Mas d'Enric

—Mohamed (M): Escolta Yasmina…
—Yasmina (Y): Digues.
—M: Ara mateix ha vingut el psicòleg i em diu que m’ingressaran al 93 [article del reglament penitenciari que regula l’aïllament]. I les actes, la meitat són mentida! Jo m’he intentat penjar i no ho posa a l’acta, que m’he penjat. Quan em porten a la cambra, Yasmina, es veu com em tallen del coll el que tenia penjat, els cordons, i hi ha molts funcionaris que tapaven la càmera amb escuts. I jo no vull denunciar Yasmina, no vull anar de ‘cunda’ [trasllat]. M’han amenaçat, m’han dit que estic a la llista negra per anar de ‘cunda’. Em tenen sense tele, l’MP3 no me’l volen donar, m’estan putejant…’

Qui parla és Mohamed Choulli el Hosni, té trenta anys i és pres des de fa una dècada, condemnat per atracaments. Nascut al Marroc, d’àvia barcelonina, El Hosni ha viscut i s’ha criat a Catalunya d’ençà que tenia dos anys, quan la seva mare va traslladar-se a Barcelona. Actualment és al Mas d’Enric, però ha passat per Quatre Camins, Brians 1, Brians 2 i els Lledoners abans d’acabar al centre del Catllar.

Dilluns passat, el Centre Irídia va presentar una denúncia a la fiscalia de Tarragona en nom seu en què acusa funcionaris de la presó de presumptes delictes de lesions, amenaces i coaccions. ‘Segons que se’ns ha transmès, el Sr. Choulli va ser víctima de maltractament dels funcionaris del Centre Penitenciari en el qual es troba internat, durant el cap de setmana del 30 i 31 de maig’, diu la denúncia, i demana que s’obrin diligències d’investigació.

A la queixa interposada al Síndic de Greuges per la seva germana, Yasmina El Hosni, s’explica que una funcionària entra mòbils a la presó per als interns, i que va negar l’accés a un telèfon al seu germà. També s’exposa que ell va rebel·lar-se contra una situació que considerava injusta i que, aleshores, ella va començar a amenaçar-lo de separar-lo de la seva parella, una interna del mòdul de dones. La situació ha arribat a tal extrem que hi ha hagut un intent de suïcidi penjant-se amb un llençol que segons la versió del mateix pres no s’ha fet constar a l’acta que va obrir-se per l’incident, però sí en la comunicació enviada al Departament de Justícia. Fa temps que a El Hosni se li aplica el protocol antisuïcidis. Segons la seva germana, està diagnosticat per un psiquiatre.

‘Va estar tres dies amb les mans i els peus immobilitzats, li han fet mal a l’ull, li han trencat una costella…’, explica la seva germana a VilaWeb, cosa que també consta al Departament de Justícia arran d’una comunicació de la seva defensa. Ha decidit de fer públic el cas perquè El Hosni ha estat molts anys en règim d’aïllament. ‘Això no és Guantánamo. Com rehabilitaràs una persona que està aïllada tant temps i que sovint els immobilitzen? Si no serveix per a la causa del meu germà, que serveixi per a altres casos. Que el govern vegi que això passa aquí a Catalunya i que això no pot ser. Les presons es pinten molt diferents a la televisió de com són en realitat’, diu. També desvincula la majoria del col·lectiu dels funcionaris de les presons de la situació del seu germà, però demana a les autoritats que esclareixin els fets i garanteixin els drets dels presos.

Segons Yasmina, el seu germà és una persona complicada, però remarca que això no vol dir que no s’hagin de respectar tots els seus drets com a pres: ‘Volen presos submisos, ell quan veu una injustícia es queixa i aixeca la veu, i llavors el castiguen.’ Diu que ha estat en aïllament, que l’han deixat sense activitats i que l’han provocat per intentar que perdés la calma quan tenia un permís per revocar-li, situacions que s’han produït els últims anys. ‘Vaig parlar amb el director de la presó i va negar que hagués estat en aïllament, però al final va reconèixer que havia estat deu hores immobilitzat, tot i que el meu germà diu que va estar-hi tres dies’, explica.

Presumptes coaccions perquè no expliqués res

El Hosni volia capgirar la situació i va contactar el Síndic de Greuges i el Departament de Justícia per explicar-los el que li passava. El Síndic va moure’s ràpidament i va organitzar una videoconferència amb el pres. Però, sorprenentment, no va explicar res de tot això. Va dir que no hi havia cap problema. Al cap d’uns dies, però, l’intern relatava una situació ben diferent a la seva germana en una conversa telefònica que ella va enregistrar. Hi deia que va ser coaccionat per a no explicar res i que dos funcionaris el vigilaven.

Al mateix temps, el 4 de juny el pres va rebre la visita de dues advocades d’Irídia. En la conversa a través del vidre, va explicar-los que havia patit maltractaments aquell cap de setmana passat de maig, i els advocats van veure un parell de marques de lesions que tenia. El presoner ha denunciat a la fiscalia que els funcionaris van obligar-lo a retractar-se i signar documentació en què renunciava a l’ajuda d’Irídia, del Sirecovi i del Síndic de Greuges sota l’amenaça que l’agredirien a la cel·la i que el traslladarien de presó, separant-lo així de la seva parella, internada al mòdul de dones. La denúncia també recull que va ser coaccionat per a no explicar la seva situació amb llibertat al Síndic de Greuges a la videoconferència, cosa que vulnera la confidencialitat de les comunicacions.

Aquests fets els explicava a la seva germana en una conversa telefònica desesperada.

—Yasmina (Y): Però tu has signat aquest paper?
—Mohamed (M): Yasmina, han vingut aquest matí i m’han dit que o signava això o me n’anava de ‘cunda’ i et quedes sense dona. I jo he fet estratègia, he signat, sí, no vull que em vinguin a veure ni res. Però això és només estratègia, saps? Perquè m’han dit que si no ho feia, entrarien, em clavarien una pallissa, aniria de ‘cunda’ i em quedaria sense la meva dona, entens?
—Y: I aquest matí què ha passat, que m’ha trucat un noi i m’ha dit que t’havien despullat i t’havien pegat?
—M: El noi t’ha dit això perquè jo no volia signar, al principi, saps? I després dic d’acord, signaré. Ha vingut un a fer videotrucada amb mi, Yasmina, i li he dit que no, que no m’han pegat mai ni res, perquè estaven els guàrdies allà, saps? Estaven els guàrdies al costat i he dit que no m’havien pegat. Ha vingut una noia d’Irídia amb un altre, Alejandro [membre del Sirecovi], i m’han vist els cops i tot. Han vingut a comunicar-se, ara mateix [al locutori].

[…]

—M: Els cops, m’ha vist els ulls, tot, tot. Les costelles. Jo no podia fer res. Va venir un per videotrucada que era del Síndic [de Greuges]. Saps? I no podia dir res. Estaven els guàrdies allà. Sí, sí, m’han tractat bé i no m’han fet res. Però quan ha vingut ara aquesta advocada, que és amiga de l’Alejandro…
—Y: Sí, jo l’havia escrit ara però no m’havia contestat encara.
—M: Jo li he dit, miri senyoreta, farem una estratègia. Ara quan acabem la conversa, i li he donat l’acta també, i li he dit quan ens acomiadem i diré que no vull parlar amb tu ni res, perquè si no ja saps, oi? Aquells són els meus germans, són els meus germans…

El Síndic i Justícia, pendents del cas

Les denúncies de situacions de maltractament a les presons catalanes no són noves. El cas d’El Hosni no és aïllat, i obliga les administracions a reaccionar en veient una situació urgent. ‘Ens vam interessar per aquest cas arran que l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans ens contactés i vam demanar la videoconferència amb ell. Un assessor diu que no hi havia funcionaris amb ell [a la videoconferència], però això no vol dir que no l’haguessin pogut coaccionar abans’, explica Jaume Saura, adjunt al Síndic de Greuges. El Departament de Justícia investiga les queixes i denúncies dels interns, però no dóna dades ni fa comentaris sobre aquesta mena de situacions mentre hi ha procediments oberts i jutjats.

Anualment, el Síndic rep una vintena de queixes de maltractament a les presons catalanes, però moltes acaben en res per falta de proves. ‘No podem fer res, més enllà que es posin més càmeres i que les comunicacions siguin més curoses, i que hi hagi més informes mèdics per a documentar possibles lesions’, diu. El Síndic ha demanat informació, la fitxa del presoner i imatges de les càmeres del Mas d’Enric per estudiar el cas.

El Hosni va participar el 2017 com a testimoni al Grup de Treball sobre el Règim d’Aïllament dels Departaments Especials de Règim Tancat (GTDERT) al Parlament de Catalunya i va demanar una protecció especial per a no patir represàlies, però no li van donar, segons el Sirecovi.

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.