Puigdemont es proposa d’emancipar el Consell per la República dels partits

“Aquesta és la segona sessió d’investidura a què em sotmeto”, ha dit Carles Puigdemont en el ple de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, que l’ha elegit president del Consell en una reunió a Canet de Rosselló. En un moment d’estancament per la divisió entre els partits i les entitats independentistes i les discrepàncies irresoltes sobre el paper i estructura del Consell, Puigdemont pretenia d’igualar així la importància política d’un càrrec com el de la presidència de la Generalitat autonòmica amb la institució republicana que ha defensat que és el Consell per la República. Més tard, quan ja havia rebut més del 86% dels vots de l’assemblea, al costat del gairebé 6% que ha obtingut l’altre candidat, Joan Ramon Gomà, i d’un 7% d’abstencions, Puigdemont també ha volgut remarcar que sentia l’emoció del dia en què el Parlament de Catalunya el va investir.

No era una referència menor. Perquè la voluntat de lideratge del procés expressada per Puigdemont pot arribar a topar amb la del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que manté l’aposta per la taula de diàleg amb el govern espanyol. Puigdemont, de fet, s’hi ha referit indirectament (sense esmentar-lo) per a justificar la voluntat de lideratge del Consell, tot advertint que la gestió del mentrestant no pot ser un “comodí” per a deixar sense resoldre la creació de la República Catalana. Perquè tot i que el president de la Generalitat es va comprometre en el debat d’investidura a “culminar la independència”, Puigdemont li ha retret que la institució autonòmica no compti amb concrecions ni cap full de ruta per a fer-ho, i, en canvi, ha reivindicat la capacitat del Consell per la República de fer un tomb en el procés coincidint que enguany serà el cinquè aniversari de l’1-O i el 27-O. També ha insistit que el Consell és una autoritat nacional i una institució republicana en la mesura que recull el mandat legítim del referèndum i de la declaració d’independència.

Ja n’era el president, però ara Puigdemont és ratificat una volta culminat el procés de desplegament institucional del Consell, per primera vegada elegit per l’assemblea. I el moment polític ho condiciona tot, sobretot quan s’ha constatat el fracàs dels partits i les entitats per a constituir un òrgan de direcció estratègica del procés vinculat al Consell, després de mesos de reunions que no han acabat en un pacte. “No se’ns podrà retreure que no hem fet el possible perquè hi hagi un acord”, ha dit. I arribats a aquest punt, el seu propòsit, segons que ha dit, és fer-lo autònom dels partits. El Consell va néixer fruit d’una entesa política que emmarcava la legislatura autonòmica presidida per Quim Torra. L’anomenada “bifurcació”, reivindicada sobretot per JxCat. Però el Consell ja no se sent deutor dels “equilibris” i “esforços” que això va implicar. “Ens hem emancipat d’aquesta, no diré servitud, sinó d’aquesta condició. Això ha canviat”, ha sentenciat. “Hem intentat de construir unitat. No me’n penedeixo. Però no pot ser. Això ha condicionat els temps, les prioritats, la moderació del Consell mateix”, ha admès. Creu que els partits són imprescindibles i s’hi ha de comptar, però d’una altra manera. I això, a la pràctica, vol dir, segons Puigdemont, que el Consell comenci a funcionar d’una manera independent, i que els partits i les entitats no puguin sotmetre al criteri de les seves direccions les decisions que prenguin els òrgans del Consell, tant l’assemblea com el govern, encara que alguns dels seus membres portin el doble barret.

Aquesta és, de fet, l’objecció que més vegades li han fet durant el debat d’avui en forma de preguntes reiterades per part d’uns quants representants. “Se’ns fa molt difícil d’explicar que el president de la institució més independentista de totes és el president d’un partit que dins dl govern autonòmic fa igual que els altres”, ha al·legat Jordi Romeva. Puigdemont pretén compatibilitzar la presidència del Consell amb la de Junts per Catalunya, atès que l’assemblea ja va avalar la compatibilitat de càrrecs. Quant a això, Puigdemont ha insistit que la combinació no és un motiu de conflicte en aquest moment, malgrat que Junts integri un govern autonòmic, tal com li han retret, i ha dit que si finalment ho fos, posaria per davant el seu compromís amb el consell. “No ens podem posar la bena abans de la ferida i m’agradaria que no hi hagués ferida. Si col·lideixen rols o hi ha perills que col·lideixin, sempre prioritzaré el Consell per la República”, ha dit.

Ponsatí posa el dit a la nafra

Una altra de les representants que ha furgat en la contradicció ha estat l’ex-consellera i eurodiputada Clara Ponsatí, que ha al·legat que Junts forma part d’un govern que pren decisions que disminueixen el “patrimoni immaterial de la nació” i ha demanat a Puigdemont el seu parer sobre els Jocs Olímpics d’Hivern, les actuacions d’Interior, els Mossos d’Esquadra col·laborant en la repressió contra l’independentisme i l’ofensiva contra la immersió lingüística. “Aquí no compareix el militant de Junts”, ha subratllat Puigdemont, que, respecte del seu paper al Consell, no veu diferència entre ser militant o president de Junts. I ha continuat, taxatiu: “Una manera de no vincular el Consell per la República a les dinàmiques de l’interior seria que jo no entrés en aquests debats que no són al programa de govern del Consell.”

La contraposició entre la Generalitat i el Consell ha estat constant durant un ple que s’ha allargat durant més de quatre hores i mitja. Puigdemont veu les institucions catalanes presoneres d’un 155 persistent, i ha carregat contra la taula de diàleg perquè sosté que no forma part d’una estratègia conjunta ni hi són representades totes les sensibilitats de l’independentisme. També ha argumentat que no ajudava al reconeixement internacional, ni de cara enfora ni de cara endins. En canvi, ha advocat per la culminació de la independència amb una “cadena de desbordament democràtic”. N’hi ha que passen per les urnes, i n’hi ha que passen per la mobilització al carrer, segons que ha dit. Però també hi poden intervenir més factors, com ara la resolució dels processos judicials pendents dels moviments dels tribunals europeus. Demanat sobre la qüestió, Puigdemont no s’ha volgut mullar sobre la resolució del seu cas ni del seu hipotètic retorn i, arran de les incerteses, ho ha desvinculat de les feines del Consell. El pas següent serà que Puigdemont nomeni els membres del nou govern. Ha avançat que comptarà amb tots els membres que en formen part i que vulguin repetir, però n’inclourà uns altres amb l’assignació de carteres concretes. I és així, amb aquesta declaració d’intencions, com ha començat la segona etapa de la història del Consell per la República.