La Plataforma per la Llengua defensa que no hi ha cap impediment legal per a l’oficialitat del català a la UE

Un informe de la Plataforma per la Llengua diu que no hi ha cap impediment legal per a l’oficialitat del català a la UE i que, per tant, és una decisió política del Consell de la UE. El document remarca que els tractats de la UE donen als vint-i-set una àmplia discreció per a decidir quins idiomes són oficials a la UE i que el català compleix els requisits legals establerts.

El report, elaborat per Karen McAuliffe, professora de dret i llengua a la Universitat de Birmingham, i per Takis Tridimas, professor de dret europeu i codirector del Centre de Dret Europeu al King’s College de Londres, remarca que el català ja té oficialitat a l’estat espanyol. Ara, indica que aquest requisit no és inclòs en la llei primària de la UE. “Es pot concloure que aquesta condició és més una consideració política que el Consell ha decidit de manera autònoma”, diu el text.

Els autors també posen com a exemple l’anglès, que no és la principal llengua oficial a cap dels estats membres, després de la sortida del Regne Unit de la UE. L’anglès és considerada llengua oficial secundària, apunten, tant a Irlanda com a Malta, però té un caràcter legalment subordinat al maltès i l’irlandès, un fet que es podria comparar al que té el català a l’estat espanyol.

“Això fa de l’anglès un cas especial, perquè té l’estatus d’oficial a la UE i de llengua de treball sense reunir les condicions d’estatus oficial a cap estat membre amb la mateixa claredat que la resta de llengües”, remarca el document. A més, subratlla que el club comunitari ha mostrat flexibilitat en el règim lingüístic per adaptar-se a les “diverses realitats lingüístiques dins de la Unió”. S’ha incorporat gradualment l’irlandès al règim lingüístic de la UE, insisteixen, i s’ha abandonat la idea “un estat-una llengua nacional” tenint en compte les situacions diverses.

“Aquesta flexibilitat pot ser sorprenent si es contrasta amb la rigidesa mostrada en altres ocasions, com la resposta del Consell el 2004 a la idea de donar al català l’estatus semioficial”, critiquen els autors. “Quan els interessos polítics estan alineats, el marc legal de la UE mostra la seva capacitat d’adaptar-se”, afegeixen.

A més, el document apunta que l’estatut inclou la petició a les autoritats espanyoles de prendre totes les mesures necessàries perquè el català sigui oficial a la UE. “És una condició única del català”, indica el text. I subratll que la “llei europea primària té en compte l’ordre constitucional dels estats membres pel que fa al tractament” tant de les llengües als tractats com a l’oficialitat a la UE.

“Excloure el català de ser una llengua oficial seria una visió rígida i restrictiva contrària al principi europeu de multilingüisme i, com ha apuntat el relator especial de l’ONU sobre minories Fernand de Varennes, és una forma de discriminació segons la llei internacional”, afegeixen.

A més, el report adverteix que negar l’oficialitat al català tindria conseqüències legals negatives. “Implicaria la desoficialització del català en algunes àrees en el seu mateix territori”, apunta el text, que també remarca que es deixaria els ciutadans sense “el dret de comunicar-se amb les seves institucions en la seva llengua”.