Quan al parlament reclamen l’abolició del patriarcat

D’ençà del restabliment del Parlament de Catalunya, el 1980, hi ha hagut una cinquantena de debats monogràfics. Però cap sobre les dones. Fins avui, que s’ha fet el primer. Han estat tres hores llargues de debat que la vice-presidenta del Consell Nacional de les Dones, Montse Pineda, ha obert amb un avís rotund als partits i al govern, que s’acosten al feminisme des d’angles molt diversos: ‘L’emergència és abolir el patriarcat.’ Pineda ha fet una altra exigència als diputats, als quals també ha demanat que no caiguessin en el partidisme en aquest terreny: ‘No feu retòrica perquè no en necessitem; no us ho perdonarem, hi ha massa patiment per a fer retòrica.’ Al final del debat, dijous, es votaran les propostes de resolució que haurien de comprometre el govern.

Però avui ha començat amb una corrua de declaracions polítiques i amb comptades propostes compartides. Les més importants, probablement per l’efectivitat que tenen, són les que ha anunciat el president Quim Torra. Les ha relacionades amb l’aprovació del pressupost de l’any vinent, una vegada segellat el pre-acord amb els comuns pel que fa als ingressos. La Generalitat tornarà a finançar les llars d’infants municipals i, al pressupost de l’any vinent, hi destinaran trenta milions d’euros. Torra també ha compromès nou-cents milions d’euros en salut (una quarta part dels quals a l’atenció primària, encara que no tingui un impacte específic en les dones) i ha assegurat que hi hauria sis-centes places de sanitaris més a l’Institut Català de la Salut. Així mateix, ha anunciat una reforma de la llei 5/2008 del dret de les dones d’eradicar la violència masclista per a penalitzar la violència institucional i digital, i ha demanat una reforma legislativa per a definir el consentiment sexual. ERC, precisament, ha concretat en una de les seves propostes de resolució que el consentiment ha de ser explícit. Hi demana que el parlament prengui les mesures necessàries per a assegurar que el marc normatiu s’actualitza, que el consentiment es pot retirar en qualsevol circumstància i que les relacions sexuals es poden interrompre en qualsevol moment.

Torra no ha estat l’únic a parlar en nom del govern. Ha cedit la paraula a la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que ha lloat la feina de l’Institut Català de les Dones i la coordinació de totes les polítiques de l’executiu. Ha recordat que la política també forma part de l’organització patriarcal de la societat. ‘És un problema estructural’, ha lamentat, tot constatant la minoria de dones a la mesa del parlament, on els càrrecs de president i de vice-presidents els ocupen homes.

Un ple derivat del parlament de les dones
El ple monogràfic, demanat per tots els partits, desplega la iniciativa del parlament de les dones que es va fer al juliol, aleshores reunint les 59 diputades de la cambra i representants d’entitats i associacions feministes per a reclamar la prioritat de les polítiques feministes. D’allà en va sortir una declaració institucional i, finalment, la realització del ple, amb l’objectiu d’acordar actuacions concretes per a garantir i reconèixer els drets de les dones a Catalunya: els humans, a l’educació i a la cultura, laborals i econòmics, de participació social i política, a la salut i als drets sexuals i reproductius; i els les dones i les nenes a viure lliures de violència masclista.

Les visions de cada partit
Com passa a cada ple, la unitat a l’hora de tractar el problema no ha evitat que els partits marquessin els accents respectius. Lorena Roldán, de Ciutadans, com a capdavantera de l’anomenat feminisme liberal, ha argumentat que el feminisme no havia d’excloure els homes. Ha estat una reflexió compartida amb Esperanza García, del PP, que ha criticat que alguns partits haguessin treballat, a parer seu, perquè el feminisme fos ‘una causa excloent’ i que hauria de ser de tots. També ha exposat dades. Per exemple, que una dona de cada quatre és en risc d’exclusió social.

JxCat i ERC han recordat les dones empresonades o exiliades pel procés independentista i, especialment, Dolors Bassa i Carme Forcadell, com a ex-presidenta del parlament. ‘Totes les dones que han estat represaliades en aquest conflicte polític ho han patit dues vegades, com a dones i com a independentistes’, ha dit Anna Geli, de JxCat, que també ha al·legat que els drets de les dones i el dret d’autodeterminació són ‘intrínsecs’. La portaveu d’ERC, Anna Caula, ha reivindicat el paper d’agent transformador que fan Forcadell i Bassa ajudant les altres dones en unes presons dissenyades per a homes. Forcadell ha respost des del Mas d’Enric amb una piulada, declarant-se orgullosa de veure el parlament abordant la desigualtat per raons de sexe: ‘El patriarcat afecta tothom, construir una societat més justa ens apel·la a totes i a tots.’

En canvi, la portaveu del PSC, Eva Granados, ha lamentat que també es fes un ‘debat identitari’ tot i que ‘l’agenda feminista és planetària’. Per al PSC, és prioritari el combat contra la violència masclista i que se signi un pacte a Catalunya per a eliminar-la.

Els partits d’ultradreta també han sobrevolat el ple. Caula ha fet una crida a capgirar-ne el discurs d’odi antifeminista com una oportunitat per a salvaguardar-ne els drets. No ha estat l’única que s’hi ha referit, explícitament i implícitament. Elsa Artadi, de JxCat, ha demanat que els grups pensin com es preparen abans de l’entrada de Vox. ‘Com blindem no únicament les dones sinó tots els sectors vulnerables?’, ha demanat. Però la més contundent i concisa a l’hora d’atacar l’extrema dreta ha estat la portaveu dels comuns, Susanna Segovia, amb el lema que lluïa a la samarreta: ‘FCK V*X’. El nucli dur del seu discurs, tanmateix, ha estat una impugnació al model productiu, amb l’argument que ha estat un model fet per homes i per a dones. Segovia ha insistit a dir que la redistribució de la riquesa i la construcció de la igualtat de gènere van directament relacionades.

Per a Natàlia Sànchez, diputada de la CUP, la violència masclista és l’eina essencial del patriarcat per a mantenir la desigualtat. Sánchez, que ha celebrat l’exclamació amb què Pineda havia inaugurat el ple, hi ha afegit que la llei d’estrangeria també és violència institucional contra les dones. I ha citat Maria Aurèlia Capmany per a referir-se a la impugnació necessària d’una deriva que continua: ‘Amb la victòria de les tropes franquistes, podíem veure com s’organitzava una societat on seria absolutament necessari el penis com a targeta de presentació.’ Les conclusions compartides, dijous, quan s’aprovaran les resolucions que clouran el debat.