Però Bèlgica no va envair Alemanya…

«És evident que aquests mesos vinents creixerà el cinisme d'alguns dels partidaris de mantenir viu aquest estat espanyol del qual tants ciutadans d'aquest país ens en volem anar»

Vicent Partal
Vicent Partal
02.05.2017 - 05:21
Actualització: 02.05.2017 - 07:21
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquestes darreres setmanes es constata un augment important de la virulència del discurs unionista. Amb dues característiques que criden l’atenció: creix molt la persecució de persones concretes, l’intent de desprestigiar, d’assenyalar, d’assetjar, de posar dins la diana. I creix molt la voluntat deliberada de causar confusió. Ara ens acusen de mentiders o pretenen presentar-nos com allò que no som, capgirant el llenguatge i forçant la lògica fins a límits insospitats. Polítics i periodistes també. L’altre dia, per exemple, Enric Hernández culpava l’independentisme de la inexistència d’una tercera via, tot afirmant que, com que no afluixàvem, Rajoy no ens la podia oferir. Així, tal com sona.

Cal ser conscients que en la política, i en la vida, la veritat és un objecte complicat de definir, molt esquiu. Però la mentida no. Aquestes maniobres deliberades de la confusió es basen en l’intent de relativitzar qui té la culpa de les coses i com hem arribat fins ací. El fet no és que Rajoy no propose res, el fet és dir que si no ho fa és per culpa nostra. Per poder situar bé el debat i la trampa, permeteu-me d’explicar una anècdota il·lustrativa, protagonitzada per Clemenceau.

El 28 de juliol de 1914, com és ben sabut, va començar la Primera Guerra Mundial, amb un seguit de moviments militars que van incloure la invasió de Bèlgica per part de les tropes alemanyes que volien atacar França. Bèlgica s’havia declarat neutral i aquella invasió va fer que França i el Regne Unit declarassen la guerra a Alemanya. Per envair Bèlgica els alemanys van al·legar que la neutralitat era falsa i van fer servir d’excusa al clima antialemany de l’època.

Conten que pocs anys després Georges Clemenceau, periodista i cap del govern francès que havia guanyat la guerra, discutia amb un dirigent de la república de Weimar, el règim que havia succeït a l’imperi alemany una volta derrotat. Sorprenentment, el polític alemany mirava de relativitzar l’atac del seu país i volia repartir culpes sobre la manera com havien començat els combats. Clemenceau va callar fins que el seu interlocutor li va demanar què pensarien els historiadors sobre l’inici dels combats i sobre qui en tenia la culpa. I aleshores Clemenceau el va anihilar amb una sola frase: ‘Segur que no podran dir mai que Bèlgica va envair Alemanya.’

Transportem-nos en el temps: el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, aquest que ens ha dut on som ara, té un origen clar, que és la sentència contra l’estatut de Pasqual Maragall. Un estatut que els catalans vam acceptar en referèndum, malgrat les burles i les retallades que ja havia tingut a Madrid. Però ells no en van tenir prou, amb allò, i el Constitucional va trencar la norma, la regla i fins i tot la seua pròpia constitució amb un colp d’estat jurídic de conseqüències enormes. Si el Constitucional no hagués tombat de manera irregular l’estatut avui no seríem ací. Com Bèlgica no va envair mai Alemanya.

Des d’aquell 10-J de 2010, els partidaris de la independència hem bastit un moviment únic, impressionant, que ha desafiat tots els apriorismes i que ha vençut tots els obstacles. I des d’aquell dia la voluntat de fer un estat independent ha anat acompanyada sempre de la voluntat de fer-ho bé, des de la seguretat jurídica, amb acord i negociant els termes. Concretament, en set anys s’ha demanat oficialment divuit voltes de fer el referèndum d’autodeterminació amb l’acord i el suport de l’estat espanyol, sense obtenir ni una sola resposta que no fos el no de tot. Si Espanya hagués acceptat que ací hi ha un problema polític i que a l’Europa del segle XXI els problemes es resolen votant, avui ningú no parlaria de referèndum unilateral. Com Bèlgica no va envair mai Alemanya.

Encara més. Des d’abans i tot de la sentència de l’estatut, des del referèndum d’Arenys de Munt, els partidaris de la independència hem treballat sempre perquè els contraris a la independència tinguessen el dret d’expressar la seua voluntat i de derrotar-nos per la via democràtica si són més. L’independentisme lluita, també, pel dret de vot dels qui van contra la independència, en clar contrast amb tots aquells que l’única cosa que pretenen és que no es posen urnes. L’independentisme no ha negat mai la legitimitat i l’existència de l’unionisme a Catalunya. I si Espanya no hagués negat repetidament la legitimitat del procés independentista avui no seríem ací on som. Com Bèlgica no va envair mai Alemanya.

Finalment: en set anys de conflicte polític evident, a Catalunya l’estat espanyol no ha proposat res ni una sola vegada. Ni una alternativa. Cap. La tercera via va ser un invent d’alguns catalans preocupats per la direcció que prenien els esdeveniments. A Madrid, però, no la defensa ningú. Com Bèlgica no va envair mai Alemanya.

És evident que aquests mesos vinents creixerà el cinisme d’alguns dels partidaris de mantenir viu aquest estat espanyol del qual tants ciutadans d’aquest país ens en volem anar. És tot allò que els queda: tenen poder i tenen molts altaveus des d’on poden difondre la seua cridòria, des d’on poden propagar la cerimònia de la confusió. Siguem-ne conscients i treballem perquè no els resulte fàcil. I fem-ho amb el convenciment i la fermesa que ens dóna saber que fabricar una realitat paral·lela no és tan senzill com ells es pensen: que Bèlgica, simplement, mai no va envair Alemanya.

[Bon Dia] –Hi ha un país d’Europa on el Primer de Maig no és festa oficial i ni tan sols s’hi fa cap manifestació. I és nostre. Lamentablement, això passa a Andorra.

–Aquest cap de setmana llarg hi ha hagut dos articles de VilaWeb que han mogut un enrenou especial i que em permetran que us recomane. El primer és l’opinió d’Andreu Barnils d’aquest diumenge, que destapava les enormes contradiccions de l’Ajuntament de Barcelona sobre les empreses que construeixen el túnel de les Glòries. El trobareu ací. El segon una entrevista de Roger Cassany a Marcel Nos que suscita una reflexió seriosa sobre les polítiques de protecció dels menors al Principat. Polítiques que massa sovint es giren contra els infants d’una manera injusta i, de vegades, cruel. La trobareu ací.

–Montenegro és a un pas de formar part de l’OTAN. Només resten els vots d’Espanya i els Països Baixos, amb la qual cosa la incorporació d’aquest petit país balcànic a l’OTAN podria ser cosa feta aquest mes de maig. Però és lògic que ens preguntem per quina raó l’OTAN es fixa en un país de només 650.000 habitants, amb un exèrcit completament negligible. Les respostes són variades i totes tenen relació amb Rússia, com explica aquest article tan documentat de Público, el gran diari de l’esquerra portuguesa.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jordi Zamora
Jordi Zamora
01.05.2017  ·  22:33

Celebro que aquests dies de festa han permès tornar en Partal en plena forma. Els unionistes no tenen manera de colar-li un gol. Gràcies pel teu entusiasme i rigor.

