Els Premis el Temps de les Arts reconeixen la creativitat i el talent dels Països Catalans

  • Les propostes guanyadores s'han fet públiques en un film que s'ha emès avui a les 22.00 per À Punt, TV3, IB3, Televisió d'Andorra i Televisió de l'Alguer

VilaWeb
Redacció
29.11.2022 - 23:00
Actualització: 29.11.2022 - 23:12

Els Premis el Temps de les Arts, la iniciativa per a reconèixer el talent de nous creadors i estimular la innovació artística i cultural de tots els Països Catalans, ja té els guanyadors d’enguany. Són set, i s’han fet públics avui a les 22.00 amb un film dirigit per Lluís Danés que s’ha emès per À Punt, TV3, IB3, Televisió d’Andorra i Televisió de l’Alguer. El film s’ha rodat a la Llotja de Barcelona, un espai de gran valor simbòlic per l’esperit d’intercanvi i d’obertura a la Mediterrània. Tot seguit podeu consultar tots els guanyadors.

Premi d’Arts Visuals

El principal guardó al premi d’Arts Visuals s’ha atorgat al grafit Fashion Victims, presentat per ESCIF. Segons el jurat, és un projecte independent de creació en l’espai molt ben formalitzat i equilibrat entre la idea i la forma. També s’ha lliurat un primer accèssit a Abans el llenguatge, de Nora Ancarola i Aida Boix, i dos més a Passenger tales, de Núria Prieto, i Cel·luloide despentinat, d’Antoni Pinet.

Premi de Música Clàssica

Pel que fa al premi de Música Clàssica, el guanyador és el projecte Carneriana, presentat per David Alegret i Rubén Fernández. El jurat n’ha destacat la qualitat de la música i dels intèrprets i la manera de vestir. Breaking Bach, de Carles Marigó, ha obtingut el primer accèssit, i Robert Gerhard: vocal folksongs, el segon.

Premi de Música Popular

En la categoria de Música Popular, el jurat ha optat per premiar l’àlbum La mida, d’Anna Andreu i Marina Arrufat. Considera que l’obra és mereixedora del principal premi per la trajectòria d’una artista que amb dos discs publicats ja ha estat capaç de crear un repertori interessant en què es destaquen la qualitat vocàlica i la personalitat del fraseig. N340, de David Carboneras, i Rap d’arrel, de Tesa, han aconseguit el primer i segon accèssits, respectivament. 

Premi d’Arts Escèniques

En Arts Escèniques, el projecte distingit és Ciutat dormitori, de Contenidos Superfluos, que presenta en forma de film un recorregut pel cementiri de Montjuïc per a conèixer millor la idiosincràsia de la ciutat i els habitants. La mala dicció, de l’Associació Artística Indi Gest (primer accèssit), El gegant del pi, d’Amici Miei Produccions (segon accèssit) i Sabates Noves, de Tian Gombau-L’Home Dibuixat (segon accèssit), han estat les altres propostes destacades.

Premi d’Arquitectura

En Arquitectura, la primera opció del jurat ha estat el Jardí Portàtil: Arca de convivència de Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño. Un enginyós espai mòbil per a combatre les emissions de CO2. “Un òrgan mòbil i funcional que alberga tota una sèrie d’espècies botàniques”, han explicat. El jurat també ha atorgat un primer accèssit a l’Escola Arimunani, d’Aulets Arquitectes i Aixopluc Architectures, i un segon per a l’Escola la Mar Bella, de Sumo Arquitectes. 

Premi de Patrimoni

La categoria de Patrimoni ha distingit el Festival a Cel Obert, presentat per l’Associació a Cel Obert, un projecte amb un seguit d’espais arquitectònics com a escenaris per a creacions artístiques contemporànies i que combina art temporal i represa de paisatges oblidats. El primer accèssit ha estat per a “Càntut, cançons de tradició oral”, d’Alter Sinergies, i els segons accèssits els han atorgats a “Els català, fotògrafs d’un segle”, presentat pel Museu d’Història de Catalunya i l’Arxiu Nacional de Catalunya. S’hi ha inclòs també una menció especial a El rescat de l’Illa, presentat per l’Ajuntament d’Alzira.

Premi de Cinema Experimental

Finalment, en la categoria de Cinema Experimental, que era la gran novetat d’enguany, l’audiovisual guanyador ha estat per a Brutal Moods, de Marta Bisbal Torres, una profunda investigació sobre el brutalisme, un moviment arquitectònic vigent entre l’any 1950 i 1970. Brutal Moods vol fer visible l’impacte que l’arquitectura pot arribar a causar sobre l’individu. Solatge, el musical, de Palmer i Duelo (primer accèssit) i El vent que ens mou, de Pere Puigber (segon accèssit), han estat les altres propostes distingides.

Els creadors i projectes guardonats han rebut un Gra de sorra, obra dissenyada per l’artista Perejaume, i una remuneració econòmica de 3.000 euros. Tots els projectes es podran veure i consultar a la web oficial dels premis.

El programa d’enguany ha mostrat tot un repertori únic de la cultura popular catalana que pretén annexar els orígens més comuns de la música d’arrels amb el nostre present. En l’apartat musical hi han participat, entre més artistes, Lluís Llach, Xavi Lloses, Roger Mas, Núria Andorrà, el Quartet Brossa, Alidé Sans, Gemma  Humet, Maxime Cayuela, Franca Masu, Enric Bartomeu, Mar  Grimal, la Coral Smiling i la ballarina Laura Marçal. I també unes quantes manifestacions populars que formen part de l’imaginari col·lectiu dels Països Catalans, com ara la Nova Muixeranga d’Algemesí, el Misteri d’Elx, els Diables de Caldes d’Estrac, la Dansa de la Mort de Verges, la Festa de l’Ós de Sant Llorenç de Cerdans, el Jaleo de Ciutadella i els Basterons de Lleida. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any