Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

L’ex-secretari general del PSOE Pedro Sánchez, ha volgut començar la reconquesta del socialisme espanyol per Xirivella (l’Horta Oest), la ciutat del cinturó roig de València que més va resistir els embats quan el PP ho governava tot. Dissabte Sánchez va ser aclamat per unes 1.500 persones: militants de base, simpatitzants i alguns batlles. Sota un cel incert, la ‘Internacional’, ‘Color esperanza’, abraçades, autofotografies i petons. A l’escenari, discursos per a defensar el dret de la militància a decidir sobre el partit, sobre la necessària unió del PSOE, sobre l’ocàs de les baronies.

A la vesprada, Sánchez va anar a Sueca (la Ribera Baixa) i també hi fou ben acollit. Així esborrava, en certa mesura, l’agror que li havia arribat per telèfon des de la planta noble de l’edifici de Blanqueries, quan Sánchez va telefonar al secretari general del PSPV i president de la Generalitat, Ximo Puig, per a anunciar-li que faria aquests dos actes. Puig va recórrer a la ironia per respondre que València sempre ha estat una terra d’acollida, que hi cap tothom.

El tomb de Ximo Puig que no entenen les bases

ximopuig

Ximo Puig va ser un dels catorze membres del comitè federal del PSOE que van dimitir per forçar la dimissió de Pedro Sánchez. I és també un dels qui en el comitè federal catastròfic del dia 1 d’octubre li va retirar la confiança i el va empènyer a plegar. I és qui, sense consultar els militants ni donar-los-en explicacions, va passar d’arrenglerar-se amb el PSC i el PSIB defensant el no a Rajoy a defensar l’abstenció per evitar –va dir– noves eleccions.

El malestar va recórrer l’espinada del socialisme valencià com un calfred. Una bona part d’aquests militants no van entendre el canvi de rumb. I encara van entendre menys que no fos consultat a les bases, que la decisió anàs de dalt a baix.

Trini Castelló és una militant de molts anys de l’agrupació de Torrent (l’Horta) i és membre del consell nacional. Va expressar el seu malestar en el programa de televisió de Jordi Évole, on va compartir tertúlia amb més militants socialistes de l’estat espanyol. A banda de sentir-se dolguda i avergonyida pel comportament del PSOE, considera que ‘no poden tractar la militància de la mateixa manera com es feia als anys setanta, perquè ara la informació és molt compartida’. Tot i no haver donat suport a Sánchez a les primàries, va viure molt malament tot allò que succeí tant al PSOE com al PSPV. ‘Va ser un error del PSOE posar tantes línies vermelles a Pedro Sánchez per no deixar-lo pactar amb Podem o amb els nacionalistes.’ No va anar a l’acte de Xirivella, però està convençuda que si Sánchez es presenta a les primàries no el deixaran guanyar.

Un ex-militant, que vol mantenir-se en l’anonimat, diu que la pregunta que Ximo Puig hauria de respondre és per què s’ha acostat als postulats de la dirigent andalusa Susana Díaz en lloc d’erigir-se en un eix vertebrador del Partit Socialista. Explica que si Puig hagués encapçalat un tomb veritablement federalista, el PSC hi hauria anat darrere i també el PSIB de Francina Armengol. Tots dos territoris es van mantenir en el no a Rajoy en la segona votació d’investidura.

Xelo Calabuig és una militant de base impulsora de la plataforma que demana un congrés i unes primàries amb urgència. Més de quaranta agrupacions s’hi han afegit i continuen mobilitzant-se. Fan soroll i són molt actius a les xarxes socials. Dissabte es van deixar veure i sentir amb pancartes a Xirivella. ‘Del Ximo Puig com a president de la Generalitat, no en tenim cap queixa: les seues polítiques són perfectes –diu Calabuig–, però demanem primàries perquè la militància ha de tenir veu i vot. No podem ser dirigits per la gestora de Susana Díaz.’

En l’agrupació socialista d’Oliva (la Safor) han volgut deixar ben palès el malestar que els va causar el canvi d’opinió de la direcció dels socialistes valencians amb un gest ben sorollós. En una resolució, van declarar persones no grates Ximo Puig i alguns altres nous dirigents socialistes, entre els quals Joan Lerma, Ciprià Ciscar i Alfred Boix. Aquest darrer és el vice-secretari d’organització del PSPV, considerat una de les peces clau en la presa de decisions dels socialistes valencians. I encara un detall: Alfred Boix, mà dreta de Puig, és militant a la comarca que ara li blasma el comportament.

Ábalos, Mata, Perelló
PedroSanchez5

Tornant a l’acte de dissabte, qui sí que va acompanyar Sánchez a Xirivella i també a Sueca, amb el seu cotxe, va ser José Luís Ábalos, secretari general del partit a la demarcació de València. En la votació de la investidura de Mariano Rajoy va acatar la disciplina de partit i es va abstenir, però manté un enfrontament total amb Ximo Puig. Ábalos va ser qui a Xirivella va reivindicar el final de les baronies.

En els seients reservats a les personalitats, a la dreta de l’escenari hi havia el membre d’Esquerra Socialista Andrés Perelló. Perelló ha estat batlle de Bunyol, diputat i senador a les corts espanyoles, eurodiputat. Segons un diari digital es va convertir en un dels suports de Sánchez en els últims temps de secretari general. Fins i tot va col·laborar en la redacció del discurs del no en el primer intent d’investidura de Rajoy el mes d’agost.

Al costat de Perelló, en aquests llocs d’honor hi havia Manuel Mata, també amb una llarga trajectòria dins el PSPV. Actualment és el síndic socialista a les Corts Valencianes. El 28 de setembre, després del tomb de Ximo Puig cap a l’abstenció, Mata va lliurar al president una carta en què renunciava a les funcions com a diputat. Setmanes després va ser ell mateix qui ho va explicar en una compareixença a les corts. Va dir que continuaria fent de portaveu parlamentari perquè Ximo Puig ho havia decidit i que serà així mentre ho considere útil. I afegí que trobava molt trist per al socialisme democràtic l’actuació del PSOE al congrés espanyol, però que no intervindria mai en cap operació interna del partit que pogués perjudicar Ximo Puig.

El record dels vint anys al règim de pa i aigua de l’oposició davant les majories hegemòniques del PP, els esforços que han hagut de fer per a tornar a dirigir les principals institucions, frena qualsevol alçament públic contra Puig. Se’n parla en veu baixa, en rotgles i en petits comitès. Sembla que tots tenen al cap aquella dita que fa que no hi ha res que unesca més que el poder. Així i tot, els més crítics no deixen de remarcar que la frondositat de la presència institucional en ajuntaments, diputacions i Generalitat es pot considerar un miratge perquè, sota la direcció de Puig i el seu equip, tant els resultats a les eleccions valencianes i municipals del 2015 com a les dues convocatòries espanyoles, els resultats del PSPV han anat baixant fins al punt que es fa difícil de saber si ja han tocat fons. Puig governa amb el 24,84% dels vots i 23 diputats dels 99 que hi ha a l’hemicicle.

Al PSPV també resten pendents del seu congrés nacional. Segons els estatuts, s’ha de fer, a tot estirar, després del federal, que encara no té data. Tothom veu un PSPV dividit en unes quantes ànimes, però, tocant de peus a terra, i seguint la teoria del poder com a goma d’enganxar, ningú no qüestiona la continuïtat de Ximo Puig a la secretaria general. El debat, de moment, no està en les idees ni en la definició, ni a determinar cap a on s’ha d’orientar per evitar la sagnia de vots que impediria una cosa tan senzilla com vital: una suma, la que fa possible que a les Corts Valencianes hi haja més diputats d’esquerres que no de dretes.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.