28.12.2024 - 21:40
The Washington Post · Christian Shepherd
Les autoritats xineses han tirat endavant amb els plans per a construir un seguit de preses hidroelèctriques enormes –incloent-hi la que es creu que serà la més gran del món quan sigui acabada– en un congost de l’Himàlaia tres voltes més profund que el Gran Canyó (EUA), tot i les objeccions de grups tibetans de drets humans i del govern indi.
Dimecres, Pequín va donar el vist-i-plau definitiu als plans per a construir una presa en el curs inferior del riu Yarlung Tsangpo –que flueix del Tibet a l’Índia i el Bangladeix– segons que ha informat Xinhua, l’agència estatal de notícies xinesa.
El projecte serà “un pas de gegant en la transició del país cap a una energia verda i sostenible”, segons l’article de Xinhua, que afegeix que la presa “aportarà felicitat i seguretat a tots els grups ètnics del Tibet”.
L’article de Xinhua no informa de l’emplaçament exacte de la presa, de la data de començament ni de l’escala del projecte. Tampoc no explica com els constructors tenen previst de resoldre els greus problemes d’enginyeria que implica construir una presa en el riu més alt del món on passa pel congost més extens del planeta, que en alguns punts arriba als 5.200 metres de profunditat.
Pequín fa temps que considera que el riu, que es precipita a gairebé 45.000 metres de profunditat per 310 quilòmetres de congosts escarpats, és una font potencial d’energia renovable sense explotar. El projecte es va incloure en el darrer pla quinquennal de desenvolupament econòmic del Partit Comunista Xinès, publicat el 2021.
Segons una estimació de l’Oficina de Recursos Hídrics de Chongyi, la producció potencial d’energia hidroelèctrica triplica la de la presa de les Tres Gorges, que conté la central de producció d’energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada. El cost total del projecte podria ascendir a un miler de milions de iuans, l’equivalent a uns 130.000 milions d’euros.
El projecte forma part de la llarga llista de projectes d’infrastructures que es duen a terme a l’altiplà tibetà sota la direcció del govern xinès. L’objectiu de Pequín és cercar noves fonts d’energia riu amunt, més enllà del tram inferior del riu Iang-Tsé, el potencial energètic del qual ja es considera exhaurit.
Si tira endavant, la construcció de la presa amenaça de fer revifar una disputa fronterera amb l’Índia que tot just semblava començar a apaivagar-se. A l’Índia, el Yarlung Tsangpo es coneix com a Brahmaputra i travessa l’estat d’Arunachal Pradesh, que la Xina reclama com a territori propi.
En resposta de les preocupacions de Nova Delhi sobre el projecte, el Ministeri d’Afers Estrangers xinès va afirmar el 2020 que tenia un “dret legítim” a construir la presa, i que el projecte tenia en compte plenament les repercussions que la presa tindria en els trams inferiors del riu.
La Xina i l’Índia feia quatre anys que mantenien en una disputa fronterera que no es va resoldre fins a l’octubre, just abans d’una reunió entre el primer ministre indi, Narendra Modi, i el president xinès, Xi Jinping, després de l’acord sobre el patrullatge a les regions frontereres en disputa.
Segons que explica Amit Ranjan, investigador de l’Institut d’Estudis Sud-asiàtics a la Universitat Nacional de Singapur, aquest desglaç diplomàtic encara no s’ha traduït en cap intercanvi entre tots dos governs de dades hidrològiques, que són crucials per a evitar possibles tensions sobre nous projectes hidroelèctrics.
“Ara hi ha una certa sintonia entre l’Índia i la Xina, i aquestes qüestions s’haurien de poder resoldre amb rapidesa si les relacions són bones”, diu Ranjan. Tanmateix, precisa que l’acord per a compartir dades sobre nivells d’aigua i precipitacions va caducar el 2023 i que encara no se n’ha anunciat la renovació.
Els grups de drets humans també han alertat que aquestes preses alterarien dràsticament el paisatge natural del Tibet, malmetrien els fràgils ecosistemes de la regió i desplaçarien les comunitats locals.
Aquest febrer, les comunitats tibetanes van protagonitzar a Kamtok, una àrea remota situada a la frontera entre el Tibet i la província de Sichuan, una escena poc comuna a la regió: un seguit de protestes públiques contra la construcció d’una presa que, segons els grups de drets humans locals, inundarà sis monestirs budistes, alguns dels quals contenen pintures murals que daten del segle XVI pel cap baix.
“Per primera vegada, la construcció de preses a la Xina malmet paisatges que, fins fa poc, es trobaven entre els hàbitats menys alterats per l’activitat humana de la Terra”, escrigué aquest maig en un informe Tibet Watch, una organització sense ànim de lucre amb seu a Londres.
Als investigadors xinesos també els preocupa la possibilitat que una obra d’enginyeria d’aquesta magnitud, més encara a l’escarpat i estret congost del Yarlung Tsangpo, pugui augmentar la freqüència de les esllavissades en una zona particularment propensa als terratrèmols.
Encara que la presa es construeixi específicament per resistir l’activitat sísmica a la zona, “les esllavissades i els fluxos de llot i roca causats pels terratrèmols són sovint incontrolables, i seran una gran amenaça per al projecte”, advertí el 2022 un enginyer de l’oficina geològica de la província de Sichuan.
Pei-Lin Wu, de Taipei estant, ha contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
