El conflicte actual entre Espanya i el Principat és el de sempre. Una nació ocupada que no es vol sotmetre. El context és molt diferent. A principi del segle XXI, la informació i els mitjans digitals són la tecnologia del poder. Internet i els mòbils. La rapidesa i la facilitat per accedir a les dades i la informació han canviat la manera com vivim i com fem política.

Em dedico a la gestió d’equips, persones i processos. Les competències personals, la manera de pensar i afrontar els reptes de cada persona ens fan adequats per a una o altra tasca. Quan veig el president de Catalunya, des de fa uns dies, no veig només un president, veig una persona que té una professió i una manera de pensar molt determinades. Unes qualitats que ens fan guanyadors. M’explico.

Quin tipus de lideratge té Espanya? Una persona que pensa en normes, lleis i límits. Una persona que ha estat entrenada per seguir un conveni. Un registrador de la propietat. Una professió relacionada amb l’acotació, la conservació i la descripció d’una realitat estàtica perquè perduri. És sobretot una persona que no entén que canviem les normes perquè són injustes. Pensa en la norma com a garantia i no com en quelcom que convé canviar quan la realitat canvia. I el que és pitjor, una persona que no se sent còmoda fent promeses que ja no pot complir.

I el Principat, quin tipus de lideratge té? Una persona que pensa en informació. En informació de proximitat, local. Que sap què sent i què volem saber. Sap què és important per a tots i cadascun de nosaltres. Que entén que es pot comunicar instantàniament amb els ciutadans per Twitter. Directament als nostres mòbils per a donar-nos adreces web del govern que el Tribunal Constitucional espanyol vol tancar. Un professional respectuós amb els que no pensen com ell i, sobretot, fidel al rigor i a la veritat com a bon periodista.

Així com el pas al costat d’Artur Mas posava en evidència que la proposta de referèndum era sistèmica i no personal, arribats a aquest punt i en ple conflicte polític i civil, hem de celebrar que el nostre líder sigui i pensi com un periodista. També hem de celebrar que el líder dels que ens volen mantenir sotmesos sigui i pensi com un registrador de la propietat. El periodista pot escriure el relat aquí i arreu, el registrador –sense norma– està perdut.

Qualsevol espectador imparcial i objectiu que observi equips, líders i processos sap qui guanyarà la partida. I a ningú li agrada perdre les apostes, especialment als grans jugadors mundials. O no fa hores que els Estats Units i Europa ja diuen que respectaran allò que nosaltres decidim?

Puigdemont, periodista, ja  ens ha fet lliures.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb