16.01.2023 - 21:40
Menorca celebra avui la diada que recorda l’ocupació de l’illa per les tropes del rei Alfons III, el liberal, l’any 1287. D’aquesta manera, Menorca quedava incorporada a la Corona d’Aragó i a la catalanitat arran d’una repoblació que, diuen les cròniques de Ramon Muntaner, es va fer amb gent provinent de l’Empordà.
Entre tots els actes religiosos i institucionals que es fan avui, destaca el pregó-conferència que cada any pronuncia una personalitat destacada a la sala de plens del Consell Insular. Avui, l’encarregat de fer aquest parlament és el poeta d’Alaior Pere Gomila.
Enguany, Menorca commemora el trentè aniversari de la declaració de tota l’illa com a reserva de la biosfera, i sobre això parlarà Gomila.
—Com heu rebut aquest encàrrec de fer el pregó de la diada?
—Tot d’una és un compromís important, però sens dubte, és un honor no sé si prou merescut. És un honor que pensin en tu per fer el pregó de la diada de Menorca. És un fet important. M’omple d’alegria i de responsabilitat.
—Sou poeta, però parlareu del trentè aniversari de la declaració de Menorca com a reserva de la biosfera. Us ho van demanar?
—M’ho van demanar, sí. Al principi vaig pensar que no sóc cap especialista en medi ambient ni en el tema de la reserva, però també vaig considerar que la declaració de la reserva afecta tota la societat. No és només una qüestió de medi ambient, tot i que és la part més important. Ho engloba tot, i inclou la cultura, l’economia, la societat mateixa… Per tant, vaig pensar que podria aportar alguna reflexió partint del punt de vista que el plantejament de la reserva de la biosfera és una filosofia. I és per això que crec que, del punt de vista de la cultura i no només de la ciència, també tenim coses a dir.
La declaració de reserva de la biosfera és una filosofia i hi ha coses a dir del punt de vista de la cultura
—Parlareu de la reserva del punt de vista humanístic, doncs?
—De la natura n’he de parlar, evidentment, però destriant què representa per a tota la gent que vivim a Menorca ser una reserva. L’he titulada “La reserva de la biosfera com a exemple i com a model“. És escrita pensant, sobretot, en els moments difícils que vivim, amb qüestions com el canvi climàtic, o la destrucció d’ecosistemes que poden provocar altres pandèmies. Les reserves en general, no només Menorca, són espais reduïts i n’hi ha a cent trenta països. Aquests espais poden ser un exemple o un model a seguir perquè, a poc a poc, el món camini cap a la sostenibilitat i la convivència. Poden ajudar a fer un món on els recursos no s’explotin d’aquesta manera tan intensa ni es vagi pel camí del consumisme. Crec que tot són petites passes que poden contribuir, a la llarga, a un món millor. Aquest és l’enfocament. Parlaré, evidentment, de tot allò que representa per a mi la reserva.
—També n’abordareu els perills? És a dir, el perill d’aprofitar el segell reserva justament perquè damunt l’illa passi la contrària i hi hagi una sobreexplotació i comercialització excessiva de l’etiqueta?
—No m’hi referesc en concret, però ve implícit en tot allò que dic. Moltes vegades s’ha entès progrés com a sinònim de creixement. I això no és així. Justament, el progrés en aquest cas seria limitar el creixement. Alguns, fins i tot, diuen que progrés seria decréixer. Menorca té uns límits. Si els superam, ja no és progrés, i és una simple destrucció que pot generar uns beneficis immediats, però que a la llarga és una ruïna per a tothom.
—La diada de Sant Antoni celebra i reivindica la catalanitat de Menorca. De quina manera ajunteu el concepte de preservació i d’identitat?
—El fet de ser reserva –de la conservació d’espais naturals, d’ecosistemes, d’endemismes, tot el que representa l’aspecte natural– també té un vessant social i humà. La llengua pròpia de Menorca és la catalana, i per mi, va íntimament lligat amb allò que representa la reserva, el fet de la catalanitat de Menorca. A això hi faig referència, també, evidentment. Amb la festa del poble de Menorca no podem deixar de reivindicar aquest fet, i més, en els moments actuals, en què rebem tantes pressions i tenim prou dificultats. Són moments delicats en determinades zones quant a la llengua catalana. Per mi va íntimament lligat, i no ho podria separar.
—Com la viviu, la festa de Sant Antoni?
—L’he viscuda sempre des de la significació mateixa de la festa. L’entrada de Menorca dins el conjunt de terres de parla catalana, dins la cultura catalana, dins la història conjunta de la corona catalano-aragonesa, i de tot allò que representa la recuperació d’aquest sentiment a partir de la declaració de la festa de Sant Antoni com a Diada de Menorca. Sempre ho he viscut així, moltes vegades d’una manera molt més íntima. És aquell dia en què vivim més aquestes arrels i aquesta identitat pròpia de menorquins.
—Creieu que aquest sentiment s’ha anat diluint amb el pas dels anys o es manté?
—Em fa de mal contestar, perquè no ho sé veure bé. Qui ho pot veure millor és qui està en contacte cada dia amb els joves, la gent que es dedica a l’ensenyament. Jo no m’hi he dedicat mai i, per tant, no he tingut aquesta visió, però és evident que la societat actual provoca un cert desarrelament. Crec que això passa amb la gent més jove. Tenen més mobilitat, es mouen per tot el món, i es perd aquest sentiment d’arrelament. D’altra banda, també hem de tenir en compte que les nostres terres han viscut processos importants d’immigració de gent nouvinguda. Gent que pertany a una altra cultura. Gent que s’ha integrat molt bé, gent que no. Tot això és una pressió damunt aquest sentiment identitari. Dic identitari en el bon sentit de la paraula, del punt de vista de la parla i la cultura i de les tradicions. No sé veure si això s’ha perdut un poc o s’ha revifat. No vull ser pessimista, però em costa de veure una revifada.
—D’uns anys ençà, quan únicament Ciutadella celebrava Sant Antoni, a la institucionalització com a diada, la festa ha guanyat importància?
—A banda de les festes institucionals, s’organitzen molts actes de tota mena. Sant Antoni té significació. No vull dir que tothom sigui ben conscient d’allò que representa, però crec que sí que ha anat adquirint importància i significació. Representa un dia important. Si als menorquins els demanam quina és la festa nacional, no diran el dia primer de març, que és el dia de les Illes Balears, sinó que diran Sant Antoni. En aquest sentit, sí que hi hau un cert esperit de menorquinisme en general.
