07.03.2025 - 08:42
Un any més, l’Auditori de Girona s’ha vestit de gala per acollir els premis Enderrock –enguany, els 27ns–, que s’han fet aquesta nit. Abans de començar, per la catifa vermella van desfilar-hi músics, cantants, productors i influenciadors com Judit Neddermann, Svetlana, Al·lèrgiques al Pol·len, Fades, Figa Flawas, Maria Jaume, Sopa de Cabra i Maria Hein. Enguany, van trobar-se a faltar artistes com ara The Tyets, Oques Grasses, Julieta i Mushka, alguns perquè no volien que els acaparessin els mitjans. No és estrany, tenint en compte que van ser els grans guanyadors de la nit: Oques Grasses van obtenir quatre guardons, Figa Flawas, tres i Mushka dos. Aquesta darrera va arribar a la gala amb un àlbum nou que promet moltes nominacions per als Enderrock de l’any que ve: la setmana passada va publicar un àlbum, Nova Bossa, tan sols un any després de SexySensible, el seu primer disc. Malgrat tot, The Tyets, tot i no haver-se endut premis enguany (l’any passat van ser els grans guanyadors, amb cinc guardons), han estat una de les grans sorpreses de la nit amb una proposta molt allunyada del que havien fet fins ara. En la presentació en directe de “A fora plou”, el primer avançament del que serà el seu nou disc, Cafè pels més cafeteros, han substituït l’autotune per les guitarres, i van acompanyats amb banda.
Per tercer any consecutiu, els comunicadors Alba Riera i Andreu Juanola van ser els presentadors de gala, enguany amb un nou guionista, Manel Vidal, que va donar-hi el seu toc d’humor àcid.
Lildami, amb la Black Music Big Band, van inaugurar la festa amb la interpretació de “A contracorrent”. L’actuació va donar pas a la primera part de gala, dedicada al lliurament dels premis de la crítica, que van saber-se ja fa setmanes. El primer guardó va ser per al productor i teclista d’Oques Grasses, Joan Borràs, com a millor productor. Borràs no va poder recollir-lo presencialment, però va deixar una nota escrita en què agraïa als companys la feina feta i l’acompanyament en la seva carrera. El segon premi de la crítica va per al millor disc en llengua no catalana a Kairo, que va ser atorgat al senegalès Momi Maiga, resident de Salt (Gironès). En el seu discurs, Maiga va agrair a Catalunya “per haver abraçat” la seva música, cantada en les seves llengües maternes, mandenkà i wolof.
Tot seguit, el grup de punk experimental de Girona, Minbús Intergal·làctic –coneguts també per “Minibusers”–, van presentar el premi a millor disc de rock de l’any. Ha estat la primera vegada que s’ha lliurat aquest premi, i en van ser guanyadors els osonencs Dan Peralbo i el Comboi, amb el seu disc homònim. Van ser els dos grups que es van acostar més a un autèntic moment d’estrelles del rock, sobretot per l’estètica, especialment els gironins, que van pujar a l’escenari amb ulleres de sol i cridant.
L’aranesa Alidé Sans va lliurar el premi de la crítica a millor disc de cançó d’autor, que va ser per Cançons de rebost, de Mar Pujol. Pujol va recitar uns dels millors discursos de la nit, en què va reivindicar el fet de “ser rural”. “Ser rural no és ser exòtica, és una forma d’existir”, va dir. També va criticar la gent que va al seu poble, Prats de Lluçanès a “respirar aire fresc”. “No és tan fresc, tenim el senyor Tarradellas contaminant-nos els camps i no tenim ni una font d’aigua potable”, va criticar enmig d’aplaudiments de suport.
Tarta Relena van recollir telemàticament el premi de la crítica a millor disc de folk per És pregunta. El premi va ser lliurat per Maio, que va aprofitar l’altaveu de la gala per a visibilitzar les persones que pateixen més directament la crisi d’habitatge: els immigrants i la gent en situació econòmica vulnerable. “No som conscients de què suposa posar el cos cada dia davant la policia. Traguem-nos el focus de sobre”, va dir.
Roba Estesa va pujar a l’escenari per lliurar el premi del millor disc de música urbana, però ho van aprofitar per a acomiadar-se dels escenaris després de deu anys de trajectòria, en què no tan sols han posat perspectiva de gènere a la música, sinó que també han obert camí a moltes altres. En el seu discurs, van destacar que elles se’n van, però que les seves cançons es queden. Tot seguit, Mushka i el productor Roots van recollir el premi pel disc SexySensible. Irma Farelo (nom real de Mushka), va mostrar-se tímida tot i ser una de les grans estrelles de la nit.
“I love Barcelona” va ser la cançó que va triar el grup barceloní Svetlana, format per Roc Bacardí i Júlia Díaz, per a presentar el nou EP que publicaran a mitjan mes. El ritme electònic i els sintetizadors van accelerar el ritme de la gala. Amb una posada en escena impecable, vestits de color vermell i amb ballarines amb samarretes de “I love Barcelona”, Svetlana va demostar ser un dels grups més trencadors i crítics del moment. La cançó, de fet, és una crítica ferotge al model de ciutat en què es va convertint la ciutat.
Un dels moments més tendres va ser quan el músic olotí Grabu (Arnau Grabulosa), va lliurar el premi especial del jurat al disc Balla la masurca de Guillem Gisbert. Gisbert va dedicar el premi als seus companys de Manel, “perquè sense ells no hauria acabat mai cap cançó”. Aquest ha estat el primer disc que ha fet sense ells, però, en canvi, ha fitxat músics boníssims i d’edats diferents, com Grabu, que d’ençà d’aquesta primera ronda tot sol li fa els teclats i tantes altres coses.
Llum va atorgar el premi Enderrock al millor disc de pop-rock a Oques Grasses –molt breus en el seu discurs– i ho va aprofitar per demanar més presència de persones queer i dissidents dalt els escenaris i rebent premis.
Tot seguit, la cantant de Felanitx Maria Hein va presentar en primícia “Betta”, un dels avançaments del seu tercer àlbum, Katana, que veurà la llum d’aquí a poc. Hein va fer una de les millors actuacions de la nit, acompanyada per un piano i un cor de cinc persones. Amb aquella veu que recorda Maria del Mar Bonet, va hipnotitzar l’auditori. Hein és una de les artistes a qui caldrà seguir la pista, perquè promet ser una de les cantants amb més projecció del panorama musical català.
Alba Riera i Andreu Juanola aguantaven la gala amb destresa mentre els artistes pujaven i baixaven. Figa Flawas van recollir el premi a millor artista de l’any. Xavier Cartanyà va destacar que l’escena musical catalana és ben viva i va demostrar la bona sintonia i la companyonia dins el sector. “Hi ha caliu, hi ha escena. Si no hi hagués escena, no hi passarien coses, i si no passessin coses, no hi hauria música en català.”
Maria Jaume es va endur el premi a millor disc de l’any per Nostàlgia Airlines, i va dedicar-lo a la seva parella professional i sentimental, Lluís Cabot, que li fa de productor. “Sense ell, no hauria existit aquest fisc.” Tot i que Jaume s’havia preparat un discurs “molt pencat”, va optar pel camí curt i va limitar-se a dir “prou al turisme”. La cantant mallorquina és una de les veus més crítiques de l’escena contra la saturació turística. El seu disc, de fet, va dedicat a la pèrdua de la identitat de Mallorca i l’expropiació d’espais a la gent local. A més, recentment ha publicat amb Fades “Mon Cheri Go Home”, en què diuen textualment “tourists go home”.
Roser Canet, coneguda artísticament per Roserona, va fer la millor interpretació de la nit, amb una qualitat vocal impecable. Amb la cançó “El cos” i “Vull estimar”, avançava els espectadors un tastet de Caro Diario, el seu segon EP que ha sortit precisament aquesta mateixa nit. L’actuació de Júlia Colom també va ser impressionant, cantant “Sa teva barca”.
Premis per votació popular
La petjada de Manel Vidal va fer-se notar especialment en reivindicacions polítiques, sobretot en defensa del català, tot i que tampoc no va voler passar per alt les infiltracions policíaques als moviments independentistes i socials d’arreu dels Països Catalans, o la crítica als grans festivals de música, precisament molt presents a Girona, com ara l’Strenes o el Black Music Festival. La denúncia va donar pas a la segona part de la gala, els premis Enderrock per votació popular, que enguany encapçalaven Figa Flawas i Oques Grasses, amb cinc nominacions cadascun.
Així doncs, el públic va reconèixer el trio Fades, format per Vicenç Calafell, Ferran Pi i Àngel Exojo com a grup revelació, després de trepitjar fort amb el pop festiu i les músiques urbanes de Metallix (Satélite K, 2024). Fades va pronunciar el discurs més valent i punyent de tota la gala, en què van destacar l’augment de l’extrema dreta. “Nosaltres no tenim por, ells ens n’haurien de tenir.” I afegiren: “Alguns, en lloc de veure’ns aquí dalt, ens voldrien en fosses, enterrades. Però avui som aquí perquè la gent ho ha volgut, perquè si depenguéssim de les institucions encara seríem un producte de la perifèria. El públic demana diversitat i noves identitats, i també nous gèneres musicals.” Després d’això i de crits antifeixistes, el públic no va poder evitar d’alçar-se per aplaudir-los.
Per una altra banda, el duet barceloní Alosa, guanyador del Concurs Sons 2024, va ser reconegut amb el millor disc de folk per l’EP Oh lai l’om (autoeditat, 2024), i el grup de punk-rock de Valls Incendi va aconseguir la nova categoria de millor disc de rock pel seu segon àlbum, No ho tornarem a fer (autoeditat, 2024).
El públic també va premiar el debut en català del terrassenc Miki Núñez, La partida (Música Global), considerat millor disc de pop d’autor. Quan va recollir-lo, es va enorgullir d’haver fet el disc en català i d’haver guanyat el premi, atès que l’any passat va guanyar-lo en la categoria de llengua no catalana, i va prometre que “això no tornaria a passar”. El millor disc en llengua no catalana va ser per al popular duet de Cornellà de Llobregat Estopa i el seu nou disc Estopía (Sony Music), que també inclou el seu primer tema cantat en català, “La rumba del Pescaílla”. En el seu discurs, Estopa van voler reivindicar-se com a catalans. “Ens sentim molt catalans, eh?”, deixaven anar des de dalt l’escenari.
Finalment, també va atorgar-se el setè premi Xesco Boix de votació popular al millor disc per a públic familiar a Potes enlaire! (U98 Music, 2024) del Pot Petit.
Un dels moments més emotius de la gala, com sempre, va ser el moment de l’obituari. Mentre a l’escenari es projectaven fotografies en blanc i negre de personalitats del món de la cultura mortes aquest darrer any, Momi Maiga i Judit Neddermann donaven pas a la part final de la gala amb una actuació impecable en què es combinava la veu de Neddermann amb el so de la Kora de Maiga en la cançó “Shaliss”.
Llista completa de guanyadors
Premis Enderrock 2025 de la crítica:
Millor disc de l’any:
Maria Jaume – Nostàlgia Airlines (Bankrobber)
Millor artista de l’any:
Figa Flawas – La calçotada (Halley Records)
Millor disc de pop-rock:
Oques Grasses – Fruit del deliri (Halley Records)
Premi especial del jurat:
Guillem Gisbert – Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán)
Millor disc de músiques urbanes:
Mushka – SexySensible (Dale Play Records)
Millor disc de folk:
Tarta Relena – És pregunta (Latency)
Millor disc de cançó-pop d’autor:
Mar Pujol – Cançons de rebost (Hidden Track Records)
Millor disc de rock:
Dan Peralbo i El Comboi – Dan Peralbo i El Comboi (Montgrí)
Millor disc revelació:
Mama Dousha – Only Hits (Promo Arts Music)
Millor disc en llengua no catalana:
Momi Maiga – Kairo (Segell Microscopi)
Premis Enderrock especials 2025:
Premi Enderrock d’honor 2025
Oriol Tramvia
Premi Enderrock 2025 a la trajectòria
Sabor de Gràcia
Premi Enderrock Estrella 2025
Francesc Fàbregas
XXI premi Joan Trayter al millor productor
Joan Borràs
Premis Enderrock per votació popular:
Millor artista de l’any:
Oques Grasses
Millor artista revelació de l’any:
Fades
Millor disc de pop-rock:
Oques Grasses – Fruit del deliri (Halley Records)
Millor disc de músiques urbanes:
Figa Flawas – La calçotada (Halley Records)
Millor disc de folk:
Alosa – Oh, lai l’om (autoeditat)
Millor disc de cançó-pop d’autor:
Miki Núñez – La partida (Música Global Discogràfica)
Millor disc de rock:
Incendi – No ho tornarem a fer (autoeditat)
Millor disc en llengua no catalana:
Estopa – Estopía (Sony Music)
Millor cançó:
Figa Flawas – “La Marina sta morena” (Halley Records)
Millor videoclip:
Mushka + Bad Gyal – “SexeSexy” (Dale Play)
Millor directe:
Oques Grasses
