Omar Radi

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El dimecres 29 de juliol de 2020 el Procurador del Rei del Marroc va comunicar públicament que el periodista Omar Radi havia estat detingut. La Cort d’Apel·lació de Casablanca va declarar que, a banda els càrrecs per delicte sexual, és acusat d’atemptat contra la seguretat exterior de l’estat per haver mantingut relacions amb agents d’autoritats estrangeres per tal de perjudicar la situació militar i diplomàtica marroquina; i d’atemptat contra la seguretat interior, per haver rebut fons de l’exterior per a perjudicar la integritat, sobirania i independència del Regne i alterar la lleialtat dels ciutadans cap a l’Estat i les institucions.

Omar Radi està empresonat a la presó d’Oukacha, a Casablanca, en una cel·la d’aïllament. El judici està previst pel 22 de setembre.

El seu arrest és la culminació d’una campanya estatal d’assetjament policíac, mediàtic i judicial que s’ha anat intensificant aquests darrers mesos fins que el cercle s’ha tancat.

Omar Radi (Kenitra, 1986) és un periodista independent i militant d’attac/cadtm Marroc qui ha patit constants atacs del govern per haver denunciat les vulneracions de drets humans i les connexions entre interessos polítics i empresarials al Marroc. Ha rebut premis pel periodisme d’investigació i ha col·laborat amb mitjans internacionals.

Omar Radi
Omar Radi

Comunicat d’Omar Radi a l’opinió pública després de la detenció

L’endemà de la detenció es va difondre un missatge que Omar Radi havia escrit dos dies abans per a ser publicat en cas que ell no pogués comunicar-se.

En el text, Radi explica que el dia 25 de juliol, després d’un interrogatori de la Brigada Nacional Policia Judicial sobre les sospites ‘d’espionatge’ i ‘finançament estranger’ que pesen sobre ell d’ençà del juny passat, l’Associació Marroquina de Drets Humans l’informà que una dona l’havia denunciat per violació la nit del 13 de juliol. Ell va donar la seva versió dels fets a l’AMDH. Un dia després, la Gendarmeria Reial el va convocar a declarar, cosa que va fer el dia 27, amb un testimoni que l’acompanyava. L’interrogatori va durar deu hores.

Omar diu que ell va refusar fermament les acusacions falses contra ell, dient als investigadors que, contràriament a allò que al·legava la demandant, aquella nit havien mantingut relacions consentides dues vegades, i va aportar elements que confirmaven l’acceptació mútua de la relació.

En la confrontació cara a cara amb la demandant, en presència del testimoni, Omar Radi explica que va defensar la seva innocència, evidenciant les contradiccions de la versió de la demandant, i que això mateix va succeir en la confrontació entre la demandant i el testimoni.

‘He estat víctima d’un parany intel·ligentment orquestrat durant mesos. Els esforços per a fer-me caure a la trampa han durat setmanes, en conjunció amb les convocatòries policíaques i judicials que m’han esgotat físicament i psicològica’, escriu el periodista, dient, també, que assumeix la seva responsabilitat en les decisions sobre la seva privacitat i la seva llibertat en mantenir relacions consentides; i que l’únic crim que ha comès, potser, és el d’haver exercit la llibertat individual amb una certa indiferència respecte dels perills que l’assetgen i la imprudència davant els opressors que el persegueixen dia i nit, registrant tots els seus moviments.

Diu que sigui quin sigui el resultat del cas, no l’enfonsaran, que mantindrà el cap ben alt, que no té por ni preocupacions, ni ha fet mal a ningú, ni traït els seus principis, ni els fonaments de la seva educació, ni els seus referents polítics, ni la confiança dels seus amics i amigues.

‘L’opressió no és un horitzó. La llibertat arribarà, inevitablement. Si ha arribat el meu moment de pagar el preu del meu compromís, en nom de la jove generació turmentada nascuda entre l’antic règim de Hassan II i el pretès nou règim de Mohammed VI, estic disposat a pagar-lo amb coratge, i aniré cap al meu destí tranquil, somrient i amb la consciència tranquil·la’, conclou el periodista en aquest comunicat escrit a Casablanca el dia abans de ser empresonat.

Últimes notícies d’un amic d’Omar des del Marroc

Bona part de les informacions d’aquest article me les ha facilitades un contacte marroquí, amic d’Omar Radi. Gràcies a ell també obtinc les últimes notícies sobre el cas i la situació del periodista.

Resumeixo:

Res no s’ha anunciat oficialment després de la seva detenció del 29 de juliol. Omar no ha patit violència ni tortures durant la detenció ni a comissaria. En canvi, sí que ha sofert assetjament psicològic a causa de la freqüència dels interrogatoris, la seva durada excessivament llarga i les provocacions dels policies. Encara ningú de la família i companys no l’ha pogut visitar, perquè està en quarantena (14 dies) per la Covid-19. S’espera que la família el pugui veure aviat. Avui, 12 d’agost, ha pogut comunicar-se per telèfon amb el seu pare. Diu que està bé i amb bona moral.

El seu advocat, Souad Brahma, sí que l’ha pogut visitar a la presó personalment. Omar envia aquesta darrera i recent nota:

‘Missatge per a tots aquells que es preocupen d’aquest país i aquest poble:

Sóc Omar Radi, la meva detenció és un mal escenari al qual s’ha recorregut per compensar el fet que les autoritats hagin esgotat tots els cartutxos sense aconseguir convèncer l’opinió pública nacional i internacional que sóc un agent de potències estrangeres (Gran Bretanya, Països Baixos). Aquesta història ha assolit tals proporcions que han decidit, com tothom sap, muntar de zero aquesta acusació de violació.’

Sobre què pot succeir els dies i setmanes vinents, l’amic d’Omar no en sap res. ‘Tot allò que jo sé’, em diu, ‘és que el Makhzen (el cercle de poder entorn el Rei que governa el Marroc) està decidit a castigar Omar aquesta vegada amb càrrecs surrealistes, però molt perillosos. És important per a nosaltres d’enfortir la nostra campanya de solidaritat per fer conèixer les veritables raons d’aquest assetjament de l’estat marroquí contra un periodista, que l’únic delicte que ha comès és el d’haver fet el seu treball d’una manera rigorosa i honesta, però potser massa honesta per a aquells qui governen el país!’

Per què tenen por d’Omar Radi? En què treballava?

L’amic d’Omar m’explica els seus darrers treballs d’investigació. El seu cavall de batalla és investigar les relacions entre negoci i poder, és a dir, com les personalitats molt properes al Palau Reial, inclòs el secretari privat del Rei, s’aprofiten de la seva posició per acumular riqueses i apoderar-se de les riqueses del país.

Entre els seus treballs destaquen:

Una investigació sobre l’explotació de les pedreres d’arena del 2013 que implicava el secretari privat del Rei.

Omar va ser, també, el primer a revelar la llista dels ‘servidors de l’estat’ que es van aprofitar de lots de terrenys a Rabat per construir a preus irrisoris.

Omar ha donat suport a l’Hirak del Rif, el moviment popular que sacsejà la regió d’Al-Hoceima després de la terrible mort del jove Mohsine Fikri Broye en un camió d’escombraries, el 28 d’octubre de 2016. Va corealitzar amb Chaimae un documentari sobre l’Hirak titulat Death over humiliation.

Mai no ha amagat el seu suport a diversos moviments populars. Va ser un dels líders del moviment del 20 de febrer, la versió marroquina d’allò que s’anomena ‘la primavera àrab’.

El darrer assumpte en què treballava (amb una beca de la Fundació Bertha) és sobre el land grabbing, l’acaparament de terres que es propicia sobre les terres col·lectives amb el pretext de posar-les en mans privades perquè siguin més rendibles.

‘Omar ha dedicat la seva feina’, remarca el seu amic, ‘a donar suport als de baix i revelar la manera com els qui governen el Marroc utilitzen la seva posició per acumular riqueses i apoderar-se de les terres, expulsant-ne i empobrint les comunitats locals.’

Amnistia Internacional en defesa d’Omar Radi

Amnistia Internacional (AI), en un comunicat del 4 d’agost titulat: ‘Marroc: les autoritats han de retirar tot càrrec fals contra el periodista independent Omar Radi’, expressava preocupació perquè les acusacions fossin falses per tal de tacar-li la reputació i silenciar-lo, subratllant les amenaces que han de suportar activistes i periodistes marroquins que denuncien les vulneracions de drets humans.

Convé de recordar que l’any 2019 la justícia marroquina va condemnar a quinze anys de presó Taoufik Bouachrine, editor del diari opositor Akhbar el-Youm. Segons el Grup de Treball de Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries, en el judici hi havia violacions de procediment, i que la seva detenció arbitrària forma part d’un ‘assetjament judicial només atribuïble al seu periodisme d’investigació’.

D’ençà del novembre de 2019, les autoritats marroquines han detingut almenys una desena d’activistes i periodistes que han estat interrogats, jutjats i condemnats a presó per ‘insultar el rei’, la monarquia o les ‘autoritats i institucions públiques’.

L’escalada d’assetjament contra Omar Radi, segons Amnistia, va començar després de la publicació el passat 22 de juny d’un informe d’aquesta organització que revelava que el govern marroquí havia atacat el seu telèfon mòbil amb un programa espia israelià de l’empresa NSO. Mètode que, com hem sabut recentment, també ha utilitzat suposadament la policia espanyola per espiar Torrent i Maragall.

En paral·lel, el govern marroquí va endegar, també, una campanya de difamació i descrèdit contra AI, que també podia tenir com a objectiu distreure l’atenció pública nacional i internacional de la repressió contra periodistes i activistes marroquins.

El llarg procés d’assetjament polític i judicial contra Omar

D’ençà del desembre del 2019, Omar Radi ha estat objecte de quatre processos judicials.

El 25 de desembre del 2019 va ser arrestat per una piulada publicada vuit mesos abans, en què denunciava les dures penes de fins a vint anys de presó imposades a un grup de quaranta-tres militants del moviment Hirak del Rif.

Llavors va ser arrestat sis dies. Hi va haver manifestacions i protestes. El març del 2020 va ser condemnat a quatre mesos de presó per ultratge al magistrat que havia esmentat. La condemna està en suspens perquè ell ha fet un recurs d’apel·lació.

En juny del 2020, un cop feta la denúncia d’Amnistia Internacional que deia que el seu telèfon havia estat interferit, va ser objecte de campanyes de difamació a la premsa del règim.

D’ençà del 25 de juny va ser convocat deu vegades a la Brigada Nacional de Policia. Dues per setmana. Per ‘una investigació preliminar sobre la seva suposada implicació en la recepció de finançament estranger en contacte amb els serveis d’informació’. Cada vegada va estar retingut entre set i deu hores. Els interrogatoris efectius van durar de mitjana uns trenta minuts. Ell sempre va proclamar la seva innocència. En un comunicat públic del 4 de juliol declarava: ‘La meva resposta és inequívoca: jo mai no he estat a sou d’una potència estrangera ni mai ho estaré.’

El 7 de juliol s’hi va afegir una nova acusació per embriaguesa a la via pública i violència per un altercat amb un càmera d’un mitjà que no ha parat d’assetjar-lo i difamar-lo. La vista es preveu, també, per aquest setembre.

Finalment, el 27 de juliol va ser citat per la Gendarmeria Reial per una demanda de violació. El 29 de juliol va ser arrestat especialment per aquest motiu.

Solidaritat i protestes internacionals

Un col·lectiu del moviment feminista marroquí s’ha solidaritzat públicament amb Omar Radi. Manifesten lluitar contra la violació, però denuncien explícitament en el seu cas la instrumentalització d’aquesta causa amb finalitats polítiques i de seguretat.

Més de quatre-cents artistes, escriptors, realitzadors i actors culturals marroquins han denunciat aquests darrers dies en un manifest la ‘repressió policial i els mitjans de difamació’. El text intitulat Cette ombre est là esmenta el cas d’Omar Radi, i es fa ressò que molts mitjans i organitzacions internacionals han denunciat la degradació tan ràpida dels drets econòmics, socials i polítics al Marroc, una situació exacerbada, segons ells, per la pandèmia de la Covid-19 i l’estat d’alarma que ha propiciat els assetjaments i els empresonaments de periodistes, de ciutadans que han expressat les seves opinions a les xarxes socials i de les violentes repressions de manifestacions. Per als signants, ‘els mitjans de difamació han jugat un paper important en les flagrants violacions dels drets humans’.

Sobre l’impacte i la importància que té en el cas d’Omar Radi la solidaritat internacional, el seu amic em diu: ‘Crec que en veient l’absència d’una forta mobilització en l’àmbit nacional per les condicions imposades per la pandèmia de la Covid-19, la solidaritat internacional continua essent molt important. Al Makhzen (els qui governen el país al voltant del Rei) els preocupa la magnitud de la solidaritat i el ressò mediàtic d’aquest afer: NYTimes, Washington Post, Time, Democracy Now, France 24… Crec que la seriositat d’Omar i les seves molt bones relacions gràcies a la seva col·laboració amb molts mitjans han estat molt importants per a frustrar la carta del Makzhen de desacreditar Omar amb l’acusació de violació amb violència!’

La solidaritat internacional mediàtica i activista és molt important. Aquí teniu la carta (1) que es pot enviar a les ambaixades i autoritats marroquines (2) demanant la llibertat del periodista Omar Radi.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.