El dimecres 29 d’abril de 2026, unes quantes poblacions de la Vall d’Albaida i la Costera registraren una sèrie sísmica que va començar a les 05.18. Durant un interval de tres hores i mitja, es comptabilitzaren 14 esdeveniments de baixa magnitud, entre els quals va destacar el sisme de les 08.23, amb una magnitud de 3,5. A causa de la seua escassa profunditat, fou percebut àmpliament per la població local.

La sismicitat és habitual al territori

Aquests episodis són recurrents en aquesta zona. La Xarxa Sísmica valenciana (SISCOVA) registra més de 500 terratrèmols cada any.

Afortunadament, la majoria són de magnitud reduïda, com els ocorreguts fa uns dies a Ontinyent. Tot i que l’esdeveniment de magnitud 3,5 va causar inquietud, d’una perspectiva sismològica es considera un esdeveniment menor. Per dimensionar aquesta xifra, cal entendre la naturalesa logarítmica de l’escala de magnitud. Un increment d’una unitat en l’escala (per exemple, de 3 a 4) equival a alliberar aproximadament 32 vegades més energia. Com a dada comparativa, el terratrèmol d’Ontinyent (M 3,5) va alliberar una energia unes 300 vegades inferior a la del sisme de Lorca del 2011 (M 5,2).

Entendre per què es produeixen terratrèmols al País Valencià

Vivim en un límit de plaques actiu. Les plaques tectòniques d’Euràsia i Núbia (Àfrica) s’aproximen a una velocitat de 5 mil·límetres l’any. Aquest acostament continu de plaques genera esforços i tensions enormes en les roques que s’acumulen en fractures o falles. Cada cert temps, aquestes falles es desplacen bruscament i produeixen terratrèmols.

Aquests 5 mil·límetres l’any es distribueixen en una àmplia zona que abasta des del nord d’Àfrica fins al sud de la península ibèrica. Gràcies a això, les falles de la nostra regió tenen una velocitat molt lenta.

Les nostres xarxes geodèsiques indiquen que les falles més ràpides del País Valencià són les del Baix Segura i Crevillent (ambdues, al sud), amb velocitats al voltant de 0,5 mil·límetres l’any. Com a referència, la famosa falla de San Andrés a Califòrnia (Estats Units) té una velocitat mitjana d’uns 30 mil·límetres l’any. Al Japó, les plaques s’aproximen a velocitats entre 80 mil·límetres l’any i 90. I el rècord al nostre planeta es troba a Tonga, al Pacífic, on les plaques tenen velocitats relatives de 240 mil·límetres cada any.

Memòria històrica i perillositat sísmica

La nostra regió té una activitat tectònica moderada, caracteritzada per terratrèmols de magnitud reduïda. No obstant això, ocasionalment s’han produït terratrèmols de més magnitud que han tingut conseqüències catastròfiques.

Entre aquests esdeveniments destaquen, per exemple, els de Tavernes de la Valldigna (1396), Alcoi (1620), Muro d’Alcoi (1644) i Estubeny (1748), tots relativament a prop d’Ontinyent.

Aquests esdeveniments, malauradament, causaren víctimes mortals i danys materials molt significatius en la seua època. A més, cal no oblidar que al Baix Segura es produí el 1829 el terratrèmol de Torrevella de magnitud 6,5, que assolí una intensitat de grau 4-5. Va ser un dels dos terratrèmols de més magnitud que s’han produït a la península ibèrica aquests darrers segles.

La clau és la prevenció

Atès que la ciència actual no permet la predicció sísmica (determinar amb exactitud data, lloc i magnitud d’un esdeveniment futur), l’enfocament ha de centrar-se en la prevenció i la mitigació. El nombre de víctimes i els danys materials de terratrèmols de característiques semblants varia considerablement segons el país on passen.

En un territori com el nostre, amb un creixement continuat de la població, és imprescindible treballar en la prevenció perquè la nostra societat siga menys vulnerable davant d’aquests esdeveniments sísmics.

Cal actuar a diverses escales i en diferents fronts. Algunes actuacions estratègiques són: donar suport a la investigació per millorar el coneixement de l’activitat sísmica i de les falles del nostre territori; garantir la construcció dels nostres edificis amb un disseny sismoresistent, a més de desenvolupar estratègies a mitjà i llarg termini per millorar la resistència dels habitatges més antics i dels edificis històrics, sense oblidar els elements no estructurals de les façanes, que en terratrèmols de magnitud moderada causen danys importants.

També és important treballar en la gestió d’emergències mitjançant una formació contínua dels cossos de bombers, seguretat i sanitaris, i impulsar simulacres periòdics. Finalment, és clau difondre entre la ciutadania mesures d’autoprotecció per a fomentar una societat més resilient.

En resum, en el futur, al nostre territori valencià es continuaran produint centenars de terratrèmols de magnitud reduïda cada any i també, de manera molt ocasional, alguns esdeveniments de més magnitud.

Actualment, disposem de prou coneixements científics i de la tecnologia necessària per a reduir dràsticament les conseqüències dels terratrèmols de màxima magnitud que puguen produir-se al nostre territori. Treballem per aconseguir una societat menys vulnerable.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

Pedro Alfaro és professor de Geologia de la UA, coordinador científic de la Xarxa Sísmica de la Comunitat Valenciana (SISCOVA), a la Universitat d’Alacant.