Gonzalo Boye i Paul Bekaert. Aquestes són les primeres persones que el president Carles Puigdemont ha abraçat una vegada dins el Parlament Europeu. Ells eren dos dels advocats que havien aconseguit que avui, dilluns 13 de gener, Carles Puigdemont i Toni Comín poguessin assistir com a eurodiputats al ple d’Estrasburg. Després de vuit mesos de batalla jurídica contra l’estat espanyol, avui finalment hi han entrat. I han deixat en paper mullat la mai prou oblidada portada d’El Periódico (‘President déjelo ya’). L’equip que no ha donat cap batalla per perduda, representat per Boye i Bekaert, han abraçat en forma d’agraïment Puigdemont, primer, i Comín, després, de manera molt més efusiva, gairebé de cinema.

No serà el darrer gest. Demà, dimarts, l’eurodiputat Carles Puigdemont pagarà un copiós dinar que els deu, una vegada acomplert l’objectiu. ‘Li vaig dir que m’agradava menjar i que es preparés!’, deia un eufòric Gonzalo Boye, abrigat fins a les orelles a la plaça de la bola, l’espai exterior on s’ha viscut l’abraçada, un espai presidit per una escultura en forma de bola de la ciutat polonesa de Breslau. Sí, polonesa, al Parlament Europeu.

Puigdemont i Comín s’obrien pas entre un núvol de fotògrafs que seguien els dos eurodiputats catalans amb tanta tensió que es comptabilitzen fins a quatre càmeres caiguts a terra, res greu, en el dia d’avui. Presses per captar el moment. Les següents abraçades han estat, en primer lloc, per al president Quim Torra, acompanyat dels consellers de Junts per Catalunya Budó, Buch i Calvet i el republicà Alfred Bosch. Però si una abraçada ha estat lluitada, i que ho entengui qui vulgui, és la d’Ernest Maragall (ERC) amb Toni Comín. L’home, 77 anys, ha apartat fotògrafs sense contemplacions, si calia amb dues mans, per arribar fins a Comín, i fondre’s en una abraçada davant de tothom.

L’alegria catalana s’ha viscut entre 3 i 7 graus i es pot resumir així: ‘M’he anat trobant tots els representants de la premsa espanyola de la pica a Flandes, i com s’han de menjar avui aquestes abraçades!’, afirmava eufòric un membre de la comitiva catalana.

Una vegada ha acabat el ritual llatí dels petons i les abraçades, sempre exagerat a ulls dels nòrdics, ha començat una compareixença de premsa improvisada, que ha servit no tant per escoltar Puigdemont i Comín, que també, sinó per veure quin era el marc mental dels periodistes. I Déu n’hi do: els francesos demanaven si Puigdemont es trobava segur i calmat respecte a un possible arrest en territori francès. I sí, s’hi troba. És una de les victòries d’avui. Ara que ja són eurodiputats, poden viatjar per Europa sense por de ser detinguts. Els periodistes espanyols demanaven pel nomenament de Delgado com a fiscal general de l’estat (‘Ui, avui no parlarem d’ella, gràcies’) i dels suposats avantatges que tindrà ara Puigdemont com a eurodiputat (‘D’avantatges, cap ni un’). Finalment, els periodistes catalans demanaven sobre l’absència de Junqueras.

De fet, una de les fotografies del dia, i que resumeix una època, és Carles Puigdemont aguantant un cartell de ‘Free Junqueras’ al Parlament Europeu. Per a ell (‘avui no hi som tots’) han anat unes paraules dedicades del discurs de Puigdemont davant la premsa, que han deixat aquest titular: ‘La crisi catalana ha impactat als fonaments de la Unió Europea.’

Però el discurs més polític, Puigdemont l’ha fet al cap de pocs minuts. Ell i Comín no han volgut anar a dinar cap a dins el parlament sense haver passat abans a parlar amb la gent que havia pujat des de Catalunya per acompanyar-los, en un acte organitzat per Omplim Estrasburg. I allà, dalt una tarima, Puigdemont ha destil·lat uns pensaments apuntats en un paper de manera concisa, i que resumeixen l’actitud que l’ha portat aquí:

‘Nosaltres som aquí perquè vosaltres hi éreu abans que nosaltres. No us vau rendir mai. I a dins treballarem inspirats en la mateixa idea. No rendir-nos. No donar cap batalla per perduda i anar fins al final. Avui no hi som tots! Falta l’Oriol Junqueras. I l’Oriol ha d’acompanyar-nos aquí. Està en joc la democràcia europea […] Tot allò de l’afer intern, ara ja no ho podran dir. I no ho podran dir perquè vosaltres no ho heu permès. Mentre hi sigueu vosaltres, nosaltres hi serem!’

Comín, amb cara cansada com Puigdemont (que la processó deu anar per dins), ha fet un discurs inspirat, també, i no només de teloner: ‘Avui no entrem només nosaltres. Vosaltres també. I venim a representar el vostre somni, que és el nostre. La República catalana. Avui només travessem uns metres. Però per l’autodeterminació de Catalunya és un pas determinant. No és definitiu, però és molt important!’

El seient 188

El conseller Comín i el president Puigdemont tornen cap a dins el parlament entre aplaudiments. Allà, avui, dilluns 13 de gener, Toni Comín (seient 853) i Carles Puigdemont (seient 854) seuran de costat al grup Altres II, ben amunt de l’hemicicle. Hi seuran fins que no acabin els tràmits que els han de portar al grup dels Verds ALE, on Diana Riba (ERC) ha batallat perquè hi tinguin lloc. I on un seient restarà de moment buit, el d’Oriol Junqueras (seient 188), l’home que s’ha trobat a faltar a la festa d’avui.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.