tres regidors

En diuen ‘pitufeo’, que és una paraula mig de pa sucat amb oli però que defineix perfectament tota una manera de fer (i que, ni que sigui per servar intacta la icona d’infantesa, preferiria de no traduir: deixem els barrufets tranquils, si us plau i si pot ser, gràcies).

Ve de l’argot bancari anglès, que, dels Smurfs (els barrufets que, ja hi hem quedat, mantindrem al marge de la porqueria financera), en va treure l’acte de smurfing: dividir un lliurament gros de diners en lliuraments més menuts (com menuts són els petits follets blaus) per tal d’evitar els controls legals que haurien de passar les quantitats més altes. La pràctica, no cal pas ser cap llumenera per a adonar-se’n, té relació directa amb l’emblanquiment de capital i altres menes de delictes econòmics. Els càrtels de la droga colombians en són reputats experts.

A València, el terme es va fer famós quan el grup municipal del PP va quedar esquitxat (més que això, de fet: xop de cap a peus) per aquest delicte relacionat (presumptament, presumptament) amb el finançament il·legal del partit espanyolista i amb les seves campanyes per a les eleccions municipals dels anys 2007, 2011 i 2015. Abans de finar, Rita Barberà va tenir temps d’explicar amb tota tranquil·litat, amb aquell aplom de qui s’ha acostumat durant anys (durant sempre) a les reverències i no concep que mai ningú pretengui enxampar-la en cap falta, en què consistia la cosa: ella havia fet una ‘donació’ de mil euros al seu partit, i el seu partit li havia lliurat a canvi dos bitllets de cinc-cents euros. Que és com solen funcionar les donacions.

És clar.

Donacions.

Maria José Alcón, ex-regidora del PP a València i actualment també difunta, ho havia explicat millor en una conversa telefònica amb el seu fill que després es va fer pública: [ho tradueixo de l’original en castellà] ‘Han fet una trampa al partit. M’han donat mil euros en dos bitllets de cinc-cents que són diners negres. I jo els havia de fer una transferència legal, del meu compte. O sigui, per a emblanquir diners; corrupció política total.’

Ara em direu que, al costat del cas Bárcenas, del cas Gürtel, dels milions d’euros de comissions il·legals que repartia l’anomenat ‘clan Zaplana’, al centre del qual, com el seu nom indica, hi ha qui fou president de la Generalitat Valenciana en l’època de les majories absolutes del PP; al costat dels gairebé vuit-cents vint-i-cinc milions d’euros en adjudicacions que va aconseguir, en nou anys de PP ocupant la Generalitat, la trama empresarial dels Cotino (sí, dels Cotino del Juan Cotino director general de la policia espanyola o president de les Corts o radicalíssim membre de l’Opus Dei o insultador de les víctimes de l’accident del metro); al costat d’aquest ‘agua para todos’ que volia dir ‘pasta para mí’, aquells mil més mil més mil del ‘pitufeo’ a ca la Rita Barberà ens poden semblar la xocolata del lloro.

Però no ho són.

Perquè tota pedra fa paret i, sobretot, perquè esdevenen una mostra clara de la corcamenta, de la putrefacció estructural, sistemàtica i sistèmica a la qual ja s’ha demostrat que la dreta espanyolista, aquesta carcúndia hereva del podrimener franquista, sotmet les nostres institucions.

No és estrany que el fill putatiu de l’aznarisme xipollegi en el mateix llot. Perquè a banda dels diners de la secta iraniana, ara s’ha fet públic que l’escissió que li ha sortit al PP per l’extrema extrema dreta també treu calerons del ‘pitufeo’, d’amagar donacions, de dissimular-ne l’origen mitjançant testaferros, de fraccionar-ne les quantitats per evitar-ne el control legal.

Legal: de la llei espanyola. Que és la seva. Per llei (que els passa, ja ho va dir el rei que tenen, per davant de la democràcia) i per espanyola (que els passa per davant de tot i de tothom, sempre). Que ho és en la prèdica. En els brams. En la gesticulació i en els arriba això i allò altre. En la caspa que se’ls torna crosta untosa sobre els cabells. En l’amenaça de pinxo protegit de correajes.

És la vella història de sempre, la penosa història del nacional-catolicisme espanyol i les seves excrescències: que es volen creure don Pelayos i són simples pituferos.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb