El PSC vota en contra de l’amnistia a l’Ajuntament de Barcelona

El PSC ha votat en contra de la declaració institucional a favor de l’amnistia que Junts i ERC han proposat a l’Ajuntament de Barcelona. La declaració institucional s’ha aprovat amb el suport de Junts, Barcelona amb Comú i ERC. El PSC, el PP i Vox hi han votat en contra. No s’ha aprovat, en canvi, una proposta de declaració institucional presentada pel PP en contra de l’amnistia, a la qual el PSC també hi ha votat en contra. Hi havia una tercera proposta de declaració institucional, proposada pel PSC, en contra de l’estratègia de confrontació del PP, però finalment l’han retirada i no s’ha votat.

“Estem disposats a explorar tot el que sigui dins la constitució, però no farem ni un sol pas pel camí de la ruptura i la divisió de la societat catalana”, ha dit Laia Bonet, portaveu del grup socialista, que ha retret a Junts i ERC la proposta de resolució aprovada al parlament que fixa les converses pel referèndum com a condició per a la investidura de Pedro Sánchez, i ho ha relacionat directament amb el vot en contra d’avui. “No vulguem córrer més del contra, perquè ens la juguem”, ha dit.

Bonet ha remarcat que en les eleccions del 23 de juliol, “la ciutadania va deixar clar que Espanya no vol retrocedir en el temps amb governs de dreta i extrema dreta”, i ha avisat: “Aquesta és l’alternativa que ens juguem les pròximes setmanes.” A més, ha recordat: “El PSC va treure més vots que tot l’independentisme junts. No ho oblidin.” D’altra banda, ha destacat la diferència en la força de l’independentisme des que governa Sánchez, en comparació amb l’etapa de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol: “El PSOE ha donat una resposta política que ha produït resultats ben palpables. Respostes polítiques respectant sempre la constitució i l’estat de dret. Això és el que volem continuar fent.”

Xavier Trias, per contra, ha dit que estava decebut amb el vot en contra del PSC, i ha retret que ni tan sols s’abstinguin. “Esperava una posició diferent de l’alcalde de Barcelona”, ha dit, i ha afegit que el PSC hauria de fer una reflexió sobre el seu paper a Catalunya: “No és normal que sigui més clara la veu, a vegades, del senyor Sánchez que la de vostès.” Sobre l’amnistia, ha remarcat que “no és un perdó, és una reparació”, i ha animat els socialistes a ser valents. “Però també ho hem de ser nosaltres”, ha afegit. “Estem a punt d’aconseguir un compromís històric que ha de ser la base per resoldre el conflicte territorial que fa segles que dura”, ha remarcat.

Com el PSC, Ada Colau, presidenta de Barcelona en Comú, ha criticat que Junts i ERC diguin ara que cal parlar del referèndum per pactar la investidura: “Les sobreactuacions a les seus parlamentàries són enemigues de les negociacions que s’han de fer ara mateix.” Ha remarcat que la negociació per l’amnistia és “molt delicada”, “amb una societat molt polaritzada i uns poders a l’ombra que empenyen en contra”, i ha insistit que la llei de l’amnistia encara no està pactada: “L’amnistia no està feta. La volem, però no està feta ni és senzilla. No és veritat, els que seguim les converses sabem que no està tancat el text. No frivolitzem amb això.” Per últim, també ha criticat el PSC per haver votat en contra de l’amnistia al parlament i a l’ajuntament. “Es podria haver abstingut”, ha dit.

El president municipal d’ERC, Ernest Maragall, ha celebrat que la proposta s’aprovaria malgrat la negativa del PSC: “Avui Barcelona torna a exercir de capital. Tot indica que guanyarà el clam de respecte i de reparació del dany causat.” Ha celebrat que “és el moment de l’amnistia” i ha afegit: “La setmana vinent, aquestes setmanes, apareixeran més qüestions fonamentals, però ara és el moment de l’amnistia.” I per això, ha remarcat: “Amb aquesta proposició estem allargant la mà a l’estat, i estem dient al poder legislatiu que posi la seva legitimitat per reparar el dany causat aquests darrers anys.”

El cap del PP, Daniel Sirera, ha criticat durament el PSC per les negociacions per l’amnistia. “Demanen al seu partit, senyor alcalde, que els doni l’amnistia a canvi que el president del seu partit governi l’estat. Tots vam viure el que va passar a Catalunya el 2017”, ha dit. En la seva intervenció, Sirera també ha negat l’existència del dret d’autodeterminació de Catalunya, que es menciona en el text de la declaració institucional.

Amnistia per l’exercici de l’autodeterminació entre el 2013 fins ara

La declaració institucional dóna suport a la tramitació d’una llei d’amnistia a les corts espanyoles “en referència als fets, accions i omissions d’intencionalitat política vinculades a l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya, tipificats com a infracció penal o administrativa, que haguessin tingut lloc des de l’1 de gener de 2013 fins a l’entrada en vigor de la llei“. L’objectiu, diu la tramitació, és “retornar el legítim i necessari debat democràtic a la via política, tot garantint la no reiteració d’accions judicials o administratives que vulguin perseguir-lo o negar-lo”.

La declaració institucional era presentada conjuntament per Junts i ERC, i justificava la necessitat de l’amnistia com una manera de posar fi a tota la repressió política i judicial dels darrers deu anys, que diuen que és la millor via “per la desjudicialització i la resolució del conflicte mitjançant actuacions democràtiques formalitzades en termes legislatius i immediatament efectius”. Reivindica, a més, que en una societat democràtica la justícia penal no hauria de ser la resposta a l’exercici dels drets polítics.