De la catalanofòbia al masclisme: l’odi que alimenta Gabriel Le Senne

  • El nou president del parlament embruta la institució amb conspiranoies, xenofòbia, masclisme, homofòbia, anticatalanisme i negacionisme climàtic

VilaWeb
Redacció
20.06.2023 - 21:40
Actualització: 22.06.2023 - 08:54
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

“Viva las Islas Baleares i visca Espanya.” Així ha tancat el seu primer discurs com a president del Parlament de les Illes Balears el diputat d’extrema dreta Gabriel Antonio Le Senne Presedo (Palma, 1977). Els grups de Vox –amb els diputats alçats dels escons– i el PP s’han fos en una ovació mentre constataven les conseqüències del seu pacte. El rostre de Marga Prohens brillava amb un somriure d’orella a orella.

A l’altra banda de l’hemicicle, Francina Armengol, desplaçada del seu escó de cap de l’executiu, intentava de dissimular la decepció en una conversa carregada de gesticulació amb un company de les files socialistes. “Les majories absolutes del PP i José Ramón Bauzá seran una broma al costat del que pot passar amb aquesta gent”, ha lamentat després, tot recordant que enguany fa quaranta anys de l’estatut.

Le Senne ha arribat de rebot a la presidència de la cambra. De fet, fa dos dies ni tan sols era diputat. Ara, la partença del hooligan Jorge Campos a Madrid –serà el candidat de Vox a les Illes Balears en les eleccions espanyoles del 23-J– ha fet córrer la llista i li ha obert les portes de la cambra. De totes maneres, ni ell mateix s’imaginava que l’acta també implicaria ser la segona autoritat de les Illes Balears, en substitució de Vicenç Thomàs Mulet.

Un advocat espanyolista amb passat polític

El dirigent de Vox va estudiar dret i administració i direcció d’empreses a la Universitat Pontifícia de Comillas (Madrid, 2002). L’elecció del centre educatiu no va ser gens atzarosa, tenint en compte les seves posicions ultracatòliques (és autor del llibre Dios nos hizo libres. Apología del cristianismo y el liberalismo). Actualment, després de passar per Pharmamar, exercia d’advocat especialitzat en dret mercantil, concursal i societari al bufet Contesti & Garau de Palma.

Le Senne fa temps que combina l’activitat professional amb la implicació en les files espanyolistes. El 2014 i el 2015 ja va anar a les llistes de les eleccions europees i municipals del Partit Llibertari. En aquesta etapa, va ser molt crític amb José Ramón Bauzá per haver retirat la imposició del trilingüisme (TIL) en l’educació. El 2018 va participar en la fundació de la Societat Civil Balear –un grupuscle espanyolista que s’emmiralla en l’entitat creada a Catalunya el 2014–, de la qual ha estat secretari fins ara.

“El separatisme és sinònim d’imposició, exclusió, discriminació i dramàtiques fractures socials i fins i tot familiars. Unes actituds que tenen poc a veure amb la proverbial hospitalitat sobre la qual el poble balear ha edificat el seu dinamisme empresarial i la seva convivència pacífica”, diu el manifest fundacional de l’entitat.

De totes maneres, l’afició per la política no és un vici personal. El dirigent de Vox ho va aprendre a casa. El seu pare, Gabriel Le Senne Blanes —enginyer de formació—, va ser director general d’Obres Públiques del govern de Gabriel Cañellas. De fet, el seu nom surt en les investigacions judicials sobre les irregularitats en el túnel de Sóller.

Un articulista ultra

El nou president del parlament no s’amaga i, tot i que en la sessió de constitució ha volgut mostrar una cara més amable –”espero exercir el càrrec sense sectarismes i exclusions”–, és una persona d’ideologia d’extrema dreta i ultraconservadora. A les xarxes socials i en els seus articles ha lloat el franquisme i ha alimentat teories conspiratives com ara la gran substitució i algunes altres relacionades amb la pandèmia. També ha expressat opinions homòfobes, transfòbiques, antiavortistes, masclistes, anticatalanistes i negacionistes del canvi climàtic. Pura pirotècnia al capdamunt de la mesa de la cambra.

El setembre passat, en un article titulat “Por qué me uno a Vox” [‘Per què m’uneixo a Vox?’] al portal Mallorca Diario, oferia un full d’instruccions del seu pensament retrògrad. “El feminisme radical de tercera onada i la ‘violència de gènere’ discrimina la meitat de la població simplement pel seu sexe”, és una de les perles que s’hi poden llegir. “L’adoctrinament LGBTI fa créixer els percentatges de nens homosexuals i trans”, afegeix.

Sobre l’avortament, Le Senne diu: “És indispensable per a assegurar que aquesta frenètica activitat sexual banalitzada no tindrà conseqüències indesitjades. Per això ho defensen amb fúria irracional, sense importar les vides destrossades.” Seguidament, canvia de tema i diu que el catastrofisme ecologista exagera les conseqüències del canvi climàtic. “Sempre ha existit, i s’atribueix arbitràriament a l’home i a un gas no contaminant, i ens aboca a despeses enormes que es podrien dedicar a problemes reals”, continua.

Sobre la immigració, el dirigent de Vox afirma que els “milions de musulmans” que vénen a Europa “pretenen diluir les respectives cultures i imposar el nihilisme materialista que ha passat a dominar allò que abans denominàvem Occident, i que evidentment no contribueix a tenir fills, sinó al contrari”.

Què en pensa, del franquisme?

En uns altres articles, Le Senne ha mostrat simpatia pel franquisme, al qual atribueix “el miracle espanyol que va convertir Espanya en la vuitena potència econòmica mundial”. Segons el mateix text, titulat “Casado con Franco [‘casat amb Franco’] –en referència a la missa pel dictador a què va assistir l’ex-president del PP a Granada–, després de la mort del dictador el règim “va compartir pacíficament el poder amb l’esquerra. A més, ni el franquisme ni el feixisme ja no dominaven cap nació del món”.

En una altra peça, Le Senne insisteix en la idea de la bona gestió econòmica del franquisme i de la transició modèlica, tot fent una comparació delirant amb la Cuba castrista. “El Caudillo va rebre una Espanya destrossada després de la guerra civil, però la va convertir en la vuitena potència econòmica del món, amb un deute públic del 10% del PIB i pràcticament sense desocupació. Castro va entrar en una Cuba en auge i la va deixar completament arruïnada. Després de la mort de Franco, el franquisme va acceptar pacíficament la transició. Després de la mort de Castro, el va succeir un dictador, i després un altre, i allà continuen, reprimint el poble que s’aixeca desesperat perquè es mor de gana”, escriu.

L’escola com a camp de batalla

L’acord entre PP i Vox posa l’escola en català en el punt de mira. En aquest sentit, la formació d’extrema dreta la vol desmantellar i vol imposar el castellà com a eix vertebrador del sistema educatiu. A parer de Le Senne, les escoles són un espai d’adoctrinament, d’expansió del pancatalanisme i del “català de Barcelona”.

“El nacionalisme pancatalanista s’ha inserit en els programes educatius, en els llibres de text i materials que han d’estudiar els nostres fills, i en molts dels seus professors. La construcció nacional catalana s’impulsa mitjançant tergiversacions històriques i mitjançant la ‘immersió’ en la llengua catalana de Barcelona”, diu.

En el mateix article, el dirigent de Vox participava en l’assetjament espanyolista a la professora de català de la Salle de Palma: “A aquesta honrada professora li hem d’agrair que l’escàndol concret ens permeti de posar una vegada més el focus en això que passa en l’ensenyament. La pitjor cosa que podria passar seria que els pares i tota la societat es fixessin únicament ‘en el cas’, perquè és només la punta de l’iceberg.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any