Són dos quarts de sis i no se t’acut res. Fa molts dies que no publiques un poema a les teves xarxes i t’havies autoimposat que avui a les set tocava. Dones voltes i voltes, ho intentes un parell de vegades però què hi farem, avui no és el teu dia.

Aquesta situació que acabes de llegir és fictícia i si ets una persona que utilitza les xarxes per, simplement, compartir les teves experiències, és fàcil que et resulti desconeguda. En canvi, però, pels anomenats instapoetes, és el pa de cada dia. Ser conegut a les xarxes socials ja ho comporta que els teus seguidors no entenguin que a vegades et falla la inspiració i que no tots els dies són bons per escriure un poema per molt que ells l’esperin amb candeletes.

Però… què són els instapoetes?

Aquest és el terme que s’utilitza per fer referència a qui fa servir les xarxes socials, especialment Instagram, per compartir la seva obra, tant si és amb una imatge on s’hi pugui llegir algun dels seus poemes com si els posen de peu de foto. La seva poesia es caracteritza per un llenguatge proper al lector, la senzillesa sintàctica i l’expressió de sentiments o vivències personals. Normalment, els textos estan compostos de pocs versos o fins i tot d’un de sol. Alguns d’aquests poetes i part del seu públic consideren que la paraula instapoesia és despectiva, que els estigmatitza i simplifica, sent l’única manera que han trobat els poetes tradicionals per a aconseguir mantenir el seu statu quo: desacreditar la seva feina per evitar més intrusos en un cercle que és petit i on, creuen, no hi cap més gent.

Júlia Però és una jove poeta que comparteix la seva poesia a Instagram i algú, fent una ullada ràpida al seu perfil, la pot considerar part d’aquest nou gremi d’autors. Ella no s’identifica amb aquesta etiqueta: “Jo no escric per a Instagram. Jo escric i ho ensenyo a Instagram, és molt diferent”. A més, assegura que “la gent es pensa que quelcom per estar en un llibre ha de ser millor que el que està a Internet. No sempre és així. A Instagram trobaràs bona poesia i poesia no tan bona. I a la llibreria et passarà el mateix”.

És innegable que durant els darrers anys s’ha produït una revolució al món de la poesia amb la seva irrupció. Noms com Elvira Sastre, Defreds o Sara Buho han esdevingut especialment populars entre els lectors adolescents, s’han convertit en tot un fenomen a les xarxes i, en conseqüència, en un nou negoci per les editorials.

En el següent rànquing es recullen les cinc personalitats més destacades d’aquest nou submón literari, encara que la llista total és interminable.

És la poesia d’Instagram realment poesia?

La principal controvèrsia que hi ha al voltant d’aquesta darrera generació de poetes és saber si realment són el que la societat considera pròpiament poetes o no entren dins d’aquesta categoria.

Davant aquesta incògnita, alguns poetes tradicionals responen amb cautela. Juan Pablo Roa, editor i poeta, es pregunta qui és el jutge que decideix que és poesia i que no. “Les impremtes i les editorials segur que no”, afirma Roa. Ell considera que els instapoetes “fan una labor educacional” i que quan som infants ningú comença “llegint Les mil i una nits o El Quixot”.

Per altra banda, Toni Quero, també editor i poeta, diu que no li agrada parlar de pseudopoetes perquè “té un component pejoratiu important, però ni m’interessa la seva obra ni em sembla de qualitat”. “La poesia que posa l’accent a les xarxes no em sembla bona perquè no es treballa el llenguatge i són totes iguals i es basen en un sentimentalisme monotemàtic i postromàntic”, sentencia. En aquest sentit, l’autor assegura que el sorprèn que en aquestes generacions joves hi manqui el risc en les seves creacions, “estan molt acomodats, tots fan ús de les mateixes fórmules: frases curtes i banals”.

És possible distingir els instapoetes dels poetes clàssics només llegint un parell de versos?

Tot i que la majoria dels anomenats instapoetes són joves o es dirigeixen a un públic pràctiment adolescent, també hi ha veus crítiques respecte a ells dins les darreres generacions d’escriptors. Per exemple, Olza Olzeta, poeta i slammer, creu que la poesia que es fa exclusivament per a les xarxes no és veritablement poesia. Olza justifica la seva opinió cap als instapoetes dient que aquestes persones “no expressen el que realment senten” sinó que escriuen pensant en el que el lector vol sentir i que per això mateix aquest tipus d’escriptura no li diu “absolutament res”. Segons explica, no li agraden les coses generals, sinó que prefereix que “m’agafin i em toquin la ferida” enlloc de llegir vivències generals que qualsevol persona pot haver viscut. A més, lamenta que “hi hagi editorials que et demanen quants seguidors tens a Instagram quan els hi envies el teu llibre”, així, la poeta creu que “la instapoesia és un negoci, i la poesia no ho és”.

En una línia similar, Arjàn Álvarez, també poeta i slammer, tampoc creu que la instapoesia sigui poesia de veritat, sinó que s’apropa més al gènere de l’autoajuda. “Els cuiners diuen que Tasty ha desvirtuat l’art de la cuina convertint-la en pura tècnica, i jo crec que tot i que l’analogia no és ben bé la mateixa, ha passat quelcom similar amb la poesia d’Instagram”, argumenta. Aquest jove autor enyora especialment “la rima, la mètrica i el missatge emocional” en la poesia que es comparteix a les xarxes.

Toni Quero i Juan Pablo Roa coneixen de ben aprop el món editorial i amb el seu testimoni expliquen els diferents mètodes que hi ha per arribar a publicar un llibre i comprovar com ha afectat el boom de les xarxes en aquest sentit.

Què pot aportar la instapoesia?

Dins tot, la resta de poetes troben també quelcom positiu en l’aparició d’aquests instapoetes. Per un costat hi ha qui ho interpreta com una bona porta d’entrada a tot l’univers poètic. Arjàn Álvarez considera que, tot i ser difícil de quantificar, aquest boom ha ajudat a la “suma del moviment, a que més gent conegui la poesia”. De totes maneres, puntualitza que el realment interessant seria saber “quanta gent es queda en la part més banal i superficial i quina part la supera i s’hi endinsa més”.

Per la seva part, Toni Quero apunta què el principal efecte positiu que se’n deriva d’aquesta explosió és la “democratització de les diverses formes d’escriure poesia i la creació d’un nou canal per arribar als lectors ”. Segons aquest autor “s’ha d’aprofitar en el sentit de crear noves formes d’expressió que vagin més enllà del que ja tenim”.

Un cop explicat que en pensen de l’aparició de la poesia a les xarxes, la seva qualitat i el seu valor respecte a aquest gènere literari, ha arribat el moment de descobrir com és la poesia que ells mateixos elaboren. Aquí, una petita mostra.

Després de la seva irrupció i de la gran controvèrsia generada, queda per veure si el fenomen dels poetes de les xarxes tindrà una repercussió real dins el món de la cultura literària, o pel contrari només serà una au de pas. Ha de ser el temps, i també els lectors, que decideixin si els instapoetes mereixen un lloc a la història de la literatura o si pel contrari cauran en l’oblit.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb