La primera ministra del Bangladeix diu a Bachelet que els rohingya han d’anar a Birmània

La situació actual a l'altra banda de la frontera no és l'adequada per a tornar, segons Bachelet

VilaWeb
Redacció
17.08.2022 - 20:03
Actualització: 17.08.2022 - 22:25

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La primera ministra del Bangladeix, Sheikh Hasina, ha traslladat a l’Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, durant la visita a Daca que els refugiats de la minoria ètnica rohingya havien d’anar a Birmània.

Arran d’aquesta proposta, Bachelet ha assenyalat que la situació actual a l’altra banda de la frontera no era l’adequada per als retorns. “La repatriació sempre s’ha de fer de manera voluntària i digna, tan sols quan hi hagi condicions segures i sostenibles a Birmània. […] Em preocupa molt l’augment de la retòrica anti-rohingya al Bangladeix, els estereotips i els bocs expiatoris com a font de delinqüència i més problemes. Em preocupa especialment que un context pre-electoral, combinat amb dificultats i incerteses econòmiques, signifiqui més discurs d’odi contra aquestes comunitats vulnerables”, ha indicat avui Bachelet.

D’aquesta manera, ha instat el govern del Bangladeix i tots els actors que estiguin atents a aquesta retòrica perjudicial, per contrarestar activament la informació errònia amb fets i per fomentar l’entesa amb les comunitats amfitriones. Bachelet també ha fet una crida a les autoritats bangladeixianes per a crear oportunitats d’educació i ocupació al campament rohingya de Cox Bazar, al Bangladeix, lloc que va visitar aquesta setmana, on es va reunir amb dirigents religiosos i amb grups de dones i joves.

En la visita a Cox Bazar, un grup de refugiats van instar Bachelet a involucrar-se per proporcionar les condicions favorables a Birmània que permetin la seva repatriació. Khin Maung, cap de la joventut rohingya, va criticar la manca d’actuació per part de la institució. “L’ONU ho fa tan bé com pot per donar-vos suport. Continuarem fent-ho”, va dir Bachelet. “Hem de bregar amb les arrels profundes del problema i assegurar-nos que puguin tornar a Birmània quan hi hagi les condicions per a la seguretat i el retorn voluntari”, va afegir.

Així mateix, ha explicat a Hasina que si no es garantia a la minoria rohingya l’accés a un habitatge segur a Birmània, el seu retorn podia causar violacions de drets humans. Durant la trobada amb la primera ministra del Bangladeix, totes dues han discutit més afers actuals, com ara la pandèmia de la covid i les sancions internacionals contra Rússia per la guerra d’Ucraïna, cosa que ha creat una crisi mundial.

“El Bangladeix ha de trampejar aquestes tempestes que s’han combinat amb particular intensitat i colpegen més durament els més marginats i exclosos. Aquests inclouen, especialment, dones, treballadors informals, venedors ambulants, minories, persones amb discapacitat, nens i migrants”, ha dit Bachelet. Sobre això, ha posat el focus en l’impacte com més va més profund del canvi climàtic i la degradació ambiental, que avui constitueix el risc més gran per als drets humans, segons un comunicat de l’Oficina de l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans.

“Fins a dos terços dels bangladeixians estan involucrats en activitats agrícoles d’alguna manera, i les dones són la meitat dels que treballen al sector”, ha dit, i ha afegit que tres quartes parts de la població vivia en àrees rurals vulnerables.

“El Banc Mundial estima que el Bangladeix pot tenir gairebé vint milions de migrants climàtics interns per al 2050, cosa que correspon a aproximadament el 12% de la població total del país o la població total del meu propi país d’origen, Xile”, ha advertit. Finalment, ha recordat que l’asil rohingya al Bangladeix no tan sols tenia un impacte econòmic negatiu, sinó també ambiental.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes