05.11.2023 - 10:31
|
Actualització: 05.11.2023 - 23:15
Dijous semblava que l’acord entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez era quasi tancat. Però, finalment, Junts no ho va veure clar. Fonts del partit aleshores van dir que l’escull principal era l’abast de la llei d’amnistia. En concret, Junts reclamava que s’hi poguessin acollir casos vinculats amb el procés no directament relacionats amb l’1-O. Són casos que consideren que són lawfare i que impliquen membres del partit, com ara l’ex-conseller Miquel Buch, els Mossos d’Esquadra que han acompanyat Puigdemont a l’exili i el cas Vólkhov, amb investigats com ara Josep Lluís Alay.
Malgrat que diverses fonts del partit deien que aquest era el punt de desavinença, ningú n’havia dit res públicament fins ara. Però avui el president Carles Puigdemont ha fet un piulet en què recorda l’ús de la lawfare en la repressió. Un missatge que es pot entendre com una confirmació pública d’això que s’havia dit fins ara: la incorporació de casos lawfare és l’obstacle més gran per a arribar a un acord sobre l’amnistia amb els socialistes.
En el piulet, Puigdemont recorda: “L’ús estratègic de les lleis per a perjudicar dissidents o rivals polítics no busca fer justícia sinó aconseguir, per mitjans inacceptables en democràcia, efectes polítics a través del poder judicial.”
El mes de febrer del 2020 vaig moderar un acte al Parlament Europeu sobre “Lawfare, judicialization of politics”. Qui tingui interès a saber què és, allà s’hi van exposar casos escandalosos que afectaven líders polítics sudamericans, entre d’altres. L’ús estratègic de les lleis…
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) November 5, 2023
