Prohens reivindica el seu projecte liberal en el missatge de Cap d’Any

  • Ha centrat gran part del discurs en l'economia i ha enumerat les mesures polítiques implantades durant el primer mig any de govern

VilaWeb
Arnau Lleonart
30.12.2023 - 22:50
Actualització: 30.12.2023 - 22:57

La presidenta del govern, Marga Prohens, ha reivindicat els primers passos del seu govern i el seu projecte liberal durant el missatge institucional de Cap d’Any, en el qual no ha fet cap referència a la persecució del català que ha engegat. Al costat del repàs de l’acció de govern començada, ha enumerat les polítiques que vol implantar l’any vinent, com ara mesures per a incentivar “la llibertat econòmica i la simplificació administrativa”. “Volem que les administracions públiques deixin de ser un problema per als ciutadans i un obstacle per a la competitivitat de les empreses”, ha dit.

En el seu primer missatge de Cap d’Any com a presidenta, la dirigent del PP ha dit que l’any que ara s’acabava havia estat un any de canvi a les Illes: “Un canvi que heu decidit entre tots, atorgant-me la vostra confiança”, que diu que ha assumit amb la màxima responsabilitat i compromís amb totes quatre illes. “Els ciutadans van apostar majoritàriament per un projecte clar de gestió, de moderació i de llibertat”, ha dit, i ho ha contraposat a “l’excessiu prohibicionisme i intervencionisme” que ha atribuït al govern anterior, del qual ha dit que els ciutadans van voler passar pàgina. En la mateixa línia, ha afegit: “Els empresaris no necessiten polítics que els diguin com han de fer feina i que mereixen ser reconeguts com els que fan possible la creació de llocs de treball i d’oportunitats.”

Ha centrat gran part del discurs en l’economia, i ha dit que enguany havia estat l’any de la confirmació de la plena reactivació, cosa que es veia reflectida en les bones dades d’ocupació. Però ha alertat contra “el triomfalisme” en un moment que moltes famílies tenen dificultats per a arribar a final de mes o per a cobrir les necessitats més bàsiques per culpa de la inflació i el preu de l’habitatge.

Tot seguit, ha enumerat les rebaixes fiscals ja aprovades, com ara l’eliminació de l’impost de successions o la rebaixa de l’impost per la compra d’un habitatge. També ha reivindicat les ajudes pel naixement o l’adopció de fills i el reforça de serveis públics com ara l’educació gratuïta de 0 a 3 anys. “Davant el repte de l’habitatge, hem aprovat un decret d’emergència en aquesta matèria per a posar en el mercat immoble a un preu limitat, un 40% inferior al preu de mercat, tant de compra com de lloguer, per a les rendes mitjanes”, ha afegit.

Sobre el turisme, ha reivindicat: “Ha arribat el moment de créixer més en valor que en volum, d’optar com mai per la qualitat i l’excel·lència, la sostenibilitat i la circularitat.”

Tensió amb el govern espanyol

Prohens també ha recordat que enguany han celebrat el quarantè aniversari de l’Estatut d’Autonomia, un projecte amb el qual diu que el govern està absolutament compromès. També ha dit que el seu executiu s’havia marcat un full de ruta i unes eines per afrontar els desafiaments presents i futurs “des de la proximitat i des del respecte a la realitat, el caràcter i la idiosincràsia de les Balears, dins un projecte d’una Espanya unida, plural i diversa”.

Ha aprofitat el discurs de Cap d’Any per tensar la relació amb el govern espanyol, amb referències velades als pactes d’investidura de Pedro Sánchez amb Junts i ERC: “No podem acceptar que per convivències individuals es tensin o es puguin traspassar els marcs de la constitució.”

“Defensarem per damunt de tot els interessos i llibertat de tots els ciutadans de les Balears i vetllarem pel compliment de la constitució i el respecte a la separació de poders i a l’estat de dret”, ha continuat. Tot i això, ha dit que el 2024 seria l’any per a començar a fer feina amb el govern espanyol per defensar els drets dels ciutadans de les Illes, i ha esmentat qüestions que formaven part de l’agenda illenca, especialment les relatives a la insularitat, l’infrafinançament i la independència fiscal, “davant dels intents de centralisme homogeneïtzador”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor