Alvise Pérez, el difamador d’extrema dreta que vol la immunitat d’eurodiputat

  • Perfil de l'impulsor de Se Acabó La Fiesta, la nova marca de l'extrema dreta espanyolista que pot entrar al Parlament Europeu

VilaWeb
Oriol Bäbler Mata
27.05.2024 - 21:40
Actualització: 28.05.2024 - 20:56

Mentides, sigles i jaquetes per a donar i per a vendre. Luis, Alvise, Pérez (Sevilla, Andalusia, 1990), un dels rostres més coneguts de l’inframon de l’extrema dreta espanyola, s’ha proposat de ser eurodiputat la legislatura vinent. A favor seu, hi juguen la seva ascendència a les xarxes socials i l’onada ultra que recorre tot el continent. En aquest sentit, fa mesos que aprofita qualsevol plataforma per fer campanya i vendre’s com un redemptor que salvarà Espanya dels mals del socialisme, l’independentisme, la immigració i el feminisme, tot plegat embolicat amb la cortina de fum de la lluita contra la corrupció.

La darrera enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) espanyol atorga a Se Acabó La Fiesta –no és un partit, és una agrupació d’electors– entre un eurodiputat i dos. Una fita rellevant, tenint en compte que Pérez no ha presentat cap mena de programa electoral, ni proposta, més enllà de lliurar als seus seguidors el salari i dietes que cobri durant els cinc anys de legislatura. “Era molt més reformista quan era a Ciutadans. Ara ja no sóc un reformista. Ara sóc un destructor que vol canviar el país a garrotades, a garrotades seques. I després, treure tota la merda i començar a construir de zero”, va dir fa poc.

Ara fa cinc anys, aconseguir entrar al Parlament Europeu va costar 368.489 vots, la xifra més alta d’ençà que hi ha eleccions europees a l’estat espanyol. De totes maneres, el llindar de l’escó normalment se situa força per sota dels 300.000 vots. Pérez no podrà participar en els debats electorals, perquè Se Acabó La Fiesta són unes sigles acabades de forjar, però les xarxes socials –especialment l’univers d’extrema dreta– fa temps que amplifiquen el seu missatge. De fet, un altre actor clau de l’extremisme en línia, Vito Quiles –conegut pels seus espectacles a la sala de premsa del congrés–, ocupa un lloc simbòlic a la llista.

Dit això, i deixant de banda l’univers ultra, Pérez té centenars de milers de seguidors a Instagram (807.000), Telegram (459.000, i 60.000 més en un xat obert), YouTube (278.000), Facebook (221.000) i TikTok (93.000). A Twitter també tenia un compte amb més de 200.000 seguidors, però li’l van tancar perquè no parava de publicar mentides i notícies falses. Tanmateix, hi ha tota mena d’usuaris amb fotografies del seu rostre que es fan ressò del contingut que publica a les altres xarxes socials.

A diferència dels partits tradicionals, Pérez ha optat per una estratègia de campanya gairebé del tot digital. No fa grans mítings, ni anuncis, ni cartells –la gent en pot comprar i penjar-los pel seu compte–, de manera que les despeses són molt més baixes. La campanya de Se Acabó La Fiesta és ell mateix. Entrevistes en pòdcast i mitjans ultres, però també vídeos i missatges simples i populistes que només tenen un objectiu, viralitzar-se. Però d’on vénen, els diners? Ell diu que tot és autofinançat, amb els seus diners i els de “la comunitat”, com anomena als seus seguidors.

Certament, disposa d’un compte a la plataforma Patreon on es poden fer donacions i que té 624 subscriptors, però costa de creure que aquests siguin els seus únics ingressos, tenint en compte el seu elevat nivell de vida. “M’han arribat a oferir 350.000 euros en bitllets de 100 i de 50 [per callar]. Tot això cap en una motxilla d’esport. Ho sé perquè ho he vist. Jo podria tenir ara una barqueta a Marbella i ser milionari… I, mira, sóc aquí, pagant la campanya de la meva butxaca, dels meus estalvis”, ha dit en una entrevista a El Independiente.

D’on surt Alvise Pérez?

Pérez no apareix del no res. És fill d’un empresari sevillà i té uns quants germans, un d’ells, agent de la Guàrdia Civil. De jove va tenir un primer contacte amb la política quan va militar a Unión Progreso y Democracia (UPyD), l’artefacte espanyolista que va crear Rosa Díez quan va abandonar el PSOE. Com la vida de la formació, la seva militància va ser curta. Posteriorment, es va traslladar a Leeds (Anglaterra) i va entrar a treballar en matèria comunicativa per a l’Institut Cervantes. Durant la seva estada al Regne Unit va fer un altre canvi de jaqueta i va formar part de les joventuts dels Liberals Demòcrates.

El 2017, de tornada a l’estat espanyol, Pérez va canviar novament de sigles i es va afiliar a Ciutadans. En aquest cas, va anar un pas més enllà i el 2019 va dirigir la campanya electoral de Toni Cantó, a qui coneixia del seu pas per UPyD, en les eleccions a les Corts Valencianes. Després en va ser assessor, però les tensions dins les files de Ciutadans i les seves opinions passades de voltes van fer que l’influenciador ultra abandonés el vaixell d’Albert Rivera.

Amb l’armari ple de sigles mortes, Pérez encara va tenir temps d’acostar-se a Isabel Díaz Ayuso, però especialment a Santiago Abascal i Vox. A l’empara de l’extrema dreta, va trobar el seu rol de difusor de notícies falses i mentides, com la seva amiga Cristina Seguí. Sense vinculació directa i pública amb el partit, Pérez exercia de gos de presa contra els rivals polítics i mediàtics de la formació ultra. L’arribada de la pandèmia va esquerdar i rebentar la relació. El seu canal de Telegram es va convertir en un pou sense fons per les teories de la conspiració i els contraris als vaccins.

Durant mesos, va atacar l’ex-diputat de Vox Juan Luis Steegman, que és metge de professió i feia discursos a favor de la vaccinació. Pérez el va acusar de cobrar milers d’euros d’empreses farmacèutiques, fet que va obligar Vox a emetre un comunicat desmentint les acusacions. “Vox es querellarà contra tot aquell mitjà o persona que pretengui de difamar el Dr. Steegmann donant entenent que ha actuat de manera il·legítima en la seva activitat parlamentària”, afegia el comunicat.

Evidentment, la relació entre Pérez i el partit d’extrema dreta es va fer miques. Ara, en plena competició electoral, ha denunciat a Telegram que fan guerra bruta per a impedir que entri al Parlament Europeu. “Competeixo contra tots els partits i Vox em fa una campanya bruta, de desprestigi […]. Criminalitzar, perseguir i censurar és de feixistes, així que, feixistes, ells”, ha escrit. Aquestes darreres setmanes, Pérez ha rebut el suport d’antics dirigents del partit, com ara, Iván Espinosa de los Monteros i Macarena Olona.

La tardor passada, abans de la investidura de Pedro Sánchez i en plena negociació de l’amnistia, Pérez va ser un dels instigadors de les protestes a la seu del PSOE al carrer de Ferraz de Madrid, on un dia es va deixar veure de manera fugissera al costat del fundador de Desokupa, Daniel Esteve. Ambdós van marxar cames ajudeu-me abans que la concentració ultra derivés en aldarulls i enfrontaments amb la policia.

Representar el poble o tenir immunitat parlamentària?

Pérez s’ha fet conegut per haver publicat suposades informacions –generalment falses– escandaloses i polèmiques, especialment contra el govern espanyol, però també contra periodistes i més dirigents polítics. Arran d’això, el seu historial judicial és gairebé interminable. Per exemple, durant la pandèmia, va publicar falòrnies, com ara, el resultat positiu d’una PCR de Salvador Illa –abans del debat de les eleccions del 14-F– i que Manuela Carmena tenia un respirador a casa. En tots dos casos va ser condemnat per haver mentit.

L’influenciador ha anat als tribunals per informacions falses o privades relacionades amb l’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos, el ministre Óscar Puente, la periodista Ana Pastor i Ainhoa Sánchez, filla del president espanyol. En aquest darrer cas, va publicar una fotografia amb el missatge: “Estudia en un centre privat a Anglaterra, i la porten un parell de vegades el mes en un vol privat pagat per tots els espanyols […] La filla no té la culpa de la hipocresia del seu pare el tirà, però és la prova de tot plegat, i Espanya ho ha de saber.”

Ell assegura que és víctima d’una cacera perquè s’enfronta al “poder corrupte” i, suposadament, s’arrisca a revelar els secrets d’estat. Però la realitat és força més mundana i la majoria de les seves publicacions són fabricacions que voregen la difamació. De fet, ha reconegut que vol anar a Brussel·les per la immunitat parlamentària. “No vull acabar a la presó. I estic molt tranquil amb la meva consciència i amb què faig. Per això em presento a les eleccions europees del 9 de juny. Per supervivència pura”, ha declarat.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any