12.05.2025 - 08:37
|
Actualització: 12.05.2025 - 10:35
El Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha anunciat que es dissol i que posa fi a la lluita armada, una decisió presa en el congrés que va fer la setmana passada. Fa poques setmanes, el dirigent històric, Abdul·là Ocalan –empresonat de fa dècades–, va fer una crida en aquesta direcció, fruit dels esforços per arribar a un acord de pau amb el govern de Turquia.
#BREAKING: Firat News Agency (ANF), affiliated with the Kurdistan Workers’ Party (PKK), has released footage of the PKK’s 12th congress, where the group announced its decision to disarm and disband in response to a call from imprisoned leader Abdullah Ocalan.
🎥: ANF pic.twitter.com/CBTxEebxoX
— Zoom News (@zoomnewskrd) May 12, 2025
“El dotzè congrés del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) ha decidit de dissoldre la seva estructura organitzativa i posar fi a la lluita armada, dins un procés pràctic que comandarà el seu dirigent, Abdul·là Ocalan”, que ha informat l’agència kurda Firat, vinculada al grup.
El PKK ha remarcat que el congrés havia acordat de “posar fi als treballs duts a terme en nom del partit”. I ha afegit: “La lluita del PKK ha trencat la política de negació i anihilació contra el nostre poble, i ha situat la qüestió kurda en un punt que es pot resoldre mitjançant la política democràtica.”
El comunicat diu que la missió històrica del PKK s’ha completat. També s’hi destaca que el congrés s’ha pogut fer amb seguretat, malgrat les condicions adverses, per la continuació dels enfrontaments i dels atacs aeris i terrestres, juntament amb el setge de les zones sota control del PKK i l’embargament imposat pel Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), el partit governant a la regió autònoma del Kurdistan iraquià.
Al congrés hi ha assistit 232 delegats i, segons el PKK, s’hi han pres “decisions històriques que enceten una nova era per al moviment per la llibertat”. La formació defensa que, aquests anys, ha acomplert una lluita “legítima i justa” basada en el dret d’autodeterminació.
També recorda que el PKK es va formar en un context de negació estricta de la identitat kurda, “amb polítiques d’anihilació, assimilació i de caràcter genocida”, i que la lluita armada iniciada el 1978 pretenia “afirmar l’existència kurda i fer que la qüestió kurda fos reconeguda com una realitat fonamental a Turquia”.
“La lluita ha permès una resurrecció revolucionària en nom del nostre poble i ha convertit el PKK en símbol d’esperança i llibertat, i també en expressió de la recerca d’una vida honorable per als pobles de la regió”, diu el comunicat.
Així mateix, recorda que, ja als anys noranta, Ocalan va anunciar un alto-el-foc per començar un procés de pau, però que “fou sabotat” amb l’eliminació del president turc Turgut Ozal. Això, segons el PKK, va fer que les autoritats turques endurissin la guerra i insistissin en les polítiques de negació.
“Milers de pobles van ser evacuats i calcinats, milions de kurds van ser desplaçats de casa seva, desenes de milers van ser empresonats i torturats, i milers van ser assassinats sense motiu”, explica el text. En resposta, el moviment ha crescut i la guerra de guerrilles s’ha estès per tot el Kurdistan i Turquia.
Segons el grup, això va fer que la guerra esdevingués l’opció principal de totes dues parts i que no reeixissin els intents d’Ocalan de resoldre el conflicte per vies democràtiques i pacífiques. Aquesta situació es va agreujar amb el seu empresonament l’any 1999 a la presó de l’illa d’Imrali.
