Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Com que els capricis del calendari no em van permetre fer recomanacions santjordiesques, com aquestes tan llenguaferides de l’Ortega, les faig a posteriori. Al capdavall, les llibreries virtuals continuen obertes i nosaltres amb ganes de comprar i sobretot de llegir, oi?

*Memòria vintage, de Vicenç Pagès Jordà (Empúries, 2020, 396 pàgines). Una festa per als boomers, la generació que va créixer amb programes televisius tan antediluvians com ‘La clave’, objectes tan caducs com la cabina de telèfon o personatges tan pintorescos com Eva Nasarre i els seus escalfadors de coloraines. És un viatge al llarg d’un parell de dècades d’una història que, abans de l’acceleració descontrolada del segle XXI, hauríem pogut anomenar recent, filtrat, això sí, per la mirada taxidèrmica de l’autor de La felicitat no és completa. Que té un bon pòsit de sensibilitat lingüística, de manera que l’element verbal hi és molt present. Al costat d’una reflexió valenta sobre aquells cucs de seda pudents que tots vam intentar criar, una hora o altra, amb fulles de morera (‘Discretament, els pares es desfeien d’aquelles capses i nosaltres fèiem veure que no ens en havíem adonat’), hi trobem interrogants sobre el llegat de termes generacionals com fotre, allavores, dallò o mandanga.

*Galeries del record, de Narcís Garolera (Edicions de 1984, 2019, 620 pàgines). El subtítol és exacte i precís com l’estil del text: ni més ni menys que les ‘Memòries d’un filòleg’, tal vegada el que ha sabut conjuminar millor l’objecte del seu interès professional amb el seu propi llinatge. Si la primera part és un retrat íntim d’un lloc i una època (el Vic de la postguerra, el fred del seminari, la boira… la vigatania com a categoria, vaja, incloses unes quantes tafaneries, tal com ha de ser), la segona és una crítica severa als pecats del món de l’ensenyament viscuts en carn pròpia: la mediocritat de cert funcionariat, l’immobilisme de les institucions, l’arribisme a través de la política… Suculentes les pàgines on l’il·lustre verdaguerià outsider es despatxa contra els ‘amadíssims enemics’ (per dir-ho sempre com el poeta de Folgueroles), amb l’omnipresent Joaquim Molas al capdavant, tota una llaminadura per a la gent del gremi. Emotives, en canvi, les de la part final, dedicades a Joan Coromines.

*Ignot, de Manuel Baixauli (Edicions del Periscopi, 2020, 250 pàgines). L’univers personal d’aquest autor mig pintor continua estant a l’altura d’aquell Home manuscrit que ens va encaterinar. Aquesta història sobre la malaltia de crear, ara sorprenent, adés desconcertant, arriba a fer la sensació de lectura en nines russes. Qui ho vulgui es podrà deixar atrapar per la nina verbal (fascinant l’elegància quasi autòptica de la frase baixauliana), però també per la pictòrica (hi ha unes il·lustracions esplèndides) o la purament conceptual, que no em demaneu per què però fa pensar en Orson Welles.

*Sobre la terra impura, de Melcior Comes (Edicions Proa, 2018, 528 pàgines), i Reis del món, de Sebastià Alzamora (Edicions Proa, 2018, 600 pàgines). Deu ser perquè l’atzar me les ha fetes llegir simultàniament, em semblava d’assistir a una d’aquelles partides del mundial de ping-pong (coreà contra danès) tan plenes de filigranes i de cops impossibles que voldries que no s’acabessin mai. Dos retrats de la Mallorca del segle XX a partir de sengles personatges poderosos, amb un tret comú: l’ambició. Més clàssica del gènere la primera, amb una nissaga familiar farcida de personalitats magnètiques i contradictòries on ressonen inevitablement ecos de Villalonga i de Porcel; més filosòfica la segona, al voltant d’un diàleg entre dos dels homes més rellevants per a la història moderna de l’illa, el banquer Joan March i l’hinduista Joan Mascaró. Tant el coreà com el danès han arribat a la final del campionat en un punt de saó envejable.

*Els mots (t)robats, de Jordi Palou (Xarxa de Mots, 2019, 260 pàgines) Una d’aquelles gormanderies només per a lletraferits: es tracta del segon recull de mots i expressions arreplegats pel portal rodamots.cat. En aquest cas, els publicats entre el 16 d’octubre del 2017, quan Jordi Cuixart (que n’és subscriptor) i Jordi Sánchez van anar a declarar a l’audiència espanyola, i l’1 de març del 2019, dia del vintè aniversari de RodaMots. Com el de Baixauli, admet la doble lectura: com a Trivial de la llengua, una acumulació de curiositats (d’on ve el mot canalla? Quina diferència hi ha entre una cadernera i una cadarnera? On diuen furro per dir esquerp o feréstec? Per què diem que una màquina s’espatlla si no té espatlles?) d’aquelles que a tothom ens fan gràcia de saber. O com a antologia literària atzarosa, perquè les nombroses citacions són plenes d’aforismes, de poemes, de proses excel·lents… i de ninots, modernament anomenats vinyetes, tota una flaca de l’autor.

I de propina, els tres que em cruspiré a continuació:

*Cavalcarem tota la nit, de Carlota Gurt (Edicions Proa, 2020, 186 pàgines).

*El castell, de Franz Kafka (Club Editor, 2019, 415 pàgines). Amb la garantia de la traducció a càrrec de Joan Ferrarons.

*He ballat (breument) la conga, de David Foster Wallace (Edicions del Periscopi, 2019, 460 pàgines). Ídem amb Ferran Ràfols Gesa.

Bona lectura.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.