Josep Usó
Josep Usó
01.05.2017  ·  22:42

Després de la sentència del Constitucional del 2010, jo pensava que Espanya tenia alguna mena d’estratègia. Però amb el pas dels mesos i els anys he comprovat que no en té cap. Es limiten a negar un problema i confien en què, nomé així ja desapareixerà. Fa deu anys, ho haurien enllestit aprovant l’estatut proposat pel govern Maragall i aprovat al Parlament. Fa cinc, haurien pogut fer un referèndum i guanyar-lo. A hores d’ara, ho tenen tot perdut. Però malgrat que ho saben, criden tan fort com poden per fer creure que la culpa de la seua derrota és d’algú altre. Afortunadament per a nosaltres i desgraciadament per a ells, els seus mitjans de comunicació no tenen credibilitat ni tampoc audiència. Ja poden anar dient, ja, que el tems se’ls escola, inexorable. El què està clar és que la sentència del 2010 contra l’estatut dels catalans no la van emetre des de Catalunya. I els resten 151 dies. Només.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
02.05.2017  ·  00:49

Com Bèlgica no va envair mai Alemanya, Catalunya no ha de marxar d’Espanya ni de cap lloc. És Espanya la que va envair Catalunya i la que marxarà d’aqui com estat ocupadant que és.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
02.05.2017  ·  00:49

Us admeto quina és la meva inquietud en aquest moment: els polítics que, des del Parlament i determinats mitjans de comunicació, no paren de fer bestieses en contra del català, dels catalans, de Catalunya i de la nostra ferma voluntat de fer un referèndum d’independència i, si el guanyem, proclamar-la i fundar un nou estat independent a Europa. Sí, aquests enrabiats perpetus que es passen l’estona insultant i amenaçant mentre no paren de parlar de terceres vies, eleccions anticipades i altres bestioles que només existeixen dins la seva febril imaginació. Està clar que de moment els hem d’aguantar perquè no deixen de tenir uns vots que els han dut al seu escó i, a més, encara no hem proclamat la independència. Però què n’hem de fer quan siguem independents? No crec que sigui gaire prudent deixar que arribin als escons del Parlament persones que l’únic objectiu que tinguin sigui el de tornar-nos a posar sota la bota espanyola. Ni que a partir d’aquests escons puguin articular i fer créixer versions territorialment catalanes dels partits a què ara pertanyen. Admeto que molt del meu impuls “indepe” vé que no vull que em governi el PP, i tots tenim molt present que el seu programa polític consisteix a buidar les arques de l’estat mentre aproven lleis antipersones. Jo, almenys, tinc clar que el primer que ens hem d’assegurar és, com a mínim, que aquestes persones, i d’altres que vulguin fer el mateix, no puguin arribar ni a presentar-se a unes eleccions. Que qui entri al Parlament sigui fefaentment per treballar pel nou país des de la seva opció política i social concreta. Ja que no hi va haver desfranquització a Espanya, bé podem fer un treball semblant que garanteixi que la nova Catalunya, amb la seva diversitat de gents, llengües i opinions, funcioni. I aquí podrà començar el debat.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
02.05.2017  ·  00:50

Bèlgica no va envair Alemanya perquè la veritat històrica és aquesta i per tan per molt que es vulgui donar voltes i marejar la perdiu, la realitat és la que acabat per imposar-se.

A Catalunya passa el mateix. La veritat històrica que ens empara és una i no la que s’inventen els espanyols. A més, la realitat econòmica és una, la que patim diàriament, i no la que s’inventen els espanyols. La força de l’independentisme és enorme i per molt que l’ataquin per terra, mar i aire, aguanta com una roca i això és una veritat visible arreu del territori i no la que s’inventen els espanyols.
Per tant, deixem que vagin dient mentides una rere l’altra i nosaltres a la nostra que cada dia falta menys pel referèndum i aquesta veritat no canviarà per molt que es espanyolistes se n’inventin una altra. Ara ja han passat massa actes agressius i als catalans i catalanes només ens queda un camí, seguir avançant fins el final sense torbar-nos.

Albert Miret
Albert Miret
02.05.2017  ·  08:36

Realment sempre va ser Alemània qui va envair França, i no una sinó dues vegades. Tota la humanitat ho sap. La humanitat és sàvia i no tan sols sap això. També sabem que després de la segona vegada es va produir l’holocaust, la qual cosa també hi ha mala gent que s’atreveix a negar-ho. Deixar que l’odi, la mentida i la corrupció puguin ser moneda de canvi en un país, porta irremissiblement a al desastre. Si la mentida i la corrupció passa a ser una cosa institucional, promoguda des dels governs i fins i tot escrita en la Constitució d’un poble, el caos i la descomposició son ineludibles.
Amb una barreja de fàstic i de compassió veig cada dia com Espanya i el seu govern conduit amb ideologies de segles passats que fan petar de riure als polítics més respectuosos, es va destruint de mica en mica. La corrupció com a sistema polític, i la riquesa a l’abast de qualsevol disposat a trair al poble, ha creat una societat de bandolers que s’acusen i es traeixen contínuament els una als altres, exclusivament per afany de robar més diners públics d’una hisenda que és una autèntica cova d’Ali Babá.
Aquest país tal com és no te cap solució. Que ningú pretengui ara fer-nos passar com a traïdors a la seva pàtria perquè en marxem, perquè ens ho hem deixat fer tot, abans de la transició i després de la transició amb l’ànim de que no es trenqués, perquè pogués ser un país pròsper on hi regnés el coneixement. És impossible. No hi ha hagut manera ni hi serà mai.
Veure com un país torna a votar a governants que els han portat a la ruïna i que els han robat tots els drets, fa evident que és un país tant malalt, que ja se’n pot dir terminal.
Com deia TH. Jefferson, Quan la injustícia es converteix en llei, la rebel·lió es converteix en deure.

Pep Agulló
Pep Agulló
02.05.2017  ·  09:04

Als unionistes només els queda el discurs de la mentida… Algun unionista diu que en Vicent Partal menteix… ergo….nem bé.

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
02.05.2017  ·  14:16

El Regne de València és el gran exemple que desmunta la teoria dels unionistes-federalistes. No es pot dir que no estiguin units, ni que siguin independentistes, encara. I tot i així l’estat els castiga molt més que a nosaltres. I als balears, igual.

Delfí Sabartés
Delfí Sabartés
02.05.2017  ·  15:34

L’unionisme es val de generalitzar la mentida per crear confusió; de ser agressor a presentar-se com agredit; d’exercir la intolerància a presentar-se com a víctima. Per a l’engany i el capgirament dels fets es val dels poderosos mitjans de què disposa; els d’allà i els d’aquí, en clar servei de mesells. I del poder que té com Estat que és.
És l’estratègia d’enfangar-ho tot quan el govern de l’Estat no se’n surt amb la seva, cosa que el PP fa de meravella atesos els resultats electorals. No només el PP i C’s (clarament partidaris), sinó que el jacobí PSOE (i amb PSC-PSOE a remolc; còmplice) ja ho ha demostrat i possiblement també ho faria qualsevol partit sigui d’esquerres o no que governés Espanya. Ni els nous partits que pregonen la nova política se n’escaparien.
És la mateixa pretesa confusió quan l’unionisme afirma que l’independentisme sorgeix el 2012. Acceptar que l’origen és l’any 2010 els suposa reconèixer els fets que van portat al TC a emetre la dura sentència contra l’Estatut, primer consensuat i referendat pel poble català i després retallat al Congrés de Diputats. Us en recordeu d’Alfonso Guerra altament satisfet d’haver “cepillado” l’Estatut del 2006?
Però si han esborrat part de la nostra història, de dubtar de fets històrics contrastables documentalment, de canviar biografies de la Real Academia de Historia de España o de negar el que és evident i innegable,… el bloc unionista en pes tindria la barra d’afirmar que “Bèlgica va envair Alemanya”. I es quedarien tan amples!
Els és igual la veritat; només importa guanyar el relat. El seu relat.
Creuen i fan ben seva l’afirmació “El fi justifica els mitjans”. Dit en altres paraules: “Per l’Espanya imperial tot s’hi val”.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies