Les primeres sancions no li faran ni pessigolles, a Putin

  • "Els Estats Units, la UE i el Regne Unit concentren la feble represalia a Rússia en alguns bancs, algunes persones i el deute sobirà, com a advertiment previ d'un paquet de mesures punitives molt més fort"

Jordi Goula
23.02.2022 - 18:51
Actualització: 23.02.2022 - 19:35
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Van dir que si Putin actuava contra Ucraïna hi hauria un càstig exemplar. I, malgrat que Biden va parlar de “invasió” ahir al vespre, al final les mesures han acabat en molt poca cosa. Alguns diaris, com The Guardian, han estat molt durs amb la decisió. “Aquestes sancions patètiques no perjudicaran Putin. Fins i tot se’n riurà, a la seva datxa. Boris Johnson va prometre una resposta dura. En canvi, hi ha una reacció feble i caòtica que no afecta gaire i que fa tard.” Hi ha un fet que m’ha despistat des del moment en què Putin va declarar la independència dels dos territoris dissidents del Donbass. I és que no hi ha hagut cap enrenou consistent a les borses del món. Només molta volatilitat. En unes altres circumstàncies, amb tot el que significa el pas de Putin per al futur, hauríem vist caigudes molt fortes, i fins ara no n’hi ha hagudes. Esperen que Rússia es quedi aquí? Que no hi hagi més sancions occidentals? Probablement, els grans financers que maneguen els fils del món tenen respostes aproximades.

De moment, el que hi ha és el càstig a alguns bancs i persones, i al deute sobirà de Rússia, com també el fre a activar el gasoducte Stream2 que lliga Rússia amb Alemanya. Realment, és molt poca cosa. Fent un pas més enllà, diversos analistes internacionals afirmen que les institucions russes són avui més capaces d’encarar les sancions més limitades que les que hi va haver vuit anys enrere (annexió de Crimea), mentre els bancs estatals russos han reduït la seva exposició als mercats occidentals.

El fet cert és que, d’ençà del 2014, Rússia s’ha diversificat i s’ha allunyat dels bons del Tresor dels Estats Units i del dòlar. Avui l’euro i l’or representen una part més gran de les reserves russes que no els dòlars, segons un informe recent de l’Institut de Finances Internacionals, esmentat per Reuters. Rússia també compta amb algunes defenses macroeconòmiques sòlides, com ara unes abundants reserves de divises de 635.000 milions de dòlars, producte d’uns preus del petroli que s’acosten a 100 dòlars per barril. Aquí cal recordar que el pressupost rus és calculat per a tenir un equilibri amb el petroli a 40 dòlars. Com més alt és el preu, més reserves… i més despesa, sobretot militar, que avui representa el 12% de la despesa pública (al primer exèrcit del món, el dels EUA, és del 7,8%). I respecte al fet de no finançar deute públic, poc mal li poden fer, perquè la relació amb el PIB –que a l’estat espanyol voreja el 120%– allà tot just és del 18%. És a dir, que en tenen poc.

De moment, és encara molt aviat per a parlar de conseqüències. Només hi ha hagut les reaccions immediates, normals en aquestes circumstàncies perquè Rússia és qui és en els mercats de les primeres matèries. Cal un recordatori. Rússia és un pes pesant en aquest món: és el primer exportador mundial en gas natural, pal·ladi i alumini i, conjuntament amb Ucraïna, de blat. I és el segon en petroli, per exemple. Els mercats ja s’han bellugat. El petroli ha vorejat els 100 dòlars/barril, des dels 69 del desembre, si bé és cert que ahir i avui ha baixat, igual que el gas, que havia pujat d’un 30% del desembre ençà. El blat, en canvi, ha pujat d’un 25% des del setembre, l’alumini un 28% del desembre, el níquel un 45% de l’octubre i el pal·ladi un 35% en un mes. Són respostes dels mercats, momentànies i en compàs d’espera, però que ja van afectant moltes empreses de casa nostra i d’arreu.

Les repercussions que anirem trobant a la vida real dependran de com es desenvolupi la invasió. I hi ha unes quantes hipòtesis cabdals. Per exemple, no serà igual si els soldats de Rússia es queden a la frontera o ataquen la resta del Donbass que si arriben a Kíev, la capital ucraïnesa; si la guerra dura uns quants dies o si dura mesos; si finalment occident imposa unes sancions o unes altres… I també caldrà veure quina serà la resposta addicional de Putin, si respon tot retenint subministraments de gas, que són primordials per a Europa, o llançant atacs cibernètics a tort i dret.

D’aquestes hipòtesis, ara com ara, podem agafar-ne qualsevol. Totes són possibles. La por que hi ha és que, només amb l’amenaça existent, l’encariment de productes bàsics ja és un fet. En realitat, plou sobre mullat. I això sí que ens pot afectar negativament, en uns moments en què tenim una inflació superior al 6% i la subjacent (general menys energia i aliments no elaborats) en el 2,4%… i enfilant-se ràpidament. La inflació ens empobreix, perquè fa baixar el poder adquisitiu, però alhora neguiteja com més va més els bancs centrals –que són a punt d’apujar tipus d’interès, al març–, la Reserva Federal i en stand-by el BCE. I no estem preparats per a pujades de tipus, enmig de la recuperació de l’activitat.

El problema és com castigar econòmicament de manera seriosa Rússia. Hi ha molts autors que no veuen que la via de les sancions sigui operativa, perquè en molts casos pot haver-hi un efecte bumerang perillós per a Europa. Pensem en països com ara Eslovàquia o els països bàltics, on la quota del gas rus és del 100%. O del 80% a Polònia, del 65% a Àustria, del 37% a Alemanya i Itàlia… i la substitució automàtica no és tan fàcil. És evident que hi hauria una pujada del preu del gas important, si es tanca l’aixeta russa. I un augment del preu del barril de petroli i, per tant, de la gasolina, en cas d’embargament contra Moscou, per esmentar només dos casos.

Em va fer gràcia llegir fa pocs dies què deia l’economista francès Thomas Piketty, en una columna de Le Monde, sobre què caldria fer amb els càstigs a les persones. “Sancionar unes desenes de personatges de l’entorn de Putin i de la Duma no implica res pràctic. Ni tampoc aplicar alguna sanció que afecti encara més una població ja molt empobrida. Per ser realment efectives, les sancions haurien d’anar adreçades directament als 20.000 multimilionaris russos que hi ha, segons les últimes dades de què disposo. Així no es faria mal a la població, que no en té cap culpa, perquè aquests rics representen només el 0,02% de la població adulta russa. Estic segur que aquesta gent sí que faria pressió sobre Putin, si els toquessin les seves inversions, gairebé en un 75% materialitzades en el mercat immobiliari i a occident. Ara, això requeriria una mena de registre d’identificació fiscal de multimilionaris internacionals a cada país.” I afirmava seguidament que no seria gens complicat de fer, si bé “això occident no ho voldria fer, perquè també aflorarien un feix dels nostres ciutadans més rics”.

I, finalment, la possible afectació directa en una hipòtesi dolenta, cal dir que per a nosaltres no seria important. Insisteixo amb el mot “directa”. I això perquè la relació de Catalunya amb Rússia, quant a exportacions, és reduïda. Tot i que han augmentat d’un 14,6% en l’acumulat gener-novembre del 2021 respecte del mateix període del 2020 (havien caigut d’un 20% el 2020), fins a 608,5 milions d’euros, encara no han recuperat els nivells previs a la pandèmia. A més, sembla evident que tenen un pes molt minso dins el total: concretament, enguany, d’un 0,8%. Això no vol dir que deixin d’afectar un nombre determinat d’empreses.

Segons dades d’Acció, actualment hi ha 1.802 empreses catalanes que exporten a Rússia; d’aquestes, 670 hi exporten regularment (aquests darrers quatre anys de manera consecutiva). Els principals productes de les exportacions catalanes cap a Rússia en el període gener-novembre del 2021 va ser peces de vestir (25,8% del total), maquinària (13,1%) i productes de perfumeria i cosmètica (7,9%). I, evidentment, també pot afectar els turistes que, malgrat que són sols un 4%, són gent que gasta molt.

En definitiva, som en uns dies de molts nervis arran de la situació més complexa que afronta Europa de dècades ençà. D’allò que faci Putin i de les reaccions dels occidentals depèn que descarrili o no la recuperació postpandèmica. Cal tocar ferro i esperar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes