13.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 13.01.2024 - 21:42
El comissari de la Justícia de la Comissió Europea, Didier Reynders, és en el focus mediàtic brussel·lès sis mesos abans de les eleccions europees. El PP el va proposar de mitjancer internacional en les negociacions amb el PSOE per a desblocar la renovació del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ), però el dirigent való no ha acceptat mai l’encàrrec –tot i que sí que ha demanat aclariments sobre la futura llei d’amnistia– i ha demostrat que té unes altres aspiracions polítiques: ser el pròxim secretari general del Consell d’Europa (ja ho va intentar el 2019).
La partença de Reynders significa la retirada d’un comissari polèmic, que el 2021 no va dubtar a reunir-se i fotografiar-se amb Societat Civil Catalana (SCC), malgrat que l’organització espanyolista no constava en el registre de transparència de la UE. El dirigent va dir que ho feia perquè defensava el diàleg, però la realitat és que no ha volgut atendre mai unes altres peticions, com ara la de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). La trobada va indignar els eurodiputats catalans, que van exigir explicacions a la Comissió.
Societat Civil Catalana se ha reunido este medio día con el Comisario Europeo de Justicia y le ha expuesto la erosión del Estado de Derecho y el ascoso a jueces y fiscales en Cataluña.
Aquí toda la info: https://t.co/M0Y2oz3h61 pic.twitter.com/Qv8e95ldyn
— Societat Civil Catalana (@Societatcc) December 9, 2021
En la reunió, on també va participar l’eurodiputat de Ciutadans José Ramón Bauzá, es va reclamar que la UE fes complir les sentències contra la immersió i es va acusar la Generalitat d’erosionar l’estat de dret i de promoure una persecució contra tot allò que representés Espanya. Posteriorment, Reynders no va fer declaracions, però sempre ha mostrat bona sintonia amb l’espanyolisme, especialment amb els representants de Ciutadans, amb els quals comparteix família política dins els liberals europeus, ara coneguts com a Renew.
Més tard, el 2022, en la presentació de l’informe sobre l’estat de dret a la UE, va dir que la Comissió no tenia competències sobre l’ús de les llengües, però va obrir la porta perquè més enllà de revisar l’aplicació de les sentències europees, també revisés les dels tribunals dels estats membres, amb referència a les del 25% del castellà.
Didier Reynders, comisario europeo de Justicia, sobre la discriminación del español en los colegios catalanes: “No tenemos competencia sobre lenguas, pero sí sobre el cumplimiento de decisiones judiciales”. pic.twitter.com/4a77ocvMnh
— Societat Civil Catalana (@Societatcc) October 26, 2022
Una carrera llarga a Bèlgica tacada pels escàndols
Abans de ser elegit diputat per primera volta, Reynders –advocat de formació– a final dels vuitanta i principi dels noranta va ser designat president de la Societat dels Ferrocarrils belga i de la Societat d’Aerovies belga. El 1992 va ser elegit membre de la cambra de representants i el 1999 va ser nomenat ministre de Finances en el govern de Guy Verhofstadt. Tot i els canvis de primer ministre, Reynders va conservar la cartera fins el desembre de 2011, quan va ser nomenat ministre d’Afers Estrangers de Bèlgica. El 2019 va deixar l’executiu per fer el salt a la Comissió Europea.
El canvi no es va estar exempt de polèmica perquè Nicolas Ullens de Schooten, un ex-agent de seguretat de l’estat belga, el va acusar d’haver rebut suborns i d’haver-los emblanquit amb la compra d’antiguitats, obres d’art i fent transaccions immobiliàries. Una de les operacions que hi havia sota sospita era la construcció de l’ambaixada belga a Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo. Tanmateix, la fiscalia va acabar arxivant el cas.
La major part d’escàndols que han esquitxat Reynders van lligats amb la seva etapa de ministre d’Afers Estrangers. El 2017, Bèlgica va votar a favor de l’admissió de l’Aràbia Saudita com a membre de la comissió de l’ONU sobre l’estatus de la dona. Uns anys abans, el dirigent s’havia reunit amb el polèmic príncep saudita Nayef bin Fawwaz al-Sha’lan, que el 2007 va ser condemnat a l’estat francès a deu anys de presó i a una multa de set milions d’euros perquè havia aprofitat la immunitat diplomàtica per traficar amb cocaïna.
Però segurament la polèmica més mediàtica fou el 2015, quan es va pintar de negre per participar en l’acte anual de Les Noirauds, una fraternitat que d’ençà del 1876 –en ple auge colonial– es reuneix per carnestoltes, es disfressa de “nobles africans” i marxa per Brussel·les per recaptar fons per als nens desafavorits. D’ençà del 2019, per desmarcar-se de les acusacions de racisme, els participants es pinten la cara amb els colors de la bandera belga: negre, vermell i groc.
Reynders, orgullós de formar part de la marxa, va penjar imatges seves amb la cara pintada a Twitter i a la web personal, en què va dir que hi havia anat de “bona voluntat i bon humor”. Ara, la polèmica va guanyar pes uns dies després quan France 2 va emetre un reportatge sobre Les Noirauds, en què apareixien Reynders i el batlle socialista de Brussel·les, Yvan Mayeur.
les noirauds en ballade @VilleBruxelles pic.twitter.com/LLZwi3kL0y
— Didier Reynders (@dreynders) March 14, 2015
En la peça, el periodista Francois Beaudonnet es demanava si era adequat que el cap de la diplomàcia belga sortís al carrer “com una mena de cap tribal africà”. Les imatges van córrer com la pólvora i entitats com Human Rights Watch van exigir explicacions. “Tinc una pregunta per vostè, senyor Reynders. També es pintarà la cara de negre en les pròximes reunions amb dirigents africans? Quina vergonya!”, va piular Peter Bouckaert, alt càrrec de l’ONG.
