23.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 24.05.2023 - 08:26
La prestigiosa revista americana Wired ha publicat un article en què explica que quinze estats de la Unió Europea són partidaris d’eliminar el xifratge d’extrem a extrem de les comunicacions, amb l’excusa de lluitar contra la pornografia infantil. L’article també informa que l’estat més intransigent contra el xifratge de les comunicacions és Espanya, que reclama fins i tot de prohibir que les comunicacions per internet circulen xifrades –“és imperatiu que tinguem accés a les dades”, diu el govern de Pedro Sánchez.
[Ací podeu accedir al document oficial en què es basa l’article.]
Molts dels programes que fem servir en el nostre dia a dia viatgen xifrats d’una manera automàtica i per defecte –és el cas de WhatsApp o de Signal, per dir-ne dos dels més populars. I això fa que el contingut dels missatges no es puga llegir mentre va per la xarxa. Si jo envie un missatge a qualsevol de vosaltres aquest missatge es podrà llegir en el meu mòbil i en el vostre, però no mentre va del meu mòbil al vostre. No el podran punxar, per entendre’ns. Ni l’empresa que proporciona el servei, ni la companyia telefònica, ni la policia.
Gràcies a les aplicacions de comunicació xifrada, la gent pot parlar d’afers delicats amb una certa tranquil·litat. Però si es prohibís el xifratge no se’n ressentiria tan sols la privadesa, sinó també la llibertat d’expressió, amb què se salvaguarda la nostra informació i les nostres opinions contra la intrusió de tercers. I no tan sols de la policia. Qualsevol prohibició com la que vol posar en pràctica Espanya facilitaria, per exemple, als pirates informàtics de robar dades privades dels usuaris aprofitant les llacunes de la codificació. La manca de codificació també faria perillar aquells qui s’amaguen d’assetjadors, per exemple, o els qui són objecte de repressió política en qualsevol país del món.
Per això és perillós i absurd, retrògrad, el que ara vol fer el govern de Pedro Sánchez. Tan absurd i rebutjable que, per entendre’ns, seria l’equivalent de prohibir que les cartes postals es tancassen i s’obligàs que qualsevol carta viatjàs oberta des de la bústia on la tirem fins a la casa on arriba. Cosa que, curiosament –ja ho sé, que ells no respecten la seua llei quan no els convé–, és estrictament prohibida per l’article 18 de la constitució espanyola, que diu: “Es garanteix el secret de les comunicacions i especialment de les postals, telegràfiques i telefòniques.”
Per tant, la prohibició del xifratge de punta a punta no és una qüestió tecnològica, que ningú ho pretenga reduir a això. L’intent a què assistim de prohibir el xifratge de punta a punta és un senyal d’alarma per a la democràcia, per als drets humans fonamentals, per a la seguretat personal i per a la privadesa. I no hi ha excusa possible per a justificar-ho. Alguns governs, l’espanyol el primer, afirmen que aquesta prohibició és necessària per a perseguir millor el crim. Concretament, parlen de la pederàstia. Però no és un crim també, i molt més perillós, destruir la privadesa, controlar la ciutadania i instaurar un estat autoritari on tots siguem sotmesos a la vigilància permanent?
PS. No cal ni dir que no és cap sorpresa que una posició com aquesta provinga del govern del món que s’ha gastat més diners en Pegasus…
Res de nou. La seua idea de democràcia o de drets dels ciutadans és cap ni una. Se’ls veu a la cara. Són és més retrògrad i bàrbar que hom puga imaginar. I tot, endeutats fins més amunt de la teulada. Que els compre qui els entenga.