Per què els nens es porten malament quan estan cansats?

  • El cansament té efectes curiosos sobre el comportament, que es tradueixen en una dificultat més gran per a mantenir l'autocontrol

VilaWeb
Imatge d'arxiu d'un nen (fotografia: Pixabay/Maggy Burlet).

David Bueno i Torrens

20.10.2022 - 21:40
Actualització: 21.10.2022 - 17:30

Tots sabem què vol dir estar cansats, perquè és una sensació que experimentem sovint. Quan fem qualsevol activitat durant un cert temps, tant si és física com mental, i fins i tot després d’haver viscut estats emocionals intensos, ens sentim cansats, fins i tot, esgotats. Podríem definir el cansament com la manca de forces després de fer un esforç físic, intel·lectual o emocional. També l’avorriment, la infelicitat, la desil·lusió, el tedi i l’empipament ens poden deixar extenuats.

En qualsevol cas, el cansament té efectes curiosos sobre el nostre comportament, que es tradueixen en una dificultat més gran per a mantenir l’autocontrol. Això és percebut amb molta facilitat en els nens, perquè, quan estan cansats, sigui després d’haver fet una activitat esgotadora, sigui a conseqüència de l’avorriment o la desil·lusió, tendeixen a fer accions que ens molesten. O, dit d’una altra manera tendeixen a portar-se malament. Com és?

Errors a la torre de control cerebral

El motiu el trobem en el funcionament del cervell, per tant, comencem a parlar-ne. El cervell és l’òrgan del pensament i on es generen i es gestionen tots els comportaments. És estructurat en diferents zones, que tenen funcions específiques. Del control del comportament, se n’encarrega concretament una zona anomenada còrtex pre-frontal. És davant de tot del cervell, just darrere del front, a les capes més superficials de neurones. D’ací ve el nom.

El còrtex pre-frontal s’encarrega de gestionar les tasques cognitives més complexes, que s’agrupen sota el nom de funcions executives. Serien com la torre de control d’un aeroport, la funció del qual és ordenar tot el trànsit aeri perquè flueixi sense dificultats, però de manera flexible, no estàtica, perquè es pugui anar adaptant a qualsevol situació que vagi sorgint: un canvi a les condicions atmosfèriques, un retard en un vol, etcètera. En unes altres paraules, serveixen perquè puguem controlar els nostres comportaments.

Les funcions executives inclouen uns quants aspectes, com ara la capacitat de reflexionar i de planificar; de prendre decisions basades en els raonaments que hàgim fet, i de racionalitzar i gestionar el nostre estat emocional.

També s’inclou en aquest grup la memòria de treball o memòria operativa, que és el conjunt de processos que ens permeten d’emmagatzemar i manipular temporalment la informació per a fer tasques cognitives complexes, com ara la comprensió del llenguatge, la lectura, les habilitats matemàtiques, l’aprenentatge o el raonament. Sense oblidar la flexibilitat cognitiva, que és la capacitat que té el cervell d’adaptar la nostra conducta i pensament amb facilitat a conceptes i situacions canviants, noves i inesperades, o a la capacitat mental de pensar en uns quants conceptes alhora.

Què té a veure tot això amb el cansament i com afecta el comportament dels adults i de la canalla? Molt senzill. Tot i que ens agradi presumir que tenim un cervell molt gran, la realitat és que tan sols representa el 2% o el 3% de la massa total del nostre cos. I, no obstant això, consumeix ni més ni menys que el 20% o 30% de l’energia metabòlica! Una desproporció brutal.

I, de tot el cervell, la part que consumeix més és, precisament, el còrtex pre-frontal.

Quan ens manca energia, fiquem més la pota

Quan estem cansats, el metabolisme tendeix a repartir l’energia utilitzable, per la qual cosa disminueix l’energia disponible perquè el còrtex pre-frontal faci les funcions amb la màxima eficiència. En unes altres paraules, ens costa més de reflexionar, planificar, decidir, gestionar les emocions i emmagatzemar i manipular la informació perquè el còrtex pre-frontal disposa de menys combustible per funcionar. I això també fa que els nostres pensaments perdin flexibilitat i es tornin més rígids. Per tant, perdem capacitat de control del comportament.

Per això, quan estem cansats, tendim a dir coses que no hauríem de dir, que sabem que poden ferir gent a qui estimem. I les diem perquè al nostre cervell li costa més de controlar-se. Perquè les funcions executives, la torre de control del nostre comportament, funcionen d’una manera menys eficient.

I a la mainada li passa igual. Tot i saber que hi ha coses que no poden fer o que no els deixem fer –i que ells saben bé–, quan estan cansats la probabilitat que les facin, que es portin malament, creix. Simplement perquè els costa molt més de mantenir el control de si mateixos, igual que els adults.

L’avorriment té un efecte semblant al cansament

Curiosament, quan estem avorrits, desil·lusionats o tediosos, passa una cosa semblant, encara que l’origen sigui lleugerament diferent. Resulta que, quan estem desmotivats, el cervell també rep menys energia, i per això el còrtex pre-frontal no pot funcionar a ple rendiment. O, dit al revés, la motivació augmenta el flux de sang que irriga el cervell i, per tant, l’energia disponible, cosa que en general millora les funcions executives.

Per això, quan estem motivats, normalment reflexionem, planifiquem, decidim més bé i podem gestionar les nostres emocions molt millor. Encara que sense passar-nos, atès que un excés de motivació pot fer que el cervell tingui més energia i disminueixi l’eficiència del funcionament, com acaba de demostrar una recerca recent.

I una altra curiositat més: estar cansats té un costat bo. Després d’haver fet una activitat extenuant, també tendim a ser més creatius, perquè quan l’autocontrol falla, les idees sorgeixen sense filtres, o amb menys filtres conscients.

David Bueno és professor de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament i director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

The Conversation

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem