Per què les dones tenen més risc de morir arran d’un atac de cor que no pas els homes?

Segons un estudi, la taxa de mortalitat per infart en dones és del 18%, mentre que la dels homes és la meitat, un 9%

VilaWeb
Redacció
27.05.2022 - 21:40
Actualització: 28.05.2022 - 23:01

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Com més va, més professionals sanitaris treballen per visibilitzar les diferències entre homes i dones en determinades malalties. Tradicionalment, s’ha posat el cos dels homes al centre dels assaigs mèdics, com si fos un subjecte genèric que respongués a les característiques de tota la població. Això ha invisibilitzat molts símptomes, condicions biològiques i respostes als tractaments. Un biaix de gènere que dificulta la detecció a temps d’algunes patologies, com ara l’atac de cor, en el cas de les dones.

La doctora Antonia Sambola, del servei de cardiologia del Vall d’Hebron i experta en la salut cardiovascular femenina, ha encapçalat un estudi que demostra que les dones tenen més risc de morir arran d’un atac de cor que no pas els homes. Per a la investigació, s’han analitzat totes les altes hospitalàries amb aquest diagnòstic entre el 2005 i el 2015 a l’estat espanyol i el resultat és que la taxa de mortalitat per infart en dones és d’un 18%, mentre que la dels homes és la meitat, un 9%. “Fa molt de temps que se sap que les dones tenen un pronòstic més dolent que els homes quan tenen un infart. Per això, vaig voler analitzar les dades segregades i fixar-me en la incidència sobre les dones”, explica.

Per què passa? 

Hi ha diversos motius que expliquen per què les dones tenen més risc de morir després d’un infart. “Les dones triguen més a acostar-se al CAP o a l’hospital perquè solen aguantar més el dolor. És una tendència que s’explica perquè en molts casos prioritzen la família, les responsabilitats domèstiques o la feina. També presenten graus d’estrès més elevats, a causa de la sobrecàrrega i les dificultats de conciliació”, assenyala Sambola.

Per evitar una complicació en aquesta patologia és fonamental una detecció a temps, però segons l’estudi, les dones estan més exposades a un informe erroni: “Un dels símptomes principals de l’atac de cor és el dolor toràcic, ara bé, quan les dones assisteixen a un centre mèdic amb aquesta simptomatologia, tenen més possibilitats que s’associï amb trastorns de salut mental, com ara ansietat”, diu. L’única manera de distingir entre l’ansietat i un infart és fent exploracions: “S’ha de fer un electrocardiograma en el moment del dolor, i aquí hi ha un biaix claríssim, perquè s’explora molt més els homes que no pas les dones”, afegeix.

Els símptomes que presenten els homes i les dones són diferents? 

“Hi ha la creença que la simptomatologia que presenten els homes i les dones quan tenen un infart és diferent. Tanmateix, ara ja hi ha un document emès per la Societat Americana de Cardiologia en què s’exposa que el percentatge de dolor al pit d’homes i dones és el mateix”, diu Sambola.  Això mostra que les diferències en el risc de mortalitat després d’un infart no són una qüestió biològica, sinó que es deuen a factors socials.

Les dones, a part de tenir dolor toràcic, també presenten altres símptomes, com ara mareigs, nàusees o vòmits. “Però això són símptomes addicionals. Allò que ens ha de fer pensar que som davant un possible infart és el dolor al pit, i la incidència és la mateixa entre els homes i les dones”, explica.

S’ha de repensar la medicina?

Per Sambola, si es vol canviar aquesta tendència, cal que els professionals sanitaris canviïn l’actitud. “Fa massa anys que se sap que hi ha aquestes diferències, en l’atac de cor i en la medicina en general, però es fa molt poca cosa per a canviar-ho”, diu. “Hi ha malalties en què les diferències biològiques són clau per a un bon diagnòstic, per això és fonamental que es reflecteixi en els estudis, per poder avançar”, afegeix.

També hi ha iniciatives per a revertir la mirada androcèntrica de la disciplina, explica: “Al Vall d’Hebron hem creat una comissió clínica, amb diversos serveis de l’hospital, per a abordar les qüestions relacionades amb la salut des d’una perspectiva de gènere. L’objectiu és identificar i plantejar accions per a millorar i reduir les diferències que existeixen a causa del biaix de gènere en algunes malalties.”

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies