30.10.2024 - 16:03
|
Actualització: 31.10.2024 - 21:36
La Plataforma per la Llengua ha presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a recórrer contra l’exclusió de les entitats en defensa del català del procés judicial del 25%, una vegada esgotades les vies legals dins l’estat espanyol.
L’entitat s’uneix d’aquesta manera a l’acció d’Òmnium Cultural, que fa uns dies també va denunciar el cas al Tribunal d’Estrasburg, al·legant una clara discriminació lingüística i una vulneració del dret al tracte igualitari.
El cas es troba actualment pendent que el Tribunal Constitucional espanyol es pronunciï sobre la constitucionalitat de la llei que va aprovar el parlament el 2022 per esquivar les sentències que obligaven a impartir un 25% de classes en castellà a les escoles de Catalunya. Segons la Plataforma per la Llengua, l’excusa del TSJC per a no acceptar que les entitats en defensa del català es personessin en la causa era “particularment ridícula”, ja que al·legava que el cas tenia “a veure amb la vehicularitat del castellà i no del català”. No obstant això, ha criticat que aquell òrgan sí que va admetre unes altres entitats, com Hablemos Español o Assemblea per una Escola Bilingüe. “Cal tenir en compte que un principi bàsic del dret processal és el principi de contradicció, i que no pot existir un procés judicial en què només s’accepti la participació d’una de les parts”, ha denunciat l’organització.
Sobre això, ha dit que s’havien violat tres articles del Conveni Europeu dels Drets Humans: l’article que prohibeix discriminar (article 14) i els que estableixen els drets a un judici equitatiu (article 6.1) i a un recurs efectiu (art. 13). Alhora, l’entitat també ha presentat un recurs al TSJC perquè admeti a tràmit la recusació del tribunal (de moment, inadmesa), que el mes de juliol va suspendre cautelarment el decret de règim lingüístic del sistema educatiu impulsat pel Departament d’Educació.
La Plataforma per la Llengua recorda que la decisió d’excloure del cas les organitzacions que defensen el català “no va ser unànime”, i ha detallat que, dels cinc membres del TSJC, dos van emetre un vot particular en contra. Han dit que el vot clau que va desfer l’empat i va excloure les entitats en defensa del català en aquest procés judicial va ser el del jutge Javier Aguayo, president de la sala contenciosa administrativa del TSJC.
“La intervenció d’aquest jutge en el cas ha vulnerat els principis de defensa bàsics, perquè el desembre del 2020, un dia abans d’emetre la sentència, es van aprovar una sèrie de normes sobre la composició de les seccions i els tribunals del TSJC que van permetre la seva assignació irregular”, argumenta l’entitat. Aquest fet, segons la plataforma, “vulnera un principi jurídic fonamental en les democràcies occidentals i que és contrari a l’article 6.1 del Conveni Europeu dels Drets Humans, que estableix el dret a un judici equitatiu”.
