Un dels eixos de la campanya de Podem va ser la creació de quatre grups parlamentaris a Madrid ‘per a reflectir la plurinacionalitat de l’estat’. A banda el grup propi de Podem, n’hi havia d’haver un d’En Comú, un de Compromís i un dels gallecs d’En Marea. Però la realitat és que no hi haurà grups. Punt. Tot i que Podem intenta una maniobra verbal ridícula, que és anomenar-se ‘grup confederal’ per veure si així els altres es queden. Però no és pas una qüestió de noms, això.

És cert que encara falten quatre dies per a acabar d’aclarir què passa i és cert també que Podem hi ha batallat, i que si no hi ha els tres grups nacionals cal atribuir-ne la culpa principal al PSOE, PP i Ciutadans. És cert que ningú no havia estat mai tan obert a la plurinacionalitat de l’estat espanyol. Reconeguem-ho, tot això. Però ningú no pot negar, tampoc, que tot plegat deixa un cert regust d’engany a la boca. Perquè durant la campanya ja se sabia que el reglament pràcticament ho feia impossible i, malgrat això, es va prometre als ciutadans una cosa que tot feia pensar que no s’esdevindria.

Siga com siga, la decisió definitiva, quan arribe, tornarà a posar en relleu la impossibilitat de segons quines propostes en l’actual estat espanyol. Una impossibilitat evident i políticament molt determinant. Perquè ja m’explicareu com podrien acceptar un referèndum si no són capaços d’admetre ni un simple grup parlamentari. Als qui van voler vendre en campanya que una altra Espanya era possible, gràcies per l’esforç. Però el resultat és massa evident per a continuar comprant la idea.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.