. Ho fa en un context de desconfiances agreujades, perquè Junts ja va insistir que partia d’una desconfiança endèmica a l’hora de tancar un pacte d’investidura amb els socialistes espanyols. Si la taula de Suïssa i el mecanisme de verificació ja va ser una condició indispensable per als acords de Brussel·les, ara aquesta mateixa taula pot ser la solució o pot servir per a escenificar finalment la incapacitat d’entendre’s. La pròxima reunió que Puigdemont demana que es convoqui de manera extraordinària seria per a tractar la crisi, fora de les previsions negociadores que ja eren a l’ordre del dia de les trobades periòdiques. Una cita, per tant, excepcional.

Junts vol que la taula es reuneixi de manera urgent i preveu que el verificador o mediador internacional tingui un paper clau a l’hora de proposar sortides. En la compareixença de premsa d’ahir a Brussel·les, una volta la permanent de Junts havia avalat la decisió d’incrementar la pressió al govern espanyol, Puigdemont ja va deixar clar que atendrien les seves conclusions. Mentre aquest moment no arriba, Sánchez entrarà en una situació d’interinitat complexa al congrés espanyol. No tan sols no podrà aprovar el pressupost d’enguany. En el paquet també hi ha iniciatives com la reducció de la jornada laboral que impulsa Yolanda Díaz o els objectius de dèficit. Una altra cosa seria, per a Junts, iniciatives beneficioses per als catalans que no requerissin cap negociació, que Puigdemont sí que s’obriria a aprovar.

La referència a la reducció de la jornada laboral no és menor. Perquè si la determinació de Sumar de suavitzar la crisi entre el PSOE i Junts ajornant dijous la decisió de l’admissió a tràmit de la mesa cercava un context favorable perquè Díaz pugui aprovar la reducció de la jornada laboral les setmanes vinents, per al partit de Puigdemont queda fora de l’equació. Tot es congela fins que les negociacions a Suïssa marquin el següent pas. A més, Sumar també té fissures. Àgueda Micó, de Compromís, va deixar clar que no veia problema perquè la proposició de no de llei s’admetés a tràmit perquè no era vinculant.

Els efectes que podrien derivar d’una hipotètica aprovació de la iniciativa serien polítics. El congrés instaria Sánchez a presentar una qüestió de confiança, però no tindria cap vinculació jurídica: legalment, aquesta potestat li correspon a Sánchez únicament. Això sí, tindria conseqüències polítiques, perquè posaria el president espanyol davant el mirall: hauria perdut la majoria parlamentària que el va fer president. Per això és tan important per als socialistes evitar d’arribar a aquest debat. Però abans d’arribar a aquest punt, encara hi hauria recorregut per a acostar posicions. Junts també ha deixat clar que, després de l’admissió a tràmit, hi hauria temps per a negociar amb el PSOE fins que la iniciativa no es discutís efectivament al ple. La podria retirar abans si es complissin alguns dels acords pendents. Però el punt on es troben ara és previ: l’admissió a tràmit. La mesa del congrés ja ha ajornat la decisió dues vegades. Si finalment el PSOE s’oposés directament a l’admissió a tràmit de la proposició no de llei, Junts ho interpretaria com un cop de porta a la negociació. Un punt final.

En aquesta maniobra de pressió a Sánchez, es podrien moure unes quantes peces. Junts reclama que es compleixi l’acord per al traspàs integral de les competències en immigració, que refusa que es converteixi a la pràctica en un encàrrec de gestió, i que el president espanyol es mogui al més alt nivell per fer possible l’oficialitat del català a les institucions europees. Un moviment del PSOE en alguna d’aquestes línies, que permetés de concretar un dels pactes, ajudaria que Junts considerés restablerta la relació, però no serà fàcil. Junts detecta de fa temps divergències entre allò que s’acorda a la taula de Suïssa i el desplegament que n’haurien de fer els ministres espanyols. Però el punt d’inflexió que demana no es resoldria amb l’esperada fotografia d’una reunió entre Sánchez i Puigdemont, a criteri de Junts. Puigdemont va voler deixar clar que ni tan sols calia que es veiessin per superar la crisi. Ara bé, una reunió amb projecció pública sí que faria que el PSOE, i de retruc el PSC, li apliquessin una amnistia política. El reconeixement com a interlocutor polític no seria menor per a Junts, però tampoc suficient.

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor