03.03.2025 - 11:13
|
Actualització: 03.03.2025 - 11:17
Nou cas de discriminació lingüística, en aquest cas a Maó. Un policia espanyol va obligar una veïna menorquina a posar una denúncia en castellà. La ciutadana va anar a les dependències de la plaça Miranda per denunciar una compra fraudulenta en una pàgina web vinculada, suposadament, a una coneguda cadena de supermercats. Quan va voler formalitzar la denúncia, un dels policies va respondre: “en castellano”.
La dona va reiterar la sol·licitud en català i va insistir que el terme “denúncia” era idèntic en català i castellà, per assegurar que no hi havia hagut cap malentès sobre la petició. L’agent, lluny de canviar d’actitud, li va respondre que ell era “l’autoritat” i li va exigir el DNI. Quan ella va demanar al policia que s’identificàs, s’hi va negar.
Els fets es van agreujar quan va comprovar que els agents ni entenien ni escrivien en català, per la qual cosa es va veure obligada a canviar de llengua per continuar amb el procés de denúncia. És per això que la dona va decidir de tramitar una segona denúncia penal, en aquest cas per vulneració dels drets lingüístics.
La veïna es va posar en contacte amb Plataforma per la Llengua, que ha estat qui ha interposat una denúncia administrativa per obrir un expedient sancionador contra l’agent.
Un deure legal
Plataforma per la Llengua recorda que l’article 4 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears disposa que la llengua catalana, pròpia de les Illes, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. Aquest marc normatiu garanteix als ciutadans el dret d’utilitzar qualsevol de les dues llengües en les seves relacions amb l’administració pública. La Llei de normalització lingüística també estableix a l’article 2.2 que aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades.
Pel que fa a la policia, l’article 104.1 de la Constitució espanyola obliga les forces i cossos de seguretat de l’Estat a protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats de la ciutadania, i la Llei orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia, tipifica els fets denunciats per aquesta ciutadana a Maó com a falta molt greu. En concret, ho és “tota actuació que suposi discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, sexe, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
