El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El passat diumenge 2 d’agost la senyora Casajoana publicava, en aquest mateix mitjà, un article d’opinió sobre les bondats del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions (TTIP) per a Catalunya i Europa. La plataforma Catalunya No al TTIP, composta per més de noranta entitats, li voldríem respondre.

No és gens clar que aquest tractat, negociat a porta tancada entre el govern dels Estats Units i la Comissió Europea —això és important, perquè els qui ens representen a la banda europea no han estat escollits per la ciutadania en cap moment—, serveixi per a estimular els intercanvis, l’ocupació i la riquesa mútua.

Sí que sabem que probablement no ho farà, i molt menys per a les petites i mitjanes empreses catalanes. Com ho sabem? Perquè, a les rondes de les negociacions per al tractat, només hi són convidats els grans ‘lobbies’ europeus i americans, bàsicament la banca i les indústries agroalimentàries, cap no és catalana, òbviament.

I també ho sabem per comparació amb les negociacions d’uns altres tractats, com ara el NAFTA. L’Àrea de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord, un tractat negociat entre els Estats Units, Canadà i Mèxic que va entrar en vigor el 1994, ha tingut efectes negatius per als tres països. Per ser breus només parlarem de la pèrdua de llocs de treball als Estats Units, no fos cas que se’ns acusés d’antiamericans: fins el 2002 es van perdre 879.280 llocs de treball a causa de relocalitzar empreses i de tancar-ne, sobretot a estats com ara Califòrnia, tal com denuncien els sindicats nord-americans. I això que llavors no hi havia crisi econòmica!

També sabem que el CERP, la Fundació que va fer l’estudi mencionat per la Sra. Casajoana, encarregat per la UE, que pronosticava uns minsos resultats positius en termes de PIB i ocupació, té per patrocinadors entitats tant ‘neutrals’ en aquest tema com tots els bancs centrals europeus, el Grupo Santander, Citigroup, Commonwealth Opportunity Capital, Credit Suisse, JP Morgan, La Caixa, Lloyds Banking Group, UBS, entre molts més.

I sabem que l’Atlantic Community, que es defineix com el principal ‘think tank’ online en polítiques exteriors atlàntiques, desmentia a la Sra. Casajoana ja el passat mes de desembre assegurant que ‘els funcionaris i polítics que destaquen que el TTIP portarà grans beneficis econòmics corren el risc de ser acusats de falta de sinceritat. En el millor dels casos els guanys econòmics seran molt modestos, i prometre el cas contrari augmentaria les pors, ja existents, sobre l’erosió regulativa’.

El TTIP desperta recels
Segons la senyora Casajoana, no s’han identificat sectors econòmics en què hi pogués haver un impacte negatiu, perquè l’harmonització d’estàndards entre els Estats Units i la Unió Europea ens faria ser ‘més competitius’. Estàndards com, per exemple, els laborals que, suposadament, són un obstacle per al creixement econòmic. La llibertat d’associació o el dret a la negociació col·lectiva són, entre més, acords de l’Organització Internacional del Treball (OIT) signats per la majoria de països de la Unió Europea, però no pels Estats Units.

Centrem-nos, tanmateix, en un sector concret: l’agroalimentari. A Catalunya apreciem especialment els productes de la terra, oi? Doncs amb el TTIP ja ens en podem oblidar! Serà molt més difícil per a la petita i mitjana agricultura del país de ser competitiva amb les grans empreses agroalimentàries de les dues costes de l’Atlàntic i els productes transgènics, i uns altres amb baixos estàndards de protecció de la salut de la ciutadania. I serà impossible que les administracions continuïn promovent el teixit local a través de la compra pública de proximitat, de temporada o ecològica.

Tot això no són mites que nosaltres ens inventem, sinó que qualsevol lector interessat pot cercar i comparar la legislació nord-americana i europea per veure-hi les diferències. La OIT també posa a disposició pública els països que han signat els seus acords. I, ja que la senyora Casajoana ens remet al web de la Comissió Europea, seria adequat que expliquéssim que els documents publicats allà són d’un punt concret de les negociacions i no estan actualitzats.

Per tant, no podem saber què és allò que negocia a les rondes de negociacions més recents. Però és clar, segons la Comissària de Comerç Cecilia Malmström: ‘algunes àrees són massa sensibles per publicar-se’. Sensibles per als interessos de qui?

La Sra. Casajoana, com alguns defensors del TTIP, quan se’ls acaben els arguments diuen que ‘darrere de les vociferants crítiques contra el TTIP es percep un corrent de fons antiamericà i anticapitalista’. Doncs els països d’Europa on avui dia hi ha un rebuig més majoritari al TTIP són Alemanya, Àustria i Luxemburg. Societats antiamericanes i anticapitalistes? La resposta és més senzilla i menys maniquea: són les societats en què s’ha aconseguit un debat real i la informació pública sobre el TTIP. I en el cas de Luxemburg s’afegeix un factor més: és el país on coneixen millor Jean-Claude Juncker.

També us convidem a visitar la web de la campanya Stop Fast Track per veure les desenes d’entitats, com ara la principal central sindical AFL-CIO, que s’oposen a les actuals negociacions, tant del TTIP com del Tractat Transpacífic, que el govern del Estats Units negocia alhora pels mateixos motius que les entitats europees, i amb qui estem coordinats.

Un acord per a mantenir Europa al capdavant de l’economia del món
El TTIP és un reflex de la por que provoca a les elits financeres occidentals el canvi d’unes relacions comercials diferents que les que hi ha hagut fins ara, dominades per certs col·lectius d’Estats Units i Europa. Vol fer tornar la competitivitat ‘perduda’ per tornar a tenir les regnes de l’economia mundial. Al capdavall, si el TTIP s’aprovés, això tindria efectes globals: serien els estàndards acordats, molt més rebaixats els que s’imposarien —-perquè si es negocia a partir dels grans interessos econòmics no es negocia pensant en l’interès comú de la ciutadania—, els qui s’imposarien.

Els països de l’anomenat ‘Sud Global’ no tindrien cap remei més que adaptar-se a aquests nous estàndards, perquè un acord com el TTIP, juntament amb els més de dos mil acords de lliure comerç existents a tot el món, acabarien marcant les regles del joc, no solament del comerç, sinó de la governabilitat mundial. Les empreses multinacionals aconseguirien d’aquesta manera allò que els va quedar a mig fer a l’OMC per la resistència de molt d’aquests països.

Allò que ens ha portat fins aquí
Aquest discurs, el d’haver de guanyar força econòmica per combatre els nous reptes, el del creixement macroeconòmic i financer per sobre de tot, és el que ens ha portat a la crisi econòmica. No cal que parlem de bombolles immobiliàries ni d’especulació financera, perquè ja ho tenim totes i tots prou present.

El TTIP no solament perpetuarà la precarietat instaurada durant la crisi, sinó que tindrà més efectes. Com passa amb el medi ambient, en què la competència entre països per ‘aportar béns i serveis amb un alt valor afegit’ ha portat a ignorar completament la contaminació, l’escalfament global i el canvi climàtic. Aspectes que es tornaran a ignorar amb aquest tractat, perquè al capdavall són obstacles per a la competitivitat. Com la legislació contra el ‘fracking’ aprovada pel Parlament de Catalunya o per evitar casos com els terratrèmols a les Terres de l’Ebre que tan bé coneixem; als Estats Units el fracking és legal.

Però també afectarà greument la sobirania política, perquè deixarà en no res les nostres lleis i referèndums per culpa de tribunals d’arbitratge privat (ISDS, o com el vulguin anomenar ara) dels quals la Sra. Casajoana no parla. Les multinacionals tindran la capacitat de denunciar la legislació d’un país si va en contra dels seus interessos econòmics. Si el tribunal troba culpable un govern, aquest indemnitzarà l’empresa afectada per les ‘pèrdues presents o futures’ causades per la legislació, tal com demostren casos com les demandes contra la moratòria del ‘fracking’ al Quebec, contra les advertències sobre els riscos del tabac per Philip Morris contra Austràlia i Uruguai o la de Veolia contra Egipte per la pujada del sou mínim.

Catalunya pot decidir, juntament amb la resta d’Europa, si realment vol viure amb totes aquestes condicions. Però decidim-ho ara, abans que sigui massa tard i el nostre futur depengui només dels grans interessos econòmics que cerquen ‘competitivitat’.

Marc Martorell Escofet, Gemma Julio, Carolina Montoto, Judith Espuny i Àlex Guillamón
Catalunya No al TTIP

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.