Abrisa’t.
Remou la font de vinya blanca.
Encalça’t al fang i fes-te créixer.
Empeny el vent que et duu a la crida.
Abrisa’t la veu, que ve la pluja.

Abrisa’t.
Empeny el vent que et duu a la crida.
Que arriba un vent que ve de terra.
Que rodola un vent de mar a muntanya.
Que ve un cicló, que ets el cicló,
Encalça’t a terra i fes-te créixer.
Abrisa’t la veu, fes com la pluja.

Abrisa’t.
Remou la font de vinya blanca.
Que la força és aigua, que la força és polpa.
Que el pou és pinyol i el pinyol germina.
I del pinyol, la vinya, i de la vinya, el somni.
Encalça’t al somni, que el somni respira.
Abrisa’t la veu, que prens la pluja.

Abrisa’t.
Encalça’t a terra i fes-te créixer.
Cada pinyol una vinya, cada vinya un somni.
Remou la font, que la font és força.
Que la força és aigua, que la força és polpa.
Que s’aixequen les veus des de mar fins a muntanya.
Cada pell és veu, cada veu és d’aigua.
Abrisa’t la veu, que ets com la pluja.
Cada gota un gotim, cada veu, un clam.
Cada pell és mar, cada pell és muntanya.
Abrisa’t la pell que ets cicló i ets astre.

Anna Pantinat

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.