Les promeses d’autogovern que vaticinen la reconfiguració de l’estat francès

Macron és el candidat més predisposat a les reformes, tot i els pocs avenços durant el primer mandat

VilaWeb
Alexandre Solano
07.04.2022 - 19:35
Actualització: 07.04.2022 - 21:35

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les demandes d’autonomia s’han multiplicat en aquesta campanya de les eleccions presidencials franceses i, molt possiblement, en aquest mandat hi haurà reformes que portaran a una transformació del mapa institucional de l’estat francès. Un dels casos en què les autoritats franceses han mostrat una predisposició més clara és el de Còrsega, després de les protestes i aldarulls arran de l’intent d’assassinat i posterior mort d’Yvan Colonna.

El ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, va obrir la porta a l’autonomia de l’illa i s’ha compromès a començar les negociacions amb els dirigents corsos. Sigui com sigui, dependrà en gran part de la reelecció d’Emmanuel Macron i, si això passa, faltarà concretar què significa autonomia, quins poders adoptarien les autoritats de Còrsega i quan i com s’aprovarien els canvis.

De fet, si fa unes setmanes semblava que el procés seria ràpid, ara les expectatives s’han refredat. Aquesta setmana, Darmanin ha suspès la reunió prevista avui, que havia de ser la primera sobre el futur institucional. El motiu esgrimit són les protestes que hi va haver el cap de setmana, que van deixar cinquanta-nou ferits entre manifestants i policies, i la presència de càrrecs electes en aquestes mobilitzacions.

El diputat sobiranista Jean-Félix Acquaviva considera que la decisió és un càlcul electoral: “El govern ho endarrereix perquè sofreix el context de les eleccions presidencials i té por de perdre punts als sondatges.” La reivindicació d’una autonomia és històrica entre el moviment cors, però fins ara l’estat francès no havia acceptat mai de parlar-ne. Els candidats de la dreta com Marine Le Pen han criticat molt que es parli d’autonomia amb Còrsega i critiquen Macron per haver-se doblegat davant la violència.

L’autonomia té un consens important, fins i tot, entre la resta de territoris de l’estat francès. Regions de França, una associació que representa els territoris i regions davant les autoritats públiques franceses i europees, també ha demanat un estatut d’autonomia per a Còrsega, en un Llibre Blanc sobre la descentralització adreçat als candidats a les eleccions presidencials.

L’independentisme cerca un nou referèndum a Nova Caledònia

La situació de Nova Caledònia també pot canviar després de les eleccions presidencials, malgrat que els programes dels candidats tenen poques propostes interessants per als electors de l’arxipèlag.

El 12 de desembre hi va haver un referèndum d’independència, el tercer d’ençà del 2018, el qual no va ser reconegut pels independentistes perquè consideraven que no era adequat fer-lo per la situació sanitària i per la manca de respecte envers el dol canac, i només va mobilitzar els contraris a l’estat independent, que van obtenir el 96,5% dels vots. Passats aquests mesos, els principals partits independentistes demanen de negociar amb l’estat francès un nou referèndum reconegut per tothom.

Sobre això, el comitè de suport a Emmanuel Macron de Nova Caledònia va indicar, el 6 d’abril, que si Macron era reelegit, seuria a negociar amb els partidaris de la independència: “Si és reelegit, de seguida prendrà una iniciativa personal per a rellançar el diàleg que avui està aturat. Quin? No ho sé, però és el seu compromís personal”, va explicar el diputat Philippe Dunoyer (Caledónie Ensemble), que va ser rebut pel cap d’Estat francès a principi de febrer. Christopher Gygès (Els Republicans), membre del govern de l’arxipèlag, també va indicar que Macron, en cas de reelecció, “prendrà iniciatives per a reteixir el fil del diàleg amb els qui no van participar en el tercer referèndum”.

Autonomia per a la Guaiana i Guadalupe

L’arxipèlag de Guadalupe es va situar en el centre de la campanya quan el 26 de març activistes independentistes van irrompre a l’hotel on havien de fer una entrevista a Marine Le Pen i la van esbroncar amb crits de “fora” i “racista”. Una acció que va ser condemnada per la majoria d’aspirants a la presidència.

La Polinèsia Francesa i Nova Caledònia tenen autonomia, però Mayotte, la Reunió, Guadalupe, Martinica i Guaiana són departaments o regions, malgrat que hi ha fortes demandes d’autogovern. El 23 de març, Emmanuel Macron va publicar una carta a la població de Guadalupe en la qual diu que és partidari de “donar suport a qualsevol desenvolupament institucional que creï consens”, en al·lusió a l’autonomia de l’illa. Un suport que ja havia avançat el ministre d’Ultramar, Sébastien Lecornu, durant la crisi social que va sacsejar Guadalupe al novembre. A més del principal candidat, Valérie Pécresse, els candidats d’esquerres, també s’han obert a oferir autonomia a l’illa, mentre que els candidats d’extrema dreta s’hi oposen.

La Guaiana també pressiona a favor de l’autonomia. El parlament de la regió d’Amèrica del Sud va votar per unanimitat el 26 de març de començar un procés cap a l’autonomia. El president de la col·lectivitat territorial, Gabriel Serville, ha dit que calia aprofitar “el tren de Còrsega”, en referència a l’anunci del govern francès que està disposat a negociar-ne l’autonomia.

El següent pas de la col·lectivitat territorial ha estat crear un “comitè rector”, format per càrrecs electes i institucions de la Guaiana, que hauran de reprendre la feina que es va començar a fer el mandat anterior amb l’objectiu de fer una proposta d’autogovern al govern francès.

Bretanya no atura la campanya a favor de la reunificació

Durant els mesos previs a les eleccions, l’associació A la Bretona ha intensificat la campanya a favor de l’agregació del departament del Loira Atlàntic a la regió de la Bretanya, una reivindicació amb un ampli suport d’ençà de fa dècades. L’any 2018, 105.000 ciutadans del Loira Atlàntic (és a dir, el 10% del cos electoral del departament) van signar una petició demanant de votar sobre l’adhesió a la Bretanya i, d’ençà de llavors, una trentena d’institucions, com ara el Consell Regional de Bretanya, el Consell Departamental del Loira Atlàntic i ciutats com Nantes, Rennes i Brest han demanat a les autoritats franceses que organitzin una consulta.

Entre més accions, el 20 de febrer, A la Bretona va fer onejar a Nantes la bandera bretona més gran del món, i el 27 de març, va fer aparèixer-hi l’urna més gran que s’havia fet, amb el lema “volem votar”.

L’associació va enviar una carta a tots els candidats presidencials per influir en el debat i perquè es posicionessin sobre si convocarien una consulta el 2024. La carta era signada per dos-cents càrrecs electes i federacions culturals que reuneixen més de mil associacions. Només hi han respost dos candidats i s’han reunit amb representants del moviment bretó.

El candidat ecologista Yannick Jadot sí que s’ha compromès a convocar un referèndum sobre la reunificació del Loira Atlàntic amb la Bretanya l’any 2024. En canvi, Emmanuel Macron ha dit que està disposat a avalar la reforma territorial, però que la iniciativa de la consulta és del consell departamental del Loira Atlàntic. Ho justifica pel fet que l’any 2018 el departament es va oposar a la votació i considera que seria molt polèmic que el president decidís passar per sobre el departament per fer el referèndum.

Alsàcia vol recuperar la seva “independència”

La reforma de les regions de l’estat francès va comportar la formació de la macroregió Gran Est l’any 2016 i, com a conseqüència, la desaparició de la regió d’Alsàcia. L’any 2021 es va crear la Comunitat Europea d’Alsàcia, una institució que assumeix les competències dels departaments, però, malgrat aquest avenç, no s’han aturat les demandes de recuperar una regió pròpia.

El president de la Comunitat Europea d’Alsàcia, Frédéric Bierry, va promoure, entre el gener i el de febrer, una consulta ciutadana sobre la sortida del territori de la macroregió, amb l’objectiu de pressionar les autoritats franceses i els candidats a les presidencials. El 92,4% dels alsacians (142.200) que hi van votar va fer-ho a favor de la regió pròpia.

Marine Le Pen és l’única candidata que s’ha posicionat sobre aquesta qüestió, quan en un viatge al territori el juny del 2021 va declarar: “Tornaré Alsàcia als alsacians”, i trobava raonable de tornar a les vint-i-dues regions que hi havia abans de la darrera reforma.

Malgrat que la situació semblava tancada per la República en Marxa, el partit de Macron, enguany, un article del setmanari Le Canard Enchaîné revela que Macron es va comprometre a recuperar la regió alsaciana si era reelegit. La decisió, diu, és un moviment per a debilitar el president del Gran Est, Jean Rottner, el qual ha pactat amb l’actual president francès de ser neutral a la primera volta, segons que explica la publicació, però que es va acabar afegint a l’equip de Valérie Pécresse.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes