El front europeu de l’independentisme ha començat aquest 13 de gener un nou capítol gràcies a l’entrada del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín al Parlament Europeu. La batalla de l’exili ha entrat a una de les fortaleses de la UE. Adeu Waterloo com a únic camp base, que dos dels generals ja són dins el parlament. Hi falta el tercer. El comunicat de guerra guanyador, el va proclamar el president del parlament, Sassoli, que a les 17.09 del dilluns 13 de gener de 2020, en un perfecte llenguatge burocràtic, va dir això:

‘El Parlament Europeu, després de les decisions de la TJUE del 19 desembre de 2019, pren nota de l’elecció d’Oriol Junqueras i Vies, Carles Puigdemont i Casamajó i Toni Comin i Oliveres. Després de la resolució de la JEC del 3 de gener, i del Tribunal Suprem del 9 de gener, el Parlament constata la vacant d’Oriol Junqueras i Vies.

Segons l’article 3 apartat 2, mentre les seves credencials no siguin verificables o hi hagi impugnació, els senyors Toni Comin i Oliveres i Carles Puigdemont i Casamajó obtenen els escons al Parlament Europeu i als seus òrgans. Carles Puigdemont Casamajó i Toni Comin i Oliveres s’adhereixen als no inscrits.’

De res no van servir els escarafalls del representant de Vox, Jorge Buxadé, l’ultradretà que cridava des de la cadira, i es posava dret, davant la indiferència de la cambra i el ‘feu el favor de seure, que això no es porta a votació’ que li etzibava Sassoli. Un Sassoli, per cert, que duia a la solapa una flor en record de les víctimes del 13 de gener de 1991 a Lituània davant les tropes russes. Morts poques hores després de declarar la independència.

Vint-i-nou anys després, al capdamunt de l’hemicicle, als seients 853 i 854, els dos flamants eurodiputats van fer la seva primera acció parlamentària. Va consistir en una acció simbòlica, una conferència de premsa i uns danys col·laterals. L’acció simbòlica fou sostenir, al seu escó acabat d’estrenar, un cartell groc de ‘Free Junqueras’ que van poder colar, tot i la poca col·laboració dels uixers (com Diana Riba, escandalitzada, expressava dins l’ascensor) i la bona col·laboració d’uns altres diputats. Ells el van colar.

Puigdemont i Comín van estar dins l’hemicicle encara no mitja hora, el temps just per a votar dues vegades qüestions menors, i van sortir a fer la conferència de premsa a les 17.45. Convocada per la plataforma EU-Catalonia Platform, va servir per a veure la solidaritat de tres eurodiputats francesos: Christian Allard (Greens Efa) Benoit Biteau (Greens Efa) Leila Chaibi (GUE-NGL), que al costat del basc Pernando Barrena i Diana Riba van donar la benvinguda als dos nous eurodiputats, asseguts al seu costat, i van reclamar justícia per a Oriol Junqueras. Diana Riba, Biteau i Chaibi van ser molt durs i van anunciar accions polítiques (impugnar l’acord que no s’ha dut al ple) contra la decisió de Sassoli de donar per bona la inhabilitació de Junqueras; i també accions jurídiques (portar-ho al Tribunal General de la UE i al Tribunal Constitucional espanyol).

La conferència de premsa va servir bàsicament per a veure com Puigdemont s’enfrontava a uns periodistes espanyols que no han acabat de pair la victòria del front de l’exili. I menys després del titular que els va deixar anar: ‘Constatem que la immunitat comença als Pirineus’, que feia pensar en aquell ‘Europa comença als Pirineus’ que s’ha fet servir durant tants anys per subratllar l’aïllament espanyol. Les preguntes espanyoles van ser sobre el seu sou, sobre com s’atreveix a demanar que es complexi la llei europea si ell va vulnerar la llei espanyola, sobre si exigeix a Pedro Sánchez que no voti el suplicatori o el farà caure del govern de Madrid, o si tornarà a l’estat espanyol.

The Guardian va demanar si es penedia de res (i Puigdemont va dir allò que diu sempre: que sí, que es penedeix de no haver declarat la independència el 10 d’octubre en lloc del 27). I finalment, a preguntes de TV3, Puigdemont i Comín van respondre que si mai tornen a l’estat espanyol amb immunitat, la primera cosa que faran com a eurodiputats serà anar a visitar els presoners. Però molt convençuts que podran tornar a l’estat espanyol no ho semblaven, no. Puigdemont va avançar que la seva residència continuaria essent Waterloo.

Per als danys col·laterals, vam haver d’esperar uns quants minuts. Van consistir en les cares llargues del grup de Ciutadans al Parlament Europeu, que van ocupar la sala de premsa minuts després per valorar una jornada no gaire bona per a ells. Hi vam veure Garicano, al costat de Jordi Cañas, afirmant que només Farage i Bildu donen suport a Puigdemont –passant per alt Sassoli, tot un president. L’acte, curt i trist, va acabar amb la responsable de premsa tallant Garicano abans no es fes un embolic dels grossos admetent –com va admetre, però no, però sí–, que Puigdemont hauria de tenir immunitat també dins l’estat espanyol i no únicament dels Pirineus en amunt.

Dimarts, 14 de gener, la batalla de l’exili dins el Parlament continuarà, qui sap si en un debat on participaran, ves tu, Puigdemont i Josep Borrell alhora. Pàgines d’un capítol nou, acabat d’estrenar, que tindrà en el suplicatori una de les grans qüestions. O no. ‘I ahí lo dejo.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